martes, 23 de octubre de 2007

Artur Bladé i Desumvila.

ARTUR BLADÉ I DESUMVILA (VERSOS DE LA GUERRA I DE L’EXILI)

Com tots sabem aquests any per commemorar el centenari del naixement d’Artur Bladé i Desumvila s’ha reeditat la seva obra completa. A més a més també s’ha publicat per mitjà de Publicacions de l’abadia de Montserrat un llibre de poesia del mateix Bladé titulat Versos de la guerra i de l’exili .

Per molts com jo que de l’obra de Bladé només hem pogut aconseguir el que queda per les llibreries, aquest llibre ha estat una mica inesperat ja que molts desconeixíem aquesta vessant poètica de Bladé. Com podem llegir al mateix pròleg: “el descobriment de Josep Carner, li marcà un gust per la poesia noucentista.”. A Carner el nombra infinitat de vegades en els seus dietaris, i en una entrevista que va concedir a radio Móra l’any 1982 ens diu “els llibres que em van impressionar més foren els versos de Verdaguer i després, també versos de Guimerà”. A les col·laboracions que va fer entre 1927 i 1930 a la revista “La Riuada “ de Móra d’Ebre va publicar 6 poemes. En aquest llibre trobareu tots els poemes conservats de la etapa de la guerra, i una selecció dels poemes de l’època de l’exili. En total trobareu un total de 32 composicions.

Si compreu el llibre segur que us emportareu una grata sorpresa al descobrir que el llibre va prologat pel gran Rovira i Virgili. El pròleg del llibre no era per aquesta selecció de poemes sinó per un llibre titulat La guerra dels meus trenta anys, també exclusivament de poesia . Segons el mateix autor “ A mi,la tragèdia de la guerra i del que veia a Barcelona, em produïa una emoció rere l’altra, emocions que es traduïen en versos. No hi podia fer més”. Aquest llibre s’ha perdut i sortosament com a mínim ens ha quedat el pròleg. Llegir aquestes paraules sobten. Sobten perquè una persona que va ocupar responsabilitats polítiques degut a la seva militància a ERC, tingui sensibilitat suficient per escriure poesia. A més en circumstàncies normals una persona no es dedica a fer versos en plena guerra, sinó que només pensa en sobreviure ell i la seva família.

Bladé li entrega els versos a Virgili l’any 1938 a Barcelona (en plens bombardejos): “Van trucar a la porta del pis, i a la mitja llum del rebedor vaig veure entrar un jove alt i prim que duia un quadern a la mà. Era Artur Bladé, bon amic, bon company, bon patriota “ i aquest després de llegir tots els poemes en veu alta diu: “Hi ha un home, en efecte sota els versos que llegireu. Un home del nostre temps i de la nostra Pàtria”. També diu que troba en Bladé una “germanor Espiritual”. No es estrany doncs que al llarg de la seva obra Bladé escrigués 2 llibres sobre Rovira i Virgili: “El meu Rovira i Virgili”,i “ Antoni Rovira i Virgili i el seu temps”. Aquesta germanor es confirma quan Virgili diu “.. vaig tenir un seguit de sorpreses”,” eren essencialment aquells mateixos temes que giravoltaven en silenci minuts abans en el meu pensament.”,“ la coincidència era reveladora. Volia dir que Bladé i jo havíem reaccionat semblantment davant la Barcelona d’aquests temps de guerra i que la igualtat de reacció indicava la germanor espiritual”.Aquesta germanor espiritual continua, “ Em fa l’efecte que m’escolto a mi mateix, admirat de trobar-hi les pròpies impressions i estranyat de sentir-les amb un altre accent de veu” ,finalment ens confessa “No em toca altra cosa sinó posar un pòrtic sobri i breu al llibre d’un amic al qual m’uneixen llaços espirituals reforçats ara per la coincidència en les impressions de la guerra, comprovada aquell vespre damunt els fulls del quadern que ací teniu convertit amb llibre imprès”. La visita de Bladé era per a demanar-li al seu amic que li fes el pròleg del llibre. Com es pot comprovar, aquest no va dubtar en acceptar l’oferiment. Rovira i Virgili en el seu llibre “Els darrers dies de la Catalunya Republicana” també ens fa un retrat de la Barcelona d’aquells dies.

En la primera part del llibre l’autor ens descriu l’horror de la guerra en totes les seves formes. Amb la caiguda de les bombes ens descriu: I es un moment. Un xiscle de bèstia ferida/ un retruny còsmic de fibres trencades/ esberla l’aire i ensagna l’oïda../Segueix el cel indiferent. Mares absortes miren els fills amb pupil-les mortes. Aquesta descripció potser es un pèl crua però crec que no pot ser més real. Si algun dia passeu pel davant del refugi aquest versos serien bons de recordar,al igual que el poema titula Sirenes. L’horror d’aquells dies queda reflectit en molts altres versos . Vermelleja la flor de les ferides/sobre el frisar del cos estintolat./Oh el dolor de la carn metrallejada,/dels ossos trossejats, dels flancs oberts...!/Esdevé interrogant cada mirada/ i el cor batega per camins incerts.

En els versos de l’exili podem intuir com es devien sentir mols dels exiliats catalans que es van veure forçats a la diàspora. En aquest apartat podrem veure les diferents etapes de l’exili. Primer que tot la partida després de la derrota.”Adéu-siau, galera capitana/dels meus trenta anys que m’has deixat a port./Ara em veig sol de dalt de la barana/ al fons del mar com un pirata mort. En la composició “D’exili” potser trobem els versos més reveladors de l’estat d’ànim d’aquells dies: “ ara ja gairebé no som ni faralla”. També podem comprovar que la desesperació es ben palesa: Esperem, esperem i no sabem el què.../amnèsics pescadors de canya sense esquer/ en una mar densa o en un ribatge eixut./ Captaires ignorats que no trobem cap porta,/viatgers esperant en una via morta/ que arribi l’únic tren del Mal Inconegut. Al poema d’enyor i d’esperança trobem els dos contrastos, de tristesa i d’esperança, “Tot l’infinit/ és un plorar que dansa.../ Gemega l’enyorança:i anirem?Diu l’esperança:/- Hi tornarem!

Per molt que Bladé intentes lluitar i mirar el futur amb esperança i optimisme la majoria dels versos de l’exili son versos plens de incertesa, tragèdia i dolor ,:”si un dia ens retrobem, diguem a Mèxic/o, el que fora pitjor,/mig morts de fam per algun camp/dels que ara en diuen de concentració.... hi ha un vers que ens ho diu ben clarament “però tu saps que l’exili es penitència”, i ens continua descrivint la duresa l’exili “ Prous l’exili és ben cansat/ car s’arrossega dia rere dia/( únicament la por canvia).. Per a ell tot això només tenia un motiu “només culpable/ d’haver estimat la teva terra... En una de les moltes nits d’insomni ens escriu Ara ni mai no té sentit/el món. No troba riba/res, ni el son, vaixell petit/que mai no arriba. En un moment del seu exili compara la seva situació amb el d’una barca que la veritat sigui dita no te el rumb clar: (com la majoria dels exiliats) “...navego tot sol/ i en sento la pena; /no faig cap senyal/ni porto bandera / estibat només/ de tedi i desesma, /llast de pensaments/ i cosa baldera. Veig altres vaixells/ que van a la seva quan troben el port/ algú ja els espera;/ tots van endavant,/jo vaig endarrera.../(No arribaré mai/ a la meva terra?).. No fa falta ficar cap exemple més per fer-nos una idea de com es sentia després de la seva expatriació forçosa.. Amb aquest i amb L’exiliada, ja reeditat i amb un to més memorialístic us podreu fer una idea bastant aproximada del seu exili, primer a França, fins l’any 1942, i després a Mèxic durant 19 anys. Així com de Pompeu Fabra Francesc Pujols,Antoni Terré, Rovira i Virgili....

Per acabar un consell d’Antoni Rovira i Virgili :. “Llegiu-lo amics. En les seves pàgines no hi ha engany, ni joglaria, ni desvareig ni posats transcendentals. Hi veureu guspirejar una pensa clara, i hi sentireu bategar el cor d’un home del poble i d’un català nacional un cor on hi a les virtuts de la raça i a més a més l’ardència de les terres de l’Ebre, on la gleva eixuta guarda brases d’un foc que no s’apaga mai.

En record d’Isabel, germana de mun iaio Alvaro exiliada a Mèxic després de la guerra i a tota la seva família que malgrat la distància encara no s’ha perdut el contacte.

Jordi Gonzàlez Garcia.

“L’home es una màquina d’oblidar” A. Bladé.




martes, 13 de febrero de 2007

Per fi tenim Estatut!!! hem aconseguit.....

Bé, ja tenim un nou estatut! Ja hem aconseguit, hem aconseguit... què hem aconseguit? Jo abans del dia del referèndum anava preguntant a la gent si votarien sí o no, i tots però tots deien SI! Però un sí rotund, com si fos la única cosa possible, i acte seguit preguntava, per què? Home perquè es millor! Millor en què? En tot en general!Es un avenç! Un avenç en què? Home en general!!! Te l’has llegit? No. De tota la gent que li vaig preguntar , cap però cap tenia un motiu per dir que sí. Tothom deia el que han dit els nostres polítics: més millores, més competències, més autogovern, més finançament, més llibertat... i així fins al final però sense saber dir cap motiu. Deien que si perquè intuïen que era millor, però ningú sabia en què.

La primera conclusió és clara, cap dels partits que abogàveu pel sí heu estat capaços de dir-los als vostres votants quines eren les millores o quins els avenços. És més, la gent sabia al que aspiràvem el 30 de Setembre: Agència tributària pròpia, seleccions esportives, ports i aeroports, balances fiscals,competències en immigració, terme nació, presència a la unió europea, compromisos per reduir el dèficit fiscal... i com que tot això desapareix,i els partits són incapaços de dir en què ens hem quedat, fem eslògans genèrics perquè els es impossible dir res aconseguit. Us heu presentat a la campanya amb conceptes generals, sí al futur, guanyar mica en mica, dir no es fer joc a els altres, hem de mirar endavant, dir no és tancar-se en banda, per a que no guanyi el PP... O sigui dieu a la gent que han de mirar al futur però no els hi sabeu dir cap eina concreta que els servirà per afrontar-lo amb tranquil•litat i optimisme. I a sobre dieu que dir no és el pitjor que ens pot passar. Alerteu sobre els perills de dir no , però sense poder dir que es perd per culpa de dir no. No heu pogut dir, tindrem això o allò, aquesta cosa o aquesta altra. Si fos tant i tant bo, com a mínim una cosa, la més millor de totes se’ls hi hagués quedat! o l’haguéssiu dit pel mítings de campanya. Mireu si l’estatut estava rebaixat que no han pogut dir , volíem tal cosa però com a mínim ens hem quedat en tal altra.

CIU deia que les necessitats de l’any 79 no són les mateixes que l’any 2006. Aquest estatut solventarà les necessitats actuals? Tindrem menys peatges? Reduirà el dèficit fiscal? Ens podrem defensar davant AENA quant aquesta centralitzi tots els seus vols des de la nova Terminal de Madrid? Tindrem agència tributària? Si aquets estatut és millor del 79, com és que no diem quins avenços hi ha respecte aquell? En que es diferencia? Només diuen que abans anàvem en 600 i que no hi havien mòbils, això és un argument poderós per votar que SI? Senyors de CIU encara que hem diguéssiu que les necessitats han canviat sinó dieu cap canvi és que els que hi ha dins de l’estatut no deuen ser remarcables. Per què no creieu que si els canvis fossin significatius la gent en sabria com a mínim un? Si els canvis fossin importants ja us haguéssiu encarregat de que arribés a la població, però en lloc de fer això heu anat en termes generals, fent eslògans.I si fos tant bo la gent tindríem que saber quins són aquests canvis tant poderosos .I com és que ara veuen que les necessitats han canviat i quant manaven vostès no? Vareu proposar de reformar l’estatut? Enlloc d’això fèieu transvasaments i pactàveu am el PP que això anava molt bé per Catalunya. Després van dir que un estatut sense agència tributària no era res, i que defensarien fins al final l’estatut del parlament... com els agrada dir a ells han representat tots els papers de l’auca fins a rebaixar l’estatut. El seu eslògan era sí al futur, però sense dir quins canvis ens milloraven el futur i quins canvis havia respecte el 79.

