Petit homenatge

PETIT HOMENATGE.



No sé si algú s’haurà adonat que en aquestes últimes eleccions les escoles de Baix, tot i estar sense alumnes i sense activitat han estat més o menys protagonistes en alguns dels programes electorals dels diferents grups polítics. Uns volien fer un centre cívic – hotel d’entitats amb uns serveis comuns (telèfon, fotocopiadora...), i un aula de música lliure i uns altres també un hotel d’entitats per a l’associació de Dones, Casal Del jove, Grups de música, i fins i tot adequar l’entorn per a tenir un espai a l’aire lliure on es poguessin fer actes lúdics de tot tipus.


Com podia ser que unes escoles que s’havien d’enderrocar, que no valien per a res, que estaven a un lloc on s’havia de fer un altre complexe totalment diferent al d’ara, fossin el millor lloc del poble per fer tot tipus d’actes relacionats amb la vida social? Com podia ser que aquells maons passessin de ser simple aglomeracions de pedres a convertir-se en història viva del nostre poble?.A que era degut aquest canvi d’opinió tant radical? Que els havia fet canviar d’opinió? A que es devia aquesta metamorfosi dels qui manaven? Doncs Que la cultura havia passat de ser un entreteniment a convertir-se en vots. Perquè? Què havia passat?


Remenant les veus de Flix vaig descobrir que hi va haver un grapat de gent que havia escrit i sobretot argumentat el perquè no es podien enderrocar un edifici tant emblemàtic i fins i tot tant estimat(després de llegir els escrits) com aquell. La majoria era gent anònima (no tots) on expressaven els seu pesar per la destrucció d’un edifici tant recordat per gent de totes les edats.. En aquells escrits alguna gent, sobretot gran, escrivien els seus records i expressaven el seu estat de preocupació pel futur de l’edifici. Aquesta gent va aconseguir no solament que avui en dia les escoles encara estiguin al seu lloc sinó que a sobre hagin estat motiu de preocupació per a l a majoria de candidats que volien governar el poble (inclòs aquells que les volien enderrocar.) la seva veu ja no era una mera opinió, aquells escrits van contagiar a la majoria del poble, i ara la seva opinió s’havia convertit en vots, massa vots per obviar-los A aquesta gent ningú li donarà les gràcies, però m’imagino la seva sorpresa i després la seva gran satisfacció en veure que les seves quatre ratlles ( o bastants més en alguns casos) s’havien filtrat per la ment de la gent i després cap als qui manaven., perquè recordem que primer el projecte havia estat en exposició pública i ningú havia obert boca, però a partir dels escrits tot va canviar.


Això ens hauria de servir d’experiència i sobretot de lliçó.. Que mai més a cap govern se li ocorri buscar vots en detriment de la nostra cultura i encara molt menys en detriment de la nostra història i encara molt menys a un poble com Flix que tampoc anem tant sobrats de monuments i llocs emblemàtics. Que mai mes ningú vulgui fer oblidar els nostres records, perquè molt sovint en aquesta vida i sobretot quant les coses van maldades no ens queda res més que el record per tirar endavant, per donar-nos forces, i sinó que li diguin a la gent gran, que molt sovint ells sense el record no