Els arguments del PSC són impressionants. Este estatut es guanyar mica en mica!.per això hem estat 2 anys!!? Per a fer un passet!!? 2 anys fent veure que els politics feien un megaestatut per anar guanyant mica en mica!!? Si volem anar guanyant mica en mica fem com CIU, arribem a acords puntuals i ja esta, negociem diferents lleis en moments determinats i no ens compliquem la vida en estatuts que es una cosa molt seria. Zapatero ja va dir que el estatuto es para toda la vida . Xeics si es para tota la vida, com es que ens conformem en només una mica? Un estatut es minim30 anys! Sempre que el govern d’Espanya teu accepti! Perquè recordem que uns dels motius per a fer l’estatut era blindar certes competències ( com el finançament i la llengua per si tornaven a haver governs hostils coms els de Aznar). Ara tot està sotmès a la bilateralitat entre Estat i Generalitat. Que vol dir això? Que si no hi ha acord tot queda igual com fins ara. Després el PSC també jugava una mica a la estratègia de la por. Si surt el no es afavorir el PP, si surt el no es fer un pas enrere, … si aquest estatut fos tant bo no haurien de advertir a la població dels perills que suposaria dir un hipotètic no. Si fos tant bo, la seva campanya seria dir el que ens perdríem si surt el no, ( no aconseguirem tant de impostos, tal llei , tal reconeixement, tal avenç….) però sinó han estat capaços de dir el que guanyem , com ens podem dir el que perdem? Un altre argument, más vale pajaro en mano que ciento volando. Quant varem fer este estatut volíem caçar l’àliga del poder i ens hem quedat am una cadernera. Un altre, dir si es mirar el futur, quin futur? Este estatut ens permet encarar el futur amb optimisme? Suposo que si es tant bo un cop entre l’estatut en vigor ens suprimiran l’impost sobre els carburants que tots tenim que pagar per finançar la sanitat no?.Pels cartells que hi ha pel poble els cartells del PSC només diu SI. Trobo a faltar que no diguessin al que volen Si. També un motiu poderós era per anar contra el PP. Que fem un estatut per fastigueixar als altres o per evolucionar?

A la veu de Flix del mes de maig el PSC diu volem el nou estatut!!! I diu 10 motius , (els primers que veig en tota la campanya) 1, per tenir un finançament just transparent i igualitari. Molt bé, transparent? Desapareixen les balances fiscals i només al títol VI la frase l’aportació catalana a les finances de l’estat. I també desapareix que les relacions d’ordre tributari i financer entre l’estat i la Generalitat es regulen per aquest estatut( el del parlament), al text que votarem el 18 juny les relacions d’ordre tributari entre l’estat i la Generalitat són regulades per la constitució, per l’estatut i per la llei orgànica a que fa referència a l’apartat tercer de l’article 157 de la constitució .. tradueixo, la clau dels diners continuen estant a Madrid res de nou. I solidari? Sinó tenim dret sobre els nostres impostos no entenc com podrà ser solidari, a més no té cap compromís de l’estat per reduir el dèficit fiscal, a més com diuen els economistes pel no, el projecte de nou estatut no garanteix cap augment de recursos per la Generalitat,, no es gestiona cap nou impost ni s’assumeixen noves capacitats normatives en matèria fiscal. I recordo que la futura LOFCA ( Ley orgànica de financiación de la comunidades autònomas) es la que calcularà els criteris per calcular la necessitat del finançament de Catalunya. 2 Per a que Catalunya gestioni els ports i aeroports. Bé tots ja sabem que això ja s’ha esfumat i que a sobre Iberia marxa del Prat deixant això si una flamant companyia de Baix cost que no pot superar els trajectes de més de 2 hores. Ens protegeix el nou estatut contra estes injustícies ?noooooo 3Per gestionar les autoritzacions de treball dels nous immigrants. Doncs bé, això també cau. S’ha suprimit quant deiem que .. el nombre, el lloc d’origen i la capacitació professional del contingent de persones immigrants amb destinació a Catalunya d’acord am les necessitats i les previsions de treball i de desenvolupament econòmic. Només tenim dret (competència exclusiva) al primer acolliment (no a la integració repeteixo no a la integració) i a les actuacions sociosanitàries i d´orientació.4 Per a gestionar els ferrocarrils de rodalies. Això si. No ens dona cap partida però ho podrem fer. 5 Per a que el tribunal superior de justícia de Catalunya sigui la última instància judicial. Esta tots sabíem que no prosperaria. Segons la Carta Magna la justícia es unitària i aquí no es pot fer res. .... d’acord amb la llei orgànica del poder judicial i sens prejudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. L’estatut o diu ben clar. 6 Per a gestionar l’inspecció del treball Doncs bé també se evapora. Abans la competència era exclusiva i ara es executiva sempre amb mecanismes de cooperació. Que vol dir això? Que s’han de ficar d’acord les dues parts sinó tot igual. 7 Per a gestionar les beques de l’ensenyament obligatori. També ho perdem, només gestionarem les beques de les universitats. 8 Per tenir més competències i més llibertat per exercir-les: No ens han dit cap competència nova del nou estatut. Sinó ens l’han dit dubto que sigui important. 9 Perquè el català tingui la màxima protecció. Doncs bé ens han suprimit la frase on diu que no es podrà al•legar desconeixement, i també la frase no poden exigir a la persona interessada la traducció al castellà i per últim en la forma que estableixen aquest estatut (el del parlament) 10 Per tenir reconeguda la seva singularitat nacional i els seus drets històrics Recordo que continuem sent una nacionalitat (com a l’estatut del 79) i s’ha suprimit la frase Catalunya afirmant els seus drets històrics.........

Com es que demanen el SI, si de els 10 punts només tenim els trens de rodalies? Que no saben que aquesta campanya de volem el nou estatut era la del estatut que va sortir del parlament i no el que es va votar el 18 de Juny? Suposo que ha estat un error i no han volgut induir a la confusió a la població de Flix?.I hem demostren que no s’han llegit res l’estatut que es va votar sinó no ho haguessin ficat a la Veu del mes de Maig. Suposo que es més fàcil donar roses que donar motius per votar el nou estatut. Per això 2 anys? Esta era la promesa de Zapatero? Oh! Es que només mireu el que no se ha aconseguit! I que hem aconseguit si ningú ho ha sabut dir ni en cap cartell ni en cap míting que es allò que hem guanyat? A que teníem que dir SI? Com hem vist de els 10 motius sol han aconseguit un i de vital importància com els trens de rodalies.

Tinc la sensació que la gent ha votat algo i no sap ben bé el que, i això principalment es culpa dels nostres polítics que no han fet bé la seva feina. Com es que teníem tant clar els punts del que va sortit del parlament, i no teníem ni idea de el que votàvem? Senzillament perquè no hi havia cap èxit remarcable ni no remarcable per dir a la població. Podem estar orgullosos del que tenim? Voleu dir que no ens han fet un gol i per la esquadra? Zapatero va dir aprovaré el estatut que aprueve el parlament( imagineu si es pensava guanyar). Després diu, Constitucional després que sigui unitari, i quant els catalans ja ho havíem fet tot surt Blanco dient que sigui de interès general! si home!com lo futbol! Que es l’estatut de Catalunya o el d’Espanya? Fem els deures com a “campeons” i a sobre com va dir Guerra nos lo cepillamos en la comisión!! Que hem de fer per tenir un estatut digne? Que hem de fer? I a sobre Mas i companyia contentíssims i esvanits. Hem millorat el 600 de CIU? Voleu dir que no es un 600 simplement tunejat però amb el mateix motor? Els que heu votat si dir podeu dir als vostres companys de feina quina millora o quina competència hem aconseguit respecte el del 79? Sabeu alguna diferència?. O si votàvem SI per aconseguir tal cosa? Compte que hi ha victòries que a primera vista ho semblen i després resulta ser una derrota. (mireu lo tripartit) Penseu que si algun dia ens queixem a Madrid, diran si home!! Feu un estatut i encara voleu més? En quins arguments anirem ara a reclamar? Penseu que Maragall ja va dir que s’ha acabat el victimisme. No és molt trist guanyar algo sense poder celebrar res?

Cap del tertulians de Ràdio Flix va poder dir res que se havia aconseguit, igual que els nostres polítics. Tothom continuava venent més fum, un nou temps ,noves esperances nous temps, la nova Catalunya, gir copernicà per Catalunya... i ningú deia ja tenim tal impost, tants diners, tals competències, ha estat l’estatut dels eslògans i no el del fets. Sembla com si els Catalans tinguéssim unes ganes terribles de guanyar algo, algo, el que sigui però algo. Com va dir Sebastià Serrano la nit electoral, bau veure imatges d’eufòria o aplaudiments? Realment estaven convençuts que este estatut canviarà o millorarà algo a curt o llarg termini? No som un país poc exigent amb los nostres polítics? Sinó exigim ni les promeses de un cap de govern, que exigirem?.Si era l’estatut de les persones com deia Saura, com es que sol ha votat el 49%? L’única sensació palpable era la de haver-se tret un marron del damunt com va dir Toni Soler, passar full, i a lo realment important que són les eleccions. Mireu si l’estatut els importava poc, que el que els feia patir més no eren les competències, sinó la seva imatge de cara a les eleccions!!.Segur que si algú llegeix este article ja ni sen recordarà de l’estatut o pitjor dirà, encara van el lo rotllo de l’estatut? Es un estatut tipus fòrum, que tenia que ser la bomba, i jo no sen recorda ningú. Les victòries es celebren i no s’obliden, i mes si son històriques com ens volien fer creure, però el dia 19 ja tothom pensava en les eleccions. Es més, els diaris es preguntaven, com afectarà l’estatut als partits de cara a les eleccions? El lògic seria dir, com afectarà l’estatut a la Catalunya del futur? Hem sembla que recordarem més el del 79 que el del 2006.


“Una mentida repetida mil cops es transforma en veritat “ Joseph Goebbels

Jordi Gonzalez . Secretari Organització ERC Flix.

"... i obrirà solcs l'esquerra catalana..."

Amb aquets títol la Federació local de l´Ebre de ERC i la Secció local d´ERC de Flix presentaven a Flix una exposició per a commemorar els 70 anys de la fundació d´ ERC. Setanta anys d’història donen per a molt , però si el partit en qüestió es forma l’any 1931 els aconteixements poden ser encara més intensos ( Proclamació de la Rep. Catalana, de la Espanyola, Generalitat de Catalunya,Estatut de Núria, mort de l’avi Macià, fets de maig, dictadura de Primo de Ribera, Guerra civil, assassinat “legal” de Companys, exili, dictadura Franquista, Transició, retorn de la Generalitat….) potser massa coses i casi impossibles de resumir .L’exposició també comptava amb una segona part que era el republicanisme a les terres de l´Ebre. Paral•lelament es va projectar el documental Josep Irla el president oblidat, i dues conferències a càrrec de l´historiador Josep Sanchez Cervelló i el Batlle de Flix Per Muñoz sobre El Republicanismo a l´Ebre i El Republicanismo a Flix respectivament.

Hi ha molts aspectes d´ERC que es desconeixen, això no ens hauria d’estranyar gens ja que amb 40 anys de dictadura es poden esborrar i tergiversar moltes coses, quasi be totes,a mes recordem que durant la transició “modèlica” la majoria del país va voler caure voluntàriament en una amnèsia col•lectiva pensant-se que així es taparien totes les ferides, i l’únic que ens ha passat es que els fantasmes van tornant però de manera deformada i així es molt difícil fer avançar un país. A mes ERC es un partit que tot i que ara te responsabilitats de govern es un partit amb molts prejudicis en segons quins sectors i que a molts encara els continua fent una mica de por. La tempesta que va ser la dictadura es va endur moltes coses però per sort moltes les hem pogut fer tornar. En el que segur que estarem d’acord es que ERC ha estat protagonista actiu de la vida política d’aquests país i de lideratge social als anys 30.

Hauríem de recordar que ERC va néixer sent un partit aglutinador, va saber agrupar moltes tendències (Estat Català, Partir Republicà Català,centres comarcals Republicans,Ateneus, casals, Grups de diferents diaris..) Des de bon començament ERC va ser un partit socialment avançat i pioner en moltes, coses que ara semblen del tot normals es van començar a gestar en aquella època :llibertat sindical, dret de vaga,prestacions socials avançades, la jornada màxima laboral de 8 hores,les vacances pagades i la jubilació obrera. Escriure ara això es molt fàcil però proposar això en aquella època requeria grans dosis de valor, de incomprensió i sobretot de rebuig per tots els estaments dominants de l’època, especialment dels mes conservadors .A part com no de la igualtat davant la llei,llibertat d’expressió i de consciència, la voluntat popular com a única font de poder i com no la República com a forma de estat. A mes ja en la seva fundació crea una secció femenina en una època on les dones encara no podien votar. Podríem dir que ERC sempre va estar proper i atent a les classes populars, la societat civil, el poble i el públic, la gent menuda i la ma mitjana, la menestralia i la classe obrera, citant a Francesc Espinet. Podríem dir que va saber catalitzar moltes voluntats. A mes republicanisme i Catalanisme era un bloc indestriable.


A partir de la victòria electoral de l’any 1931 esdevindrà un partit amb una ferma voluntat reformadora que defensava el federalisme, la llibertat sindical, foment del cooperativisme, l’ensenyament laic, obligatori i gratuït, un sistema d’assegurança social, el vot femení , l’abolició de la pena de mort ( Franco encara matava l’any 75 a garrote vil) o la plena autonomia dels municipis. Amb tots aquests antecedents costa de imaginar com encara avui dia ERC continua sent vist com un partit radical. En aquella època ERC va poder fer una cosa molt difícil aleshores, saber atreure tant a classes treballadores així com a la petita i mitjana burgesia. En molts casos va saber exercir com a única font possible dels canvis desitjats. Alhora com no lluitaven per l’autogoverna i la llibertat de Catalunya. Molts projectes per a una època tant convulsa.

Pel que fa a l’obra de govern, tenint en compte que era un partit en formació i sense experiència de govern l’obre no va ser gens despreciable ( sense contar la sempre hostilitat de Madrid i la manca de recursos). Els que mes caldria remarcar son l’estatut d’autonomia, la divisió territorial de Catalunya i la desaparició dels governs civils, per cita uns projectes que encara cuegen avui dia. Un exemple de lo avançats que eren alguns planteixaments. Pel que fa a la economia i benestar la famosa llei de conreus i el decret d’implantació de la setmana laboral de 40 hores, en ensenyament la creació de la universitat autònoma de Barcelona , centres de formació professional, implantació de colònies escolars…cultura, creació de biblioteques populars, creació del consell de cultura de la generalitat,llei sobre la conservació del patrimoni…

Per acabar pel que fa a la dona va ser totalment nou i revolucionari. Pel que fa a polítiques de igualtat entre home dona, s’equiparava el treball de la dona al de l’home, decret sobre la interrupció artificial de l’embaràs,Creació del patronat català de la dona i llei d’igualtat jurídica de la dona i dels conjugues per a intentar alliberar a la dona de la brutalitat de l’home, de la conveniència d’uns parents o de l’amargor de un mal viure citant paraules d´Angelina Colubert afiliada a la secció femenina d´ERC, i com no aconseguir el dret a vot per a la dona per a de mica en mica aconseguir el camí cap a la igualtat. També van reconèixer de forma immediata el reconeixement de les dones com a aptes per ser elegides diputades (cosa tant normal avui dia). Comte que en aquella època doctors com Novoa Santos defensaven que les dones no podien votar per l’argument tradicional de la inferioritat femenina i del seu condicionament biològic en afirmar que l’edat de ciutadania femenina hauria de ser a partir dels 45 anys, quant s’estimava que les dones arribaven a la capacitat de raciocini i discerniment que els homes tenien als 23 anys! Sense comentaris. Això per a demostrar que estos planteixaments en aquella època eren molt agosarats.

Com tots sabem tota aquesta tasca que va saber il•lusionar a totes les classes populars se les va endur la barbàrie feixista, 3 anys de Guerra civil, 40 de dictadura i d´exili.40 anys per esborrar-ho tot i intentar extirpar el catalanisme de la consciència dels catalans, per a esborrar aquesta visió del món que defensaven sectors tant heterogenis com obrers, pagesos, menestrals, classes mitjanes i petita burgesia. Exposicions com aquestes serveixen per rendir homenatge a persones tant il•lustres com Macià, Companys, Irla ( el que deia que als nens els calia mes amor i menys càstigs), Rovira i Virgili…i personalitats tant properes com Bladé. A l’exposició varem poder gaudir d’objectes personals seus així com de la seva creu de Sant Jordi i la senyera que va cobrir el fèretre de Macià. I com no a tota la gent anònima que va lluitar per la democràcia. A tota la gent injustament empresonada i perseguida per una cosa tant normal avui dia com es poder votar, que els joves sàpiguen que aquesta democràcia va costar moltes morts, molts exiliats, empresonaments,afusellaments, repressió, i sobretot que la democràcia mai es una cosa feta sinó per a fer, que es fa dia a dia i no cada 4 anys. I com no a tota aquella gent que va donar la vida per la llengua, cultura i llibertats de Catalunya, que van lluitar per a que Catalunya tries el seu propi destí. El camí tot i que en molts caos per a ERC ha fet pujada i ha estat ple de foscor… continua!

“ A tots els que m’han agraviat perdono;a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu de que m’hagi procurat una mort tant bella pels ideals. Ell ha volgut aquests destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podria esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor.
Lluís companys


“Perdona’ls que no saben el que fan “
Jesús de Natzarè

sábado, 10 de febrero de 2007

victòria? (17/03/04)

VICTÒRIA? ( 1º PART)

14 de Març, contrapronostic, el PSOE s’imposa al PP, partit que ens permet intuir als joves com jo com devien d’ésser els anys foscos de la Dictadura Espanyola per a totes les persones que no comulgàven amb el pensament únic de l’època. Ens podem podem sentir alleugerits per aquesta derrota del PP? Podem respirar tranquils a partir d’ara? S’ha acabat la crispació? Molts pensem que no.

Durant 4 anys els feixistes del PP es suposa que no governaran però el que si continua existint entre molts sectors de la societat espanyola és el pensament i l’esperit que ha guiat tots els seus actes de govern i totes les seves lleis durant aquests 8 anys, sobretot durant la majoria absoluta. Es la nostra responsabilitat combatre aquesta pensament demostrant les seves mentides i manipulacions.

Potser durant 4 anys els del PP no farà les lleis, potser no podran fer cap P.H.N. però els Urdaci de torn continuaran en algun mitjà intoxicant i tergiversant la realitat, el ABC continuarà dient que Carod va pactar amb ETA per tal de avivar encara més l´ignorància i els prejudicis que certa Espanya pot tenir en contra de nosaltres, La Razón estarà pendent de tot allò de dolent que faci Zapatero i la seva trole per a que de mica en mica el poble Espanyol vegi que es van equivocar el dia 11 i així esgarrapar uns quants vots per a la dreta més rància, El Mundo resarà per a que hi tornin haver casos de corrupció per així propagar-los als 4 vents, la FAES, fundació que presidirà el Falangista d´Aznar continuarà reescrivint la història de les Espanyes, Cortàzar i Pio Moa continuaran fent llibres per tal de revisar tots els mites que segons ells són erronis i cal ficar-los al dia, i la TVE serà de tot menys pública ... a més hem de recordar que el poder econòmic d´Espanya és totalment simpatitzant i seguidor de les idees del PP, ells van privatitzar les empreses, ells es van repartir el pastís,( Telefònica , ENDESA) els Bancs ( SCH, BBVA) i empreses com Repsol-YPF, i constructores tipus ACS. Aquests poders ajudaran amb tot el seu poder i mitjans a perpetuar la seva idea d´Espanya que té el PP sortida d’un passat fosc, i que el més fosc de tot es va intentar tapar amb un vel de silenci, un vel carregat d’infàmia i de vergonya que no s’ha vist en cap altre país d´Europa.

El pensament que hi ha detrás del PP és molt preocupant. Des de el mateix dia de les eleccions s’han sentit certes frases que a un li fan ficar els pels de punta .Diuen que accepten els resultats, però per a molts d’alls acceptar-ho és no impugnar-ho. S’han sentit frases de Sàez de Inestrillas “España una, i no cincuenta i una”. Per a ells la democràcia no és governar, és guanyar o perdre, igual que un partit de Futbol. També perles com “Aquí estamos com ETA no pactamos” Qui a pactat amb ETA.? Els mitjans de propaganda de el PP i els seus ministres, han fet bé la seva feina. Ara que la més forta es la d’una persona que només sentir-la fa esgarrifar: “Esto los moros no lo han podido hacer porque no són tan listos!” Sense comentaris.

El PP té 2 motors molt perillosos i que arrasen amb tot, el poder econòmic, i la seva ideologia cavernària. I molts joves que només hem viscut amb democràcia ens preguntem, com és que hi ha gent que pensa així? Jo penso que a la transició es va perdre una oportunitat històrica de fer una condemna en ferm del pensament únic d’aquells 40 anys. Molts diuen que per evitar odis i rencors no es podia remoure res, i jo que sóc jove e ignorant hem pregunto, es volen venjar els jueus dels Alemanys? Els Alemanys encara van en contra dels jueus? Com és que tot i callar un 23 de Febrer els tancs van tornar sortir al carrer? Que no s’havia callat prou bé? Potser és que allí quant neixen ja els ensenyen que Hitler va ser una persona dolenta, i aquí al Caudillo se’l maquilla. Sinó com s’explica que ara allò no era una Dictadura sinó un període pre-constitucional?Que m’he de creure, el “Cuéntame como passó” o els reportatges del 30 minuts “els nens perduts del franquisme” i “les fosses del silenci”?.Qui dels 2 bandos me la està fotent? Jo sol sé que 8 anys de majoria absoluta m’han donat pistes molt clares de el segon. El pacte de silenci de la transició estar clar a aquí va afavorir. Sense aquell el PP i la seva tribu no existiria i els que ara els hi donen suport serien mal vistos pels nens d’ara. A més ens ha privat a joves com jo de saber la veritat del lloc d´on vinc i del meu passat. Estic condemnat a anar ajuntant petits trossets de veritat de totes les parts per així a la llarga anant fent un puzle amb moltes peces, i potser algun dia veure qui mentia. A més molts mitjans de comunicació hem donaven la raó dient que s’estava vivint una segona transició, senyal que la primera no era del tot bona.

El llop de la dreta ha perdut una petita batalla. Però ja s’està curant per a dintre de 4 anys tonar amb totes les seves mentides i el seu poder per a mossegar-nos amb tota la seva fúria . Per molts aquests any la primavera va venir el dia 14 i no el 21.Però molts dels nostres avis no van tenir primavera durant 41 anys. En la defensa de la tolerància i la llibertat , ens hi va que els nostres fills puguin gaudir sempre de la primavera. Potser es vota cada 4 anys, però la lluita és diària.... les ganes les fiquem nosaltres.


Jordi Gonzàlez Flix 17/03/04

Sebastià Juan Arbó

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ.

Aquest any s’ha celebrat el centenari del seu naixement i la editorial proa ha reeditat recentment 2 títols seus: Camins de nit, i l´inútil combat. A més , tots recordem l’exposició que es va fer a caixa Tarragona durant els dies de Mostra Flix. També els mes grandets recordaran que l’any 1955 en “ el dia del libro”, la mateixa Caixa Tarragona va regalar un exemplar del famós i colpidor “Terres de l´Ebre.

Més que escriure sobra la persona o l’obra de Sebastià Juan Arbó tindríem que escriure i pensar sobre els personatges que surten a les seves novel·les. Si algun escriptor ha volgut fer fer un homenatge a la seva terra i a la seva gent, aquest només pot ser Sebastià Juan Arbó, juntament amb Jesús Montcada amb la seva Mequinensa natal.

Es dels pocs escriptors que no fa un relat de la quotidianitat dels seu temps, no vol recrear les costums i la manera de fer d’un medi, principalment fa un reconeixement a la gent que no el rep mai, als més desfavorits ignorants i humils, i sobretot als que pateixen, els desvalguts a les persones d’ànima esquinçada, a les persones solitàries perseguides per tots , fins i tot per la vida. Un homenatge al “sofriment ocult” Tot i que va anar a viure a Barcelona, les obres amb les quals es volia obrir camí com a novel·lista van ser L ´ínutil combat, primera en ser publicada, i Terres de l´Ebre que aquesta havia estat la primera en escriure. Tota la seva obra o quasi tota està impregnada del patiment d’uns personatges que podrien ser perfectament reals. Tos els relats són de circumstàncies generalment adverses, injustes i sovint dramàtiques. Fins i tot devegades arribem a pensar que no hi ha ni esperança. No es limita a enumerar les injustícies que pateix la gent, sinó com les viuen i les senten les persones de l’època des de els fons del cor, amb tots els seus defectes i prejudicis. Mes que fer una descripció del seu caràcter fa una descripció de la humiliació d’uns personatges vençuts per l´injustícia del medi, on el seu destí es la solitud més absoluta, causa generalment d’una profunda incomprensió,” d’una fúria incomprensible de la gent” una incomprensió voluntària pels altres, per covardia i prejudici social. Sempre ens evoca la situació des de el patiment inhumà del qual solen ser víctimes els seus personatges. El final d’aquests sol ser la solitud. Una solitud pel sol fet d’existir o intentar ser un mateix,una cosa a la qual ja ha renunciat tothom. De fet la gent ja ha renunciat a tot. Un temps on la compassió i la pietat estaven prohibides i es difícil diferenciar els homes de entre les bèsties. Unes terres on “el destí mai es cansava de pegar”En contadíssimes ocasions la vida se’ls va aparèixer com una cosa bella, i despertar-se dels patiment diaris era una quimera, i els límits de la maldat difícils de descriure.



Només pot fer aquests tipus de novel-les un escriptor que senti afecte i estima sincera per a la gent que comparteix la seva vida i un mateix estil de vida. Quants escriptors d’avui intentarien homenatjar els que no tenen veu?

De tota aquesta quantitat d’injustícies només pot sortir una cosa,odi. No aquell odi que surt de la maldat, sinó de d’ignorància i de la covardia, fins i tot de l´inconscient. Recordem que sempre la llavor de la violència és la covardia i el falç orgull. En un medi on la gent només treballa per sobreviure es normal que les injustícies més absurdes siguin el pa de cada dia. I sobre qui es descarrega aquesta injustícia? Sobre els més dèbils, principalment dones i nens.


Els nens quasi bé no ho són mai , ja que quant ja sabent 4 lletres mal contades, a contar, i si els seus braços són prou forts aquests ja abandonen la casa per treballar de sol a sol unes terres que quasi sempre no són de la família, i difícilment o podran ser mai. I mai s ´acava de saber del tot que es millor si que les terres siguin seves o no. Ja que si volen “prosperar” una mica hauran de pagar un preu desorbitat per 2 pams de terreny i a sobre fer un esforç inhumà per mantenir-lo, una mala collita o una mala època fa que aquests s’hagin de vendre les terres per un preu irrisori. I quant passi això allí està el poderós per apropiar –se de les desgràcies dels dèbils. Aquells que sempre manaran faci el temps que faci. De fet la paraula prosperar està esborrada de la seva vida. Només esperen mantenir-se. A partir d’aquí la maldat de les persones es imprevisible i amb trets més cruels.

Els nens si que potser es poden permetre el luxe de tenir somnis, però durant un espai molt breu de temps, a mesura que es van fent grandets es donaran compte que tenir il·lusions es un privilegi de només uns quants, i que no esperin a viure sinó que a sobreviure. Aprenen més aviat “ a crucificar que ajudar”Sovint el seu infortuni es la conseqüència lògica de seguir les seves il·lusions. Aquest nens que enseguida s’han de fer homes a base de cops, ja des de molt petits es comencen a sentir sols, i davant tanta incomprensió l’únic que esperen es que l´infortuni no es fixi en ells. O segueixen el ramat ignorant seguint totes les seves maldats, o aquets els faran pagar cara la seva osadia de ser més valents que ells i seguir els seu propi camí. A aquests els tractaran de bojos, quant saben perfectament que els bojos són ells. Fins i tot la violència gratuïta dels seus “ progenitors” ja es descarrega a sobre d’ells de ven petits. Arriba un punt que ja no es pregunten ni el perquè de les pallisses. Aquest perquè no es contestat mai perquè no existeix. Aquesta violència neix fruit de l’amargor de l´existir, una amargor que necessita ésser expulsada. D d’estima els homes fa temps que no en tenen i per lo tant no pot brollar del seu cor, però de covardia sí. I la covardia i la por només poden sortir amb violència. Aquesta incomprensió els fa solitaris, ressentits i desconfiats per a tota la vida.


Les dones ja són un món a part .Aquestes encara senten amor , sobretot amor per als fills. Més que estimar-los el que anhelen es protegir-los, de que? De la maldat innata de les persones, de la violència sense sentit d’uns personatges als quals aquesta ja els surt de manera inconscient. Fins i tot es una cosa normal. I es que aquests es el perill perpetu de l’home, que les situacions més cruels siguin vistes com a coses normals. Que una baralla ocasionada per un orgull de dèbils i covards acabi amb mort, es vista com a normal. En un medi així la crueltat de les situacions es imprevisible. Sempre que hi ha un temps breu de calma aquestes ja saben que l´infortuni està a venir. La calma mai es calma del tot , es una calma violenta com aquella calma de la mar que anuncia una tempesta terrible, aquella calma que fins i tot anuncia mort. Les dones a sobre tenen un problema afegit que hem sembla que avui en dia encara perdura. El sentit de culpabilitat. Sempre es senten culpables de tot:de la dissort del marit, del perill que pugui recaure sobre el seu fill, i fins i tot de la infelicitat pròpia.. La seva vida es un patiment continu. Són persones que ja han perdut tota esperança a ésser estimades, l’únic al que saben que poden aspirar és a sentir-se protegides. I també que la covardia de la gent transformada en llengua assassina i mentidora no recaigui sobre elles , encenent així els instints més baixos dels éssers humans. Davant la violència nocturna produïda per l’alcohol a la dona només li queda una frase, “en fer sol tot s’arregla” . Morts causades per les pallisses del seu home sempre n’hi ha alguna, devegades els veïns arribaven a temps per intervenir-hi però sinó..Hi ha bodes en les quals les dones anaven com”anyells al sacrifici”. Moltes de les dones acaben per tenir rostre sense edat. “podia ser molt gran o molt vella”.Tot això generalment causat pel treball intens al sol dels arrossars. La dona es l’únic ser amb prou valentia per preguntar-se “Que som sinyor”? I només de pensar- ho, això ja fa plorar. Res. Els estels que giren al cel sembla que no estiguin fets per a elles.


Tots pateixen en les seves novel-les? No, només uns quants, que als llibres quasi ni es nombren, Els senyor i la llei ( jutges, alcaldes policies ,clero...). Fins i tot aquests senyors s’han fet “rics inútilment” ( suposo que com ara). Els diners no els hi ha servit per fer-los feliços. Gent que sempre vivia lluny de la gent corrent, lluny de les injustícies diàries. Aquest sempre que es barregen amb el poble es per cometre les seves pròpies injustícies, això sí injustícies legals que solen ser les pitjors. Si una societat es medeix per les distàncies que hi ha entre els diferents estrats socials, aquella societat era quasi feudal. Uns tenien les terres i els altres les treballaven. Els pobres treballadors eren per a no demanar favors a l’amo , ja que aquest li farà pagar un interès fora de les seves possibilitats. Sovint el fruit d’anys d’esforços els poderosos el robaven en dies. Els treballadors del camp encara però els de les fàbriques difícilment són reconeguts com a persones, i les treballadores que no accedien als desitjos de l’amo ja podien plegar ,encara que aquestes estiguessin carregades de fills i l’home borratxo.


No es estrany que la guerra “incivil” de l’any 36 que ja es presagiava, tota aquesta violència absurda e innecessària explotés de la manera que ho va fer. Tots aquests ressentiments venjances i odis van sortit d’una manera difícil de preveure i d’imaginar .Les animalades més greus e inhumanes ja van trobar la justificació necessària.

Quant acabem de llegir un llibre de d´Arbó ens donem compte que estem obligats a seguir els nostres somnis , a fer el nostre camí. El que en aquell temps era una oportunitat remota per a uns quants, per a nosaltres es una obligació. Estem obligats a ser nosaltres mateixos i sobretot a fer-nos preguntes. El perquè dels nostres valors, i ritme de vida. Els nostres avis eren més curiosos. Nosaltres aquesta curiositat sembla que l’haguem perdut, sembla que inconscientment ho sabéssim tot, que ja està tot inventat. Ja no ens preguntem els perques de la Quant de l’única cosa de la qual podem estar segurs es que no sabem res ni de la nostra ànima ni de el nostre cor. Ja no ens preguntem el perquè de la nostra existència. Només ens fem preguntes en moments de crisi. Per això potser en tenim tants. Potser aquests només són fruit de la nostra ceguesa voluntària, per la nostra incapacitat per preguntar-nos que hi ha detrás de les coses.....


“ I moren i sense saviesa” Job

Perque?(Febrer 2003 eleccions municipals)

PERQUÈ?


Llegim en el primer número de La Veu De Flix de l’any 2003 que l´actual alcalde es presentarà per 5ª vegada a l’alcaldia de Flix,.molts joves ens preguntem, Perquè? Realment fa falta per al futur d’aquest poble? Segons es publica es diu que es presenta “... per a treballar per la vila”, i “... garantir l’èxit d’una opció que també vol ser l’alternativa de canvi a Catalunya”. Aquest segon argument només de llegir-lo ja fa malt als ulls i fins i tot està fet per a provocar perquè no es pot entendre quina mena de canvi vol garantir una persona que ja fa prop de 20 anys que regeix els destins d’un poble ,però bé això són figues d’un altre paner. A més com pot dir això un membre del PSC quant aquests al parlament de Catalunya no paren de dir que governs tant llargs són dolents fins i tot per a la mateixa democràcia? Fins i tot es diu que s’haurien de limitar els mandats! Però bé centrem-nos en coses més properes que el que més interessa a hores d’ara.

El primer motiu es el de treballar per la vila. Si es per feina rai ,perquè si alguna cosa tenim tots clara es que aquest poble fa bastant temps que no funciona i suposo que alguna cuota de responsabilitat tindrà l´actual alcalde .Hi ha molts moltíssim aspectes pels quals començar, però suposo que molts estaran d’acord amb mi que el principal, primordial i el que més ens fa ballar el cap a tots es la manera d ´ aturar l’èxode de la població i en especial la dels nostres joves. No se li fa un nus a l’estómac veure la poca vida que tenen els nostres parcs? No li amoïna veure la buidor de l’escola bressol? No li fa patir (només una mica)que amb un dia ja es puguin fer totes les comunions? No li preocupa que cada vegada i hagi més dificultat per fer equips esportius?No li amoïna que serà d’aquests poble dintre de 10 ó 20 anys? No té la sensació que ja ha hipotecat el futur d’aquest poble quasi de per vida? No veu que tindrem molta feina en redreçar tot això? S’està fent quelcom per aturar això o només ens preocupem de tornar a guanyar i els que vinguin detrás ja s’espavilaran ?Jo no paro de sentir a molta gent del poble la mateixa cançó: “ Com nos hem quedat!”. Que ens queixèxim està molt bé però demanem responsabilitats als que tenen els destins d’aquests poble a les seves mans i no només ens limitem a dir que les coses van com van i no s’hi pot fer res..


Jo sempre havia sentit dir “que el bon gallec emigra”, dintre de uns pocs anys la dita ens anirà com anell al dit però amb el gentilici de Flixanco. Durant aquests 20 anys s’ha fet alguna cosa per diversificar la nostra activitat econòmica?O com a mínim si acceptem que som un poble amb una història industrial ,hem estat capaços de consolidar aquesta posició? S’ha fet alguna cosa per atreure inversions? S’ha fet alguna cosa per a no dependre tant de la Fàbrica? No hem estat capaços de fer res o el que es més trist, no s’ha volgut fer. l’equip de govern ens podrà dir una llarguíssima llista d’actuacions que s’han fet per al futur d’aquets municipi, però nosaltres els podrem demostrar que els seus esforços han estat el fracàs més clamorós que podíem tenir. Només els diré una cosa :5025 hab. L’any 1991, in ara hem sembla que rondem els 4500.



Hi que diu el poble a tot això? Oh, es que no hi ha feina! I de qui es la responsabilitat? Com pot ser que sempre que tornem a Flix veiem que les Móres no paren de créixer?Veien pobles com aquests es demostra que si les coses es fan bé en pot sortir alguna cosa bona. A Móra ara construiran una fàbrica que transformarà plàstics en electricitat, a Ascó es parla de molins eòlics, a Riba – Roja d’una fàbrica per fer paper o un altra central elèctrica.... (tothom avança independentment del color de l’alcaldia) Oh, es que Móra arrossega molta comarca! I Flix, no té cap atractiu? No està ben comunicat? Que no té una Fàbrica amb més de 300 treballadors?Que no tenim un “mega”polígon com ens volen fer creure? Que potser estem a l’altra banda de món? Com es que hem passat de tenir-ho tot a quasi no tenir res en tant oc temps? Jo vaig fer la comunió amb una discoteca, una piscina olímpica, un equip d’hoquei fent-se un nom, una pista de ball immensa, amb una fàbrica “gloriosa”, i ara que vull casar-me tinc 3 piscines de pi-i-pon lo pavelló sense ningú que hi jugui, lo Flix de futbol que ha tingut temps de pujar i baixar, l´ hoquei ha passat de 1ª Catalana a Lo Flix D’abans ,ja no tenim quasi ni bàsquet ni handbol, hi ha una “quinta “ que les pubilles ja estan triades perquè només són 4 noïes(si una es fica malalta no tindrem ni banquillo!) , mostra Flix ha passat de ser anual a fer-se cada 2 anys ( de moment ), les escoles de Baix estan gràcies “a la pressió popular “ja que es volien destruir per fer una residencia d’avis(com no vots assegurats), la social ara és un succedani de la que teníem abans i el Casino ja no és ni de la Fàbrica. Fins i tot ha caigut la Benemèrita!Més tard ha tornat però no al cuartel que aquest si que queia de veritat. Tampoc tenim la nit de l’esport (si no tenim esportistes). En fi temes per Lo Flix d’abans n’hi ha 15 cada mitja hora.... ara això si ,los vingalis asfaltadets, caminarem per la circumval·lació amb ulleres de sol,2 camps de futbol 1 per quant estiguéssim a 3ª i l’altre pels veterans i per a quant tinguéssim la sort de pujar , el parc de les casetes nou, no hi ha nens però els pocs que hi ha que tinguin lloc de sobra,concursos de pescadors (amb algues però concursos),les úniques que tornen són les cigonyes de seves (a la força però les fem tornar) amb la natalitat no ens hem sortit, però les cigonyes ja les farem tornar ja!. L’únic que creix ,què és? L’arxiu, associacions per. Conservar el patrimoni històric i cosses per l’estil. L’únic que aguanta és la paret del molí d´Oriol i l’alcalde. Es culpa de l’alcalde que anéssim a menys? Noooooo! Es culpa de les circumstàncies , del de CIU , de Pujolet, del PP, del Pla Hidrològic ,de la política bel·licista de Bush, del musclo Zebra, de la Globalització, del Capitalisme agressiu, d´Artur Mas, de Campos, de Gaspart, del recalentament del planeta, del consumisme, de Van Gaal... els arguments són infinits al igual que la nostra incompetència per fer créixer el poble. En fi, sort que al frente tenim a Antoni Sabaté sinó Flix estaria pitjor no? Perdut en el temps, perdut en els llibres d’història .Sinó ens ho prenem a broma ja no ens queda res.



Aquesta manera de governar no els recorda un altre cop a Galícia? Una regió en la qual tothom té que emigrar però continuen manant els mateixos. Que farem si ens be un Prestige? Que farem si ve un altra crisi a la Fàbrica?L’any 92 Galícia ja va tenir una desgracia per l’estil, no van pendre mesures i ara que els hi ha passat per segon cop si que ja no hi ha solució .Algú d’aquells ha dimitit? Que hem fet des de que la Fàbrica va tenir la crisi curiosament també l ´any 92? Hem diversificat la nostra oferta econòmica? Que faria ara el nostre Alcalde si tornessin temps dolents?Segurament el que va fer abans, buscar advocats per denunciar a la Fàbrica i ficar-se al costat dels jubilats. I el jovent? Simple qüestió aritmètica , som menys població, menys vots.... espavileu-vos que jo ja tinc prou feina amb tot això del Parlament.Com a molt us allargaré el tren dels divendres de Móra a Flix,alguna subvenció pel grup de joves, 2 actuacions dels grups locals a les festes de Flix , els Xofars, i busqueus la feina que jo hem busco la meva. Podria crear algun lloc de treball.?Vés a Inkide I calla.


Per acabar unes paraules del seu company de partit Joaquim Nadal. En l’últim debat dels pressupostos de la Generalitat : “disminuendo,calando,mancando,morendo,smorzando,stringendo i perdentosi” no es referia a Flix? No son els mateixos arguments per anar contra vostè?No veu que aquestes paraules sortides de la boca d’un company seu de parit il·lustren perfectament l´actual estat del poble?. De moment ens ha demostrat que sap guanyar eleccions(amb oposició extremadament dèbil, tot s’ha de dir)i fins i tot per golejada. Per a que li ha servit aquesta majoria?Que n’ha fet d d’aquest marge de confiança i de maniobra tant i tant gran? Perquè es vol presentar Senyor alcalde?Perquè vol expulsar a la joventut d’aquest poble?Farà que gent com jo que només volem continuar anant al Mas dels nostres avis per a poder-lo cuidar haguéssim de marxar del poble?Continuarem veient com els pobles del voltant no paren de créixer i nosaltres ho anem perdent tot?Parli en Campos 2 dies a la setmana i potser li podrà fer classes de repàs o com a mínim petits consells per millorar la situació provocada per vostè.


Que a ningú se li corroeixi pensar que si guanyen els “sociates” les eleccions amb Maragall i Montilla al capdavant Flix pot anar a millor. Perquè? Perquè Pascualtet ja li va dir a Manel Fuentes a T5 que li molestava molt anar pels pobles perquè tenia que donar la mà a molts pueblerinos . No ens dirà senyor alcalde que parlava de manera col·loquial , perquè si es la mateixa coloquialitat de Arias Cañete dient que “el plan hidrológico saldria por huevos”encara ens pinten el futur més negre. A més vol canviar la llei electoral per a que Barcelona i l’àrea Metropolitana tingui molt més pes i molta més capacitat de decisió a l’hora de triar futurs presidents de la Generalitat , i així “pueblerinos” com nosaltres poguéssim decidir molt menys. A sobre fa pocs dies Joan Clos reclamava que les futures inversions que es realitzessin a Catalunya tinguessin molt més en comte Barcelona. Aquest es el canvi que ens espera? Aquesta gent vetllarà per nosaltres? Aquesta gent portarà inversions i feina al territori? Senyor alcalde tingui la delicadesa de no fer articles parlant de cuartos i poltrones que vostè es la persona menys indicada per fer-ho.



Un altre dia hauríem de parla de l’oposició al PHN per part de PSC,perquè el dia que CIU va fer la gran immoralitat d’aprovar-lo segur que es van alegrar més vostès que els de Mucia i Terra Mítica. No ens vulgui fer creure aquesta preocupació tant gran pel riu perquè quant Borrell va projectar un pla molt més bèstia que aquest no recordo que a vostè li tragués molt la son, a més el ple de l’ajuntament de Barcelona alhora que es diu que s’està en contra del PHN es mostren a favor de fer arribar l’aigua a Barcelona per mitjà de la conexió de la red d’aigua entre les companyies Consorci d’aigües de Tarragona i Aig:ues del Ter Llobregat . Perquè ara no es manifesta en contra de Clos? Els cuartos i les poltrones oi? Si s’estima tant el riu ha de denunciar les injustícies sempre, no només per treure rendiment electoral i derrotar a l’enemic .Tots sabem que el PSC té dos discursos un a l’àrea metropolitana i l’altre a les Terres de l´Ebre. Sinó com s’explica que al juny de l’any 2000, el PSC aprovava el transvasament de l ´Ebre a l’àrea de Barcelona amb un pacte firmat per CIU i PSC i pocs mesos després , José Montilla estigués al capdavant de la gran manifestació que va transcórrer la manifestació de Barcelona? Anar en contra del riu es lamentable però treure profit personal a costa d´ell, es immoral .Els cuartos i les poltrones....A més no oblidéssim que al parlament Europeu el PSOE es va abstindre alhora de votar una resolució per evitar el finançament d´europa en aquesta obra .Fa dos dies parlàvem que Flix tenia que mirar molt més a Lleida degut a les comunicacions(fins i tot el diari La Mañana estava a Mostra Flix) i ara som de les Terres de l ´Ebre com el qui més. Sempre fem com les branques petites dels arbres,anem segons com bufa el vent i al final acabem marejats.


No crec que hagi ofès a ningú en aquest escrit. Només volia exterioritzar la meva preocupació pel futur d’aquest poble. No ha estat en voluntat d’anar contra ningú, només s’ha escrit això per anar a favor del poble .Només espero fer pensar una mica a la gent que si de debò estimem el poble i volem ser responsables hem de triar dirigents responsables i que vetllin pel futur d’aquest. Gent com jo només vol treballar al poble i que els nostres fills gaudeixin del riu, de la barca ,de l’ermita de les faroles de la circumval·lació.... Segurament tots estar-me d’acord que Flix ens ha donat molt més que el que nosaltres li hem donat a ell.



PD: La teoria és quan se sap tot però res no funciona. La pràctica és quan tot funciona però no se sap perquè. Entre nosaltres, Teoria i Pràctica coincideixen: no funciona res i ningú sap per què. (Anònim)

Inaguració dellocal d'ERC de Flix

INAGURACIÓ DEL LOCAL d´ERC FLIX


El passat 1 d’octubre ERC de Flix veure realitzat un antiga i esperada fita, gaudir d’una seu social permanent al poble. L´inaguració va coincidir amb uns moments històrics per al nostre poble, amb un ERE de prop de 100 treballadors de la “fàbrica” i per si tot això no fos prou,enmig d’una estranya campanya de mitjans de comunicació sobre la contaminació per part de la mateixa Fàbrica al riu Ebre. L´inaguració va anar a càrrec del President d´ERC Josep –Lluís Carod-Rovira . Prèviament aquest ja s’havia reunit amb el comitè de treballadors i la direcció d´Erkimia per tal d’analitzar la situació i després fer un dinar de treball amb els delegats de la Generalitat de Lleida, les Terres de l´Ebre i amb d’altres càrrecs. Desprès d’un discurs d’inauguració i de l’entrega de carnet de militant al nostre Batlle Pere Muñoz, l’acte es va acabar amb un aperitiu per a tots aquells que van voler participar de la festa al mateix local situat als baixos del nº 14 del carrer Gombau.

La seu neix amb un objectiu de donar a conèixer d’una manera més propera el missatge d´ERC, ja que tot i que ara ERC està en uns moments molts importants amb responsabilitats de govern tant a Flix com a la Generalitat i fins i tot s’ha abrivat a situar el quart partit de l’estat Espanyol, aquest és un camí que comença ara i per tal d’explicar-lo amb tota claredat possible, fer-lo pedagògic i creïble un local era un instrument imprescindible. ERC fins fa poc era un partit que tot i tenir més de 70 anys d’història, tenir un president com Macià i un altre de màrtir com Companys era bastant desconegut i fins i tot arribava fer una mica de por, sobretot per desconeixement, i per tal de solventar aquests problema i dir que es realment un local era bàsic.

Una seu d’un partit polític per si sola no és res, només 4 parets i l’objectiu de la secció local es dotar-lo de vida, des de reunions pròpies de partit fins a conferències, debats, xerrades, col·loquis,venda de productes, una petita Biblioteca....Esperem que la seu sigui el cor de la secció, d’allí tenen que sortir les idees, els objectius i perquè no els somnis per a que el nostre poble sigui allò que els seus convilatans vulguin que sigui, d´allí volem que surti la força necessària per fer progressar el poble, amb l’ajuda de tothom. Un centre d’activitat permanent, tant de militants, simpatitzants o tots aquells que hi vulguin col·laborar. També volem copsar les opinions de tots aquells que viuen fora vila però que continuen col·laborant amb la vida del poble. I com no, que la seu sigui un punt d’informació permanent per tota aquella gent que vulgui aproximar-se al missatge i treball d´ERC.

Un objectiu vital per la gent d´ERC es conèixer les inquietuds de la gent del poble. Que pensa i necessita en la seva vida quotidiana. Un partit polític només serveix per a donar solucions a le gent, aquests local ens te que servir per aconseguir-ho. Un especial actiu a cuidar són el jovent, i més el del nostre poble. ERC no vol ser un partit del passat, sinó un partit de futur sense oblidar tot allò que ha estat. El primer pas sera obrir el local al públic 2 cops a la setmana.

La gent d´ERC de Flix només espera que el local ens ajudi a veure clar el rumb que té que seguir el nostre poble, ajudar a realitzar tot allò que necessita o totes aquelles mancances que pugui tenir, que la gent de Flix tingui una millor qualitat de vida i uns millors serveis,que poguéssim aconseguir les estratègies adequades i les solucions adients per sortir victoriosos de tots els reptes que ens depari el futur i que sempre es pugui dir que la màxima preocupació de la gent d’esquerra era les persones .Alhora que també lluitava per unes reivindicacions perdudes com a país.


(FOTO)

“No oblidarem mai les coses que hem aprés,
en aquests anys de fosca tramuntana;
les ribes uniran homes de pes
i obrirà solcs l’esquerra Catalana”


Joan Brossa “ 0da al President Companys” 1971



Jordi G. Secretaria d’organització

Un altra Espanya es possible

UN ALTRA ESPANYA ES POSSIBLE?!

Molts, pensem que això es una utopia, un somni per a il·lusos o per tots aquells que volen caure en la ceguesa voluntària. Des de que vam fer el ninot a la reunió de Casp l’any 1410 i ens vam unir amb la dinastia dels Trastàmara les coses sempre han anat de mal en pitjor, i durant tots aquest segles, encara no he sabut veure que tota col·laboració amb Espanya ens hagi aportat alguna cosa bona, tret que no renunciéssim a la nostra personalitat pròpia, a la nostra manera de pensar i de fer, a la nostra expressió Nacional de l´universal com deia Rovira i Virgili.

Que va treure Macià en acceptar la Generalitat de Catalunya i deixar de banda el seu somni d’una República Catalana com estat integrant d’una Federació Ibèrica? Que 6 anys després de la mort d’aquest els avis que varem votar la República i varem restar fidels a aquesta estiguessin en camps de concentració i obligats a parlar Castellà sota el règim d’una dictadura Feixista.I això que la persona que va convèncer Macià que era Marcel-lí Domingo va dir que “ Tot el govern procurarà- fins els ministres que tenen menys contacte amb Catalunya- donar a Catalunya tot el que el català més exigent pugui demanar”, ja ho vam veure amb l’estatut de Núria com el van retallar, i la feinada que va haver per aprovar-lo. Que vàrem treure d’acceptar un pacte de Silenci en la nostra transició “model-lica”? Que només 8 anys més tard els tancs tornéssin al carrer per recordar-nos la naturalesa més rància d´Espanya. Aquell silenci només va servir per caure en l’amnèsia i en l´ignorància voluntària per als més joves. Com podem aprendre dels nostres errors si hi ha un lloc buit en la nostra memòria?Només va servir per a que quedessin impunes uns fets vergonyosos i per a que a l’any 2000 els hereus del Franquisme (als quals aquest pacte va permetre sobreviure políticament) subvencionessin la Fundación Francisco Franco i La División Azul, dos agrupacions que fan apologia explícita del Feixisme, cosa que a Europa està prohibida per llei.Com podem aprendre dels nostres errors si ens vam imposar un silenci immoral que només va servir per legitimar uns fets inhumans?que només ha servit per anomenar “período pre-constitucional” una dictadura feixista que encara matava l’any 75 i maquillar aquest règim amb sèries com “Cuéntame como pasó”?

A més no fa falta remuntar-nos tant lluny, que n’ha tret CIU de pactar primer amb el PSOE i després amb els Falangistes del PP? Que n’ha tret per a Catalunya esclar, que segur que ells s’ho van cobrar amb rèdits polítics propis. Deien que era per afavorir una suposada estabilitat, ( la seva suposo). Amb el PSOE només van esgarrapar el 15% del IRPF , gran font d’ingressos per a Catalunya que ens ha servit per a lligar els gossos amb llonganisses, però quant els hi van demanar els papers robats de Salamanca fins i tot es van manifestar en contra al·legant “ derecho de conquista” ( típic d´Espanya) I de la col·laboració de 8 anys amb els feixistes del PP?Amb aquest últims la cosa ja va ser escandalosa; li van donar la majoria absoluta amb safata de plata l’any 96, els ajuden a entrar a l´Euro, i a sobre es baixen els pantalons aprovant que ens robin l’aigua de l´Ebre per al camps de golf de Múrcia! I que n´hem tret els Catalans? Un AVE que va més lent que un Talgo, i fins a Lleida!!!.Sort que ara han perdut sinó volien imposar 2 hores més de Castellà a les escoles. I això que els de CIU es declaraven hereus del pactisme i a sobre Nacionalistes!, i ara diuen que li ficaran sentit comú. En fi la política i l’absurd sempre es solen donar la mà. Recordem que en aquesta legislatura ja han anunciat que no votaran a favor en el debat d’investidura. Per fi han vist la llum després d’anar 8 anys amb la dreta més rància tant al Parlament com al Congrés.
Sempre que demanem les dades del nostre dèficit fiscal ens titllen de mercantilistes sense cor e insolidaris, i mentrestant esperem unes dades que no tindrem mai ja som la cuarta comunitat amb nivell de vida. I això que a la meseta es deuen pensar que aquí tenim 3 chalets a Torremolinos i 2 a “l´Empordán”! Amb Montilla de ministre faran alguna cosa per corregir el dèficit?

Ara que torna a Governar el PSOE, aquets que ens demostraran que un altra Espanya es possible, ficaran com a ministre a Bono, persona gran amant de Catalunya i que admira la nostra forma de ser, i també a Caldera, regidor de Salamanca quant les manifestacions en contra de la devolució. Aquests personatge va dir que els papers eren seus per”patriotismo Salmantino”. Perquè ells poden ser patriotes i nosaltres som egoistes? També tenen a Ibarra que volia fer fora a Carod de Conseller en Cap després de parlar amb E.T.A. “Iso facto” (Ipso facto suposo) i que va demanar a Maragall que li expliqués perquè Catalunya és una nació. La història només es cíclica quant no aprenem d´ella, quant aprenem evolucionem, i el nostre cas amb Espanya es donar-nos cops contra la paret. Ho renunciem a la nostra personalitat , o no hi ha col·laboració fructífera possible. I si volem negociar sempre sortim pitjor. La prova està en que la FIRS reconeix la selecció Catalana d’hoquei i surt el Blanco (secretari d’organització del PSOE) dient que això és impossible. Un altra prova que un altra Espanya és impossible pels Segles dels Segles. Algú es creu que amb aquesta gent el Català serà oficial a Europa? Fem apostes?

Aquest Eslògan electoral de que “un altra Espanya és possible”, era del PSC. El seu “líder” es Pascual Maragall. Tots coneixem a l’avi d’aquets, Joan Maragall i els seus versos immortals. Senyor Maragall, l’opinió del seu avi respecte al tema de la col·laboració amb Espanya va quedar perfectament reflectida en un famós article titulat “Catalunya i Avant”, publicat en Castellà al Diario de Barcelona el 5 d’octubre de 1911. El seu avi ens il·luminava amb el següent argument:
Tal cosa no es possible i la prova ja és feta. Els Catalans no n’han tret res de col·laborar en la política general Espanyola ni de contribuir amb diners i homes a reforçar l’estat Espanyol. Els homes que van intentar-ho ( Pi i Margall, Balmes, Piferrer, Capmany, Milà i Fontanals) no en van treure res, van perdre el temps. En canvi , des que Catalunya començar a reivindicar la seva personalitat Nacional i a conrear la pròpia llengua, l’obra ha estat positiva; i no solament per a ella mateixa, sinó també per a Espanya. També afegeix, “ja està bé d’intents d’intervenció i d’assaigs d’imposició (per part Catalana) Allò que cal es que cada poble Ibèric treballi en la seva ànima particular fins arribar a la rel comuna, a la rel ibèrica que sens dubte existeix. Allí ens retrobarem i ens entendrem parlant cadascú la seva llengua, allí està l’ànima peninsular encara per descobrir, allí la gran civilització Ibèrica encara per fer i en funció de la qual encara podem ser alguna cosa en el món. A vostè en els mítings que fa per l’àrea Metropolitana de Barcelona li agrada fer ús del Bilingüisme ( suposo que per guanyar 4 vots estèrils, ja que no crec que sigui per promocionar els Castellà ). El seu avi ho tenia més clar, deia que Els Catalans no podem tenir la llengua Castellana com a pròpia i només ens podem fer entendre en la nostra. A més,recordem que deia Valentí Almirall:”la submissió a una llengua imposada és el signe de l’esclau”

Potser algun dia “ Honorable President”sentirà en el fons del seu cor la crida del seu Avi i per fi adoptarà el famós “Adéu Espanya” que molts, i cada dia més voldríem


“Antes España roja que rota” José Calvo Sotelo, Protomártir de la Cruzada

“Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones, que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco”

Juan Negrín, President Socialista del govern Republicà Espanyol (1937-1939)

Qui contamina paga! (octubre 2004)

QUI CONTAMINA PAGA! (I PUNT)

Mira que porto setmanes sentint tonteries , bestiesses i amb mal d´estòmac, però aquesta “máxima” simplista , demagògica i absurda ja ha estat massa, i més sortint de segons quines boques o persones.

Aquesta frase l´ha dit Ramon Roig( i algú altre) portaveu de la plataforma en “defensa” de la Ribera d´Ebre, i ha vingut a dir que “ja que la responsable dels sediments contaminants es Erkimia, ella es té que fer càrrec de tota la neteja del pantà de Flix i els 20.000 milions de pessetes que es tenien que destinar a rentar el riu, que es destinin en inversions per fer créixer la Ribera”. Que vol dir això? Que vols tancar la Fàbrica (ja que saps perfectament que no pot asumir el cost) que vols que 300 llocs de treball directres desapareguin, tants d ´indirectes, matar el poble i a sobre que de la nostra mort beneficiï a tota la Ribera menys a nosaltres? Tú ets de la plataforma en defensa de l´Ebre?Tú, que segur que vas anar a Brusel-les, ara que et donen finançament per rentar el riu dius que no , que ja ho pagarà una empresa amb un deute històric, amb crisi, amb un ERE de prop de 100 treballadors, i que aquests 20.00 milions vagin a parar a no es sap on? Si tant estimes el riu estaries esbanit de tenir el capital suficient per rentar-lo.I et recordo que si tanca la Fàbrica els sediments quedaran allí on son, hauràs condemnat una part de comarca i tindrás el riu brut i sense finançament de per vida.

Tú no deies que el riu es vida? I ara que a Europa han decidit donar-li vida destinant recursos suficients per rentar-lo dius que no? Aquest es l´amor que profeses envers el riu? Dient que el renti una empresa amb un deute històric i endèmic? Aquesta es la teva preocupació pel riu? Fas més mal tú negant-li els recursos per curar-lo que les tones de residus que hi ha al fons del pantà. Amb aquesta afirmació no busques més que beneficiar-te d´uns diners que anàven per al riu? No vols beneficiar –te de la desgràcia del riu i de tot un poble? Has estat 4 anys demanant una “nova cultura de l´aigua “ i ara que tens els diners destinats per aquesta nova cultura els vols per a un altra cosa que no aclareixes? Quins objectius buscaves realment? Perque ens acabes de demostrar a tots que el riu no t´ha importat mai.Creus que li fas algun favor al riu negant-li aquesta oportunitat històrica?Vols criminalitzar i responsabilitzar a tot un poble i part de la comarca dels actes d´uns directius? Tens valor per a buscar i perseguir els veritables responsables, o ets tant oportunista que només saps fer llenya de l´arbre caigut?Vols dir que no estás condemnant el riu de per vida?

Tú ets de la plataforma en defensa de la Ribera d´Ebre?Tancar la Fàbrica es anar a favor de la comarca?Que no treballa gent d´Ascó, La torre i Riba-Roja a la Fàbrica?O es que no és Ribera d´Ebre aquells que treballen a la Indústria? On està escrit que la Ribera auténtica és la dels pagejos?Que el nostre treball no es digne? Vols fer créixer la comarca a base de la desgràcia dels de Flix? Perqué recorda que si algú ha tret rendiment econòmic de la contaminació són els de dalt de tot i no els que van a torn ni els dels tallers, i encara menys els foràneos.Vols culpar-nos de la contaminació com si nosaltres fossim cómplices i autors amb coneixement de causa?Tú no saps que molts de nosaltres ni sabíem que tocàvem productes radioactius?Si vols tancar la Fàbrica, qui continuarà cuidant els nostres masos?. Perqué aquí, no se si ho saps però no som gent que nomes treballem a la indústria i després mirem la TV.Aquí també tenim masos i els cultivem.Vols dir que només t´interessa una part de la comarca que es a la qual pertanys tú?Si tant et preocupes pel futur de la comarca, com es que no busques maneres més imaginatives i no només dir no a les térmiques i que pagui Erkimia?No ets un oportunista que només surt quant hi ha “marro”? On són les teves propostes per a la comarca?Que et fa nosa o li tens mania a aquesta part? Vols dir que l´únic que busques es aprofitar-te dels milions que anàven destinats al riu pel qual tant vas lluitar? No es el riu una excusa per a tenir un micròfon davant teu?Ets de la Plataforma en defensa de la Ribera d´Ebre, o només d´una part de la Ribera d´Ebre?Sinó com es que només busques el progrés d´una part de la Ribera a partir de la desgracia de l´altra meitat? Com es que només et recordes dels d´aquí dalt quant hi ha rebombori? On ets l´altra part de l´any?

I saps perqué paguen les administracions? Perque possiblement són més culpables elles que la fàbrica. Perqué la Fàbrica l´únic que ha fet es fer el que feïa tothom a tots els llocs de Catalunya, de les Espanyes i del món.Si la Fàbrica feïa es perqué la deixàben fer mal que et pesi.Per això tampoc ells han fet massa soroll, perqué les lleis les fan ells, i les seves lleis potser tenien defectes que possibilitàven que passéssin coses com aquestes.Dit d´una altra marera feïa perque es espodia fer encara que no ho acceptis. Perqué hem de ser els únics en pagar les consequéncies d´aquestes lleis permisives i els altres es tenen que beneficiar?Et recordo que nosaltres només treballem a Fàbrica, les decisisons les prenen uns altres , i la part grossa del beneficis també.Perqué ens criminalitzes de les seves accions i decisions?

I això de la responsabilitat moral també està molt bé. Ets tú responsable moral de totes les piles que has llançat al llarg de la teva vida? Pagues per la contaminació que provoca el teu cotxe? Ets sents responsable moral pel trosset de capa d´ozó que esgarrapa el teu cotxe? O es que ets tant ecologiste que tu no contamines? Paguen els pagesos quant el seu tractor contamina? Veritat que no? .Hem de pagar nosaltres els plats trencat d´unes lleis antigues i permisives? Que les lleis les feïa Erkimia?Hem de ser victimes de la llei, i a sobre pagar? A tú quant et jutgen, com ho fan? Segons les lleis de l´estat Espanyol o segons les lleis Europees? Prou feina tenim en produir que a sobre hem d ´estar pendent de totes les lleis de l´univers , perqué?Els pagesos de la Ribera per quina llei es regeixen? Per quines lleis se´ls jutja?Que els permisos se´ls otorgava Erkimia ella soleta? Perque no poden pagar les administracions que otorguen els permisos? Perqué vols que només pagui Erkimia?Qui es més culpable, qui fa les lleis, o qui es rexeix per aquestes lleis?Que no es peca també per omissió?Perque vols que només paguem nosaltres?
.
Recorda que si algú s´ha forrat i a tret guanys econòmics han estat els directius no els de “mono”.I et recordo que ra mateix tenen el sou cogelat durant 5 anys. No vulguis tancar la Fàbrica tant ràpidament que ja es tancarà ella soleta. Aquestes afirmacions només poden ser fruit de l´odi i sobretot sobretot de l´ignorància. Si vols que la teva comarca progressi no ho facis a través de les desgràcies de Flix sinó a base d´ideees i treball, no amb declaracions oportunistes.Són els pagesos responsables dels pesticides que aboquen als camps? Els hem de fer pagar per això? I et recordo que els pesticides surten de la indústria.Per que de la nostra desgràcia només es pot beneficiar una part de la comarca i nosaltres no?Paguen les elèctriques tots els costos d´uns incendi, o només paguen una multa? Has buscat els culpables de la contaminació del musclo Zebra?I et recordo que el musclo ja el tens quasi a Mequinenza.

I al senyor Visa només preguntar-li perqué vol condemnar al seu poble a una mort lenta i dolorosa, quant les úniques alternatives que ens ofereix als més joves és acavar disfressant-me de pagés per als “pixapins” que vinguinn els caps de setmana o acavar amb una ploma al cap i fent la dansa de la pluja per la Serra de la Fatarella. Perqué aquests llenguatje tipus “fòrum” de “sostinimilitat”, “nous models d´actuació humana”,” noves espectatives”,”passius ambientals”, “reconversions económico –socials” i coses per l´estil ja me´l conec, potser estarà molt de moda, es molt bonic i sona bé, però per dintre està buit.Diuen que a Flix hem estat molt poc imaginatius, és imaginatiu anar en contra de tot i voler aprofitar-se d´uns 20.000 milions que venen d´una desgràcia i repartir-los per una part del territori? Es sostenible ficar totes les Fàbriques a Barcelona i cap a comarques? Es sostenible tenir un país de 6 milions que 4 están en una àrea Metropolitana? Que hem de fer els que no ens hem tret una carrera? Fer de típic home de la Ribera per als que venen de ciutat a veure el riu en cap de setmana? Fer un llaut per a que el vegin els de ciutat i passejar-los a 6 euros el viatje? Vosté parla molt de la Ribera, però s`oblida de l´`anima dels Riberencs que són els únics que la poden fer progresar i créixer, o com a mínimd´una part de les ànimes.Senyor Visa no ens interessa saber en tot allò que estar en contra, volem saber que proposa per donar vida al seu poble i territori. Diu que lluite contra la monodependéncia. Preferim tenir monodependéncia que no tenir –ne cap.Perque vol privar a professors com vosté de tenir alumnes en un futur no gaire llunyà?No vol sostentar l´economia al d´una sola empresa, per això la vol tancar? Això ja es portar les idees a l´extrem.Quina mentalitat es més dolenta, la “nostra” tant pasiva, o la seva que s´oposa a tot?Diu que l´Ebre marcarà el nostre futur, doncs perqué no el volen rentar?Així volen salvar el riu?Aquesta es la seva pedagogia? En el seu llibre deïa que als anys 80 Flix va viure una “fantasia económica”. Prefereim fantasies económiques que fantasies ecològiques. Diu que no vol tancar la Fàbrica però vol que pagui 20.000 milions....cuidado que la cultura del NO, del ANTI, i del CONTRA sempre acava en fracás per una senzilla raó, perque només volen segar i no sembren res, més que malestar, autoodi e insatisfacció permanent, i si vol temir una Ribera alegre ja pot començar a sembrar enlloc d´anar arrancant i tancant....

“Agua de la que no has de beber, dejala correr....”


Jordi Gonzàlez Garcia.

Estremida memòria ("cal saboner" de Cornudella)

ESTREMIDA MEMÒRIA.




D’aquí a poc temps, sinó es que ha passat ja, un poblet del Priorat com Cornudella Del
Montsant perdrà un dels edificis més emblemàtics i estimats d’aquesta petita vila, l´his-
tòrica“ Fonda Montsant” més coneguda per “ Cal Saboner”.Aquí a Flix ja vam patir un
episodi mes o menys semblant amb les Escoles de Baix .Sort que en aquest cas l’edifici
era de titularitat pública i gràcies a la gent del poble es va fer entrar en raó als governants del moment que allò que volien fer era una bestiesa , i tot per un grapat de vots. Per a la gent que no coneix o no ha vist ( i difícilment veurà sinó s’espavila) la casa en qüestió és un edifici situat al davant del Cafè “ La Renaixença “ i al costat del Celler Cooperatiu de Cornudella, de l’any 1901 i que en els seus inicis va funcionar com a fàbrica de sabor, d’aquí li ve el nom de “ Cal Saboner “ ,ja que en aquella època la comarca del Priorat patia una greu crisi econòmica a causa de la Fil·loxera que havia arribat l’any 1894. Això va poder representar una certa esperança per poder frenar una mica la greu crisi del municipi i evitar així la gran davallada demogràfica que van patir els diferents pobles de la zona. Més tard , a la dècada dels 30 l’edifici ja va passar a ser una fonda, d’aquí el seu nom. En els anys 80 un cop la Fonda es va clausurar l’edifici va passar a ser només vivenda familiar. Tot i això l’activitat es va reempendre l’any 1981 quant Miquel Bufet (fill) va inaugurar el Pub Montsant, als baixos del mateix edifici, que més tard canviaria el nom per Pub Nexus .Durant aquests 102 anys la casa sempre ha estat propietat de la mateixa família, la família Butet–Gomà.


Si aquest és un edifici tant històric, tant emblemàtic, que representa en certa manera l’historia mateixa del municipi, com es que l’esborraran del mapa? Doncs pel motiu de sempre, per l’especulació dels trons,just en aquest lloc aniran 2 blocs de pisos. Ara molta gent es pregunta com podia ser que el planteixament urbanístic del municipi no protegia l’edifici. Com es que els Ajuntaments no s’interessen per la situació dels seus monuments històrics? Algú els tindria que dir a determinats alcaldes que encara que manin ells, al poble no poden fer el que vulguin ja que detrás d’ells en vindran més. Pensaran que amb l’historia no es guanyen eleccions.

L´actual i recent alcalde el Republicà Josep Maria Castan ja ha dit que faran tot el possible per parar aquesta obra ja que l’edifici es “ patrimoni del poble”, però dubto molt que ho puguin aconseguir, ja que quant els diners estan pel mig, el seny i el Romanticisme poc poden influir. El projecte va ser aprovat per l’antic equip de Govern ( CIU ). Però el més indignant del tema es que la promotora va aconseguir la llicència setmanes abans de les pasades eleccions. Senyors, no es podien esperar a que passessin les eleccions per concedir la llicència? Si tornen a guanyar després tindrien més legitimitat per atorgar o no llicències. Doncs no, les coses es tenien que fer depressa i corrents i sense dir res per si de cas les eleccions donaven uns resultats diferents als que volia la promotora. M’imagino el mal de cap d’aquesta setmanes anteriors a les eleccions. Les eleccions a sobre i la llicència que no arriba..... i si no guanyen els nostres? dubto molt que l’obtinguessin només a base de paraules. I els responsables de l’ajuntament insensibles al poble, insensibles a l’historia insensibles al mateix edifici a atorgar la llicència. Per quins criteris es van diguer guiar per atorgar-la? Pel bé del poble? Per l’integrés comú? Hi ha a Cornudella una demanda tant gran de pisos?No hi ha més lloc en tot el terme que just al mateix lloc on hi ha un edifici de més de 100 anys d’història s’han de fer 2 blocs de pisos? Que ens deu estar passant que votem alcaldes que no els interessa l’historia del poble del qual han sortit. De quina pasta deuen estar fets aquests governants que la vida només els ha ensenyat a destruir i no a crear?.Que ambicionen aquesta classe de persones? Que volen fer d’aquest món aquesta classe de governants i empresaris que no respecten res? Sort que el poble el 25 de Maig amb els seus vots van demostrar que ja no volien aquesta mena de persones.


Podríem ficar molts exemples d’edificis que han estat comprats pels ajuntaments als propietaris o com a mínim han estat declarats béns d’interès nacional i així protegir- los del perill que suposa l’especulació , perquè recordem que amb el negoci de l’especulació només guanyen 4 i surten perdent 1000. Al mateix Priorat els Cellers Cooperatius de la Mateixa Cornudella i de Falset dissenyats per Cèsar Martinell ( Valls, 1888-Barcelona, 1973) deixeble de Gaudí construïts els anys 1919 i 1920 respectivament. han estat declarats béns d’interès nacional juntament amb els de Gandesa i el Pinell De Brai obra del mateix arquitecte. A Falset el Palau dels Comtes d´Atzahara ja té projecte per ser rehabilitat. Allí es pretén realitzar equipaments socioculturals que inclourien una sala d’exposicions, un museu i una sala polivalent. En el mateix complex s’habilitaria també la denominada sala noble, en la qual es farien els plens del Consell Comarcal. Fins i tot estaria preparada per realitzar espectacles de caire musical, i a la part alta de l’edifici es situarien algunes dependències del Consell Comarcal. Fins i tot es vol restaurar el mateix castell de Siurana


A Tarragona tenim 2 exemples claríssims de com la compra de dos edificis per part de l’ajuntament als seus propietaris pot resultar perfectament rentables, hem refereixo a la casa Canals i a la Casa Castellarnau. La Casa Castellarnau ja fa temps que està rehabilitada i es perfectament visitable I la casa Canals està sent actualment condicionada per mitjà d’una escola Taller, una cosa semblant com vam fer aquí amb el Mas de Director de Sebes. A Barcelona ara l’ajuntament vol fer un pla per salvar el poc patrimoni industrial que queda a Poblenou.


Per als d´ERC ens hem emportat una alegria al conèixer que ja està totalment rehabilitada tota la casa on hi havia la taberna propietat de la Família Irla, a Sant Feliu De Guíxols,que ara ha estat reconvertida amb un centre de debat polític i cultural. La inversió ha permès disposar d’un espai polifuncional destinat a espectacles, conferències, reunions exposicions i seminaris. Allí també es dipositarà uns fons de documentació sobre la Figura d´Irla.De la mateixa taberna s’han conservat les premses de vi, les bótes així com els mostrador i el mobiliari, i com no els elements arquitectònics de la façana. Exemples com aquests n’hi ha moltíssim.



Que volem demostrar amb tots aquests exemples? Que molt sovint el més bell es allò que es tendeix a ignorar. Que per a que una cosa sigui rentable no fa falta que doni el màxim de diners amb el mínim de temps possible. Que si continuem sent víctimes dels “Tamayos i Sáez “ de torn quant jo arribi als 50 no quedarà res de l’obra dels meus avantpassats. Aquest ja van estar 40 anys sense poder-se expressar amb llibertat, si ara a sobre per un grapat de diners esborrem edificis com aquets, estem esborrant les poques petjades que els han deixat ficar en aquest món. Que deuen pensar els nostres avis quant veuen que el seu temps no ha servit per a res? Uns temps tant difícils que els han tocat viure i de mica en mica els hi anem borrant tot. Enderrocant edificis com aquests ,testimonis muts d’una època, d’un temps, d’una manera determinada de pensar i de viure, d’una manera d’entendre la vida estem faltant al respecte a tot allò que ens ha fet tal com són . Quant enderroquem edificis com “ Cal Saboner “ no esborrem l’edifici, esborrem tot el que representa. Els nens que a partir d’ara neixin o passin per Cornudella els serà molt més difícil saber que era la fil·loxera, les crisis i les penúries del poble, les grans famílies dels pobles, les obres o les persones que han contribuït a escriure l’historia del seu poble, o simplement aquell que visitin. Si deixem que l’especulació ens guanyi només tindrem accés al passat pel treball desinteressat d’uns pocs, els quals hauran de tenir un amor més gran envers les pedres que cap als bitllets de color lila ,aquets ens tindran que dir d´on venim. Un edifici en certa manera és un testimoni. Per saber qui som, en molts casos només fa falta mirar al passat i recordar, però si els diners ens esborren les nostres petjades, no podrem seguir el rastre que anem deixant ,ni el de tots aquells que ens han precedit i ens han fet tal com són. Les fronteres del nostre ésser cada cop seran més difuses i cada cop tindrem que buscar més al fons per poder trobar-nos a nosaltres mateixos, per entendre’ns a nosaltres mateixos, per saber d´on venim i que s’espera de nosaltres.


Hem de pensar que molts pobles s’estan quedant pràcticament buits degut a l’absorció de les grans ciutats. Si a sobre ara aquests mateixos pobles, en els quals manquen llocs de treball també són víctimes de l’especulació, quin atractiu els quedarà per explotar?Si degut a l’especulació i a la insensibilitat dels seus governants els esborren les cases de pagès, quin atractiu turístic podran oferir? De quins actius podran disposar? Desgraciadament a la gent de més edat no els quedarà ni els seus fills que ja hauran marxat i a sobre per un grapat de diners que s’hauran embutxacat uns quants també els hauran robat els seus records, els seus llocs d’infància. Amb l’especulació només guanyen els ajuntaments ,uns quants afortunats i els bancs, però perd tot un poble. Els pobles també tenen dret a conèixer la seva història local.


“ Cal saboner” no és un conjunt de pedres. En l’arquitectura d’aquell edifici , com en la majoria d’aquests tant emblemàtics hi ha una manera de ser, una manera d’entendre la vida del moment. Els 2 blocs de pisos que aniran allí esborraran per sempre el testimoni d’un temps , d’un poble, d’un país. Una manera d’entendre la vida es l’arquitectura. Cada temps comporta una manera de pensar, i l’arquitectura ens diu molt de com pensaven els nostres avis, el seu gust per l’estètica, quins valors perseguien, en canvi nosaltres amb actes com aquests només donem valor als diners..l arquitectura també es un reflex de l’historia, de l’ànima dels homes.



Hem resisteixo a acabar aquests article amb un aire de tristesa, i prefereixo pensar que de la mateixa manera que davant de “ Cal saboner hi ha el Bar “La Renaixença”algun dia espero que reneixin homes i dones que donaran valor a la seva història, que donaran valor al lloc d´on venen i que no estimaran només les seves butxaques i si l’obra dels seus avis i avantpassats. Espero que entre la gent que vingui algú expliqui als nens de Cornudella que” La Fonda Montsant” va salvar el poble de la Fil·loxera, que es el que pasaba a Cornudella l’any 1901 i que al Pub Nexus es va fabricar la senyera que penjava del campanar del poble on hi ficava Visca Catalunya per desig del mateix mossèn. En fi suposo que coses com aquestes en cent anys n’hi ha un munt. Espero que l’enderrocament no se les emporti totes juntes juntament amb les pedres, i que sobretot algú les pugui salvar de l’oblit. Llàstima que l’avarícia o la insensibilitat d’uns quants permeti arribar a casos com aquests. Un rumor deia que la façana estava protegida i que per lo tant l’edifici no es podia enderrocar, però aquest rumor era falç, tant falç com l’amor que pregonaven els governants envers el poble. A més no solament no enderrocaran l’edifici sinó que a sobre el que ja han eliminat són els arbres característics que envoltaven la casa. Els diners de la promotora no solament no han esborrat part de l’historia del poble sinó que a sobre han esborrat la natura. Si aquests arbres portaven cent anys m’imagino l’alçada que devien tenir.


Tots els pobles tenen els seus racons històrics aquells en els quals en molts casos queda reflectit l’esser de les persones que van viure un moment determinat de la història del poble. L’historia no es només un conjunt d’actes o successos al llarg del temps. Hem d’entendre que tots aquests actes venen derivats i determinats per una manera determinada de pensar i d’entendre la vida. En l’arquitectura molts cops queda reflectida aquesta manera de ser, d’actuar i de fer. Espero que a partir d’ara enlloc d’enderrocar els nostres edificis,els restauréssim i els ensenyéssim al món sencer per a que aquests pugui conèixer quina es la nostra manera de ser, de que està format el nostre ésser, i d´on venim. Perquè en els nostres edificis d’ara, deixen algun testimoni? Amb actes com aquests només demostrem que pensem que és més rentable guanyar el sòl, que el cel.


Per al meu avi natural de Cornudella. Espero poder seguir sempre els teus valors, i no els d’aquests descerebrats que no tenen cor.



“ Vèncer l’oblit es vèncer la mort “.



Jordi Gonzàlez.

Petit homenatge

PETIT HOMENATGE.



No sé si algú s’haurà adonat que en aquestes últimes eleccions les escoles de Baix, tot i estar sense alumnes i sense activitat han estat més o menys protagonistes en alguns dels programes electorals dels diferents grups polítics. Uns volien fer un centre cívic – hotel d’entitats amb uns serveis comuns (telèfon, fotocopiadora...), i un aula de música lliure i uns altres també un hotel d’entitats per a l’associació de Dones, Casal Del jove, Grups de música, i fins i tot adequar l’entorn per a tenir un espai a l’aire lliure on es poguessin fer actes lúdics de tot tipus.


Com podia ser que unes escoles que s’havien d’enderrocar, que no valien per a res, que estaven a un lloc on s’havia de fer un altre complexe totalment diferent al d’ara, fossin el millor lloc del poble per fer tot tipus d’actes relacionats amb la vida social? Com podia ser que aquells maons passessin de ser simple aglomeracions de pedres a convertir-se en història viva del nostre poble?.A que era degut aquest canvi d’opinió tant radical? Que els havia fet canviar d’opinió? A que es devia aquesta metamorfosi dels qui manaven? Doncs Que la cultura havia passat de ser un entreteniment a convertir-se en vots. Perquè? Què havia passat?


Remenant les veus de Flix vaig descobrir que hi va haver un grapat de gent que havia escrit i sobretot argumentat el perquè no es podien enderrocar un edifici tant emblemàtic i fins i tot tant estimat(després de llegir els escrits) com aquell. La majoria era gent anònima (no tots) on expressaven els seu pesar per la destrucció d’un edifici tant recordat per gent de totes les edats.. En aquells escrits alguna gent, sobretot gran, escrivien els seus records i expressaven el seu estat de preocupació pel futur de l’edifici. Aquesta gent va aconseguir no solament que avui en dia les escoles encara estiguin al seu lloc sinó que a sobre hagin estat motiu de preocupació per a l a majoria de candidats que volien governar el poble (inclòs aquells que les volien enderrocar.) la seva veu ja no era una mera opinió, aquells escrits van contagiar a la majoria del poble, i ara la seva opinió s’havia convertit en vots, massa vots per obviar-los A aquesta gent ningú li donarà les gràcies, però m’imagino la seva sorpresa i després la seva gran satisfacció en veure que les seves quatre ratlles ( o bastants més en alguns casos) s’havien filtrat per la ment de la gent i després cap als qui manaven., perquè recordem que primer el projecte havia estat en exposició pública i ningú havia obert boca, però a partir dels escrits tot va canviar.


Això ens hauria de servir d’experiència i sobretot de lliçó.. Que mai més a cap govern se li ocorri buscar vots en detriment de la nostra cultura i encara molt menys en detriment de la nostra història i encara molt menys a un poble com Flix que tampoc anem tant sobrats de monuments i llocs emblemàtics. Que mai mes ningú vulgui fer oblidar els nostres records, perquè molt sovint en aquesta vida i sobretot quant les coses van maldades no ens queda res més que el record per tirar endavant, per donar-nos forces, i sinó que li diguin a la gent gran, que molt sovint ells sense el record no són res, que seria de la nostra mateixa vida sense records? Que el nostre amor envers el poble sigui font de vots, que el nostre amor pel poble i per tot allò que conté sigui més fort que els propòsits interessats d’uns pocs, que es sàpiga i els governants tinguin en comte que la gent de Flix es una gent orgullosa i que defensa el seu poble. Amb la cultura i la història dos dels trets més importants que defineixen tant el caràcter com la personalitat d’un poble, d’una comunitat , d’un país o d´ una persona el que s’ha de fer es potenciar-la i sobretot divulgar-la .On s’ha vist un país que enderroqui els seus monuments? On s’ha vist un país que oblidi la seva història? Els monuments són per aprofitar-los, i si algun dia passen a ser simbòlics, si ells mateixos ja han passat a formar part del mateix paisatge i si fins i tot sembla que tinguin vida pròpia a llavors els hem de cuidar i mimar millor que mai. Les guerres les podrem perdre, l’historia ens la podran reescriure o fins i tot se la podran inventar, però els records aquests si que són indestructibles i sobretot mai, mai ningú ens els podrà prendre i més quant són bons, quant formen part del nostre mateix ésser. Que ara sàpiguen els nostres polítics que la cultura també pot ser una font de vots.

Que hagués passat si les persones no haguessin escrit a favor de les escoles? Que hagués passat si no haguessin fet ús de la seva rebeldía? Que hagués passat sinó haguessin fet ús dels seu esperit crític? I sobretot que hagués passat sinó haguessin expressat el seu amor pel poble? Per sort això ja no ho sabrem mai. Aquesta gent va aconseguir no solament que les escoles continuïn dretes sinó que a sobre en les següents eleccions tot els polítics les tinguessin com a font de vots. Un poble adormit potser permetria aquests abusos, però sort que hi ha gent anònima que encara que no es faci veure fa que les seves opinions es tinguin tant en compte com les altres.


En les escoles es demostren tantes i tantes coses. Abans el seu enderrocament podia ser o com a mínim es pensaven vots assegurats i 3 anys més tard els vots era tot el contrari , allò que sempre havien representat, cultura, coneixement, història,els escrits d’aquella gent van fer entrar en raó als qui manaven i als que no per a fer entendre que qui perd els orígens perd l´identitat..Si no donem valor als nostres orígens, no ens estem donant valor a nosaltres mateixos. Suposo que es va demostrar un cop més que en aquesta vida l’arma més poderosa ha estat i serà sempre la paraula, sobretot per fer entrar en raó.


En aquells escrits penso que es va sentir la veu de Flix, la veu de les escoles. En resum podríem dir que gràcies a la gent, gràcies a Flix no solament hem aconseguit salvar les escoles sinó que a més a més i de rebot tots els partits polítics li donaran un altre sentit a la seva llarga e intensa vida. Ja se sap que el punt dèbil dels polítics són els vots. Fem que per sempre a Flix la cultura i la nostra història siguin per sempre font de vots. La clau la tenim a les nostres mans... com sempre.



Que seria d’una joventut sense rebeldía? Que seria d’una vida sense dignitat? Francesc Macià.





Jordi.

Datos personales

Fill de Flix, membre fundador de l'esquadron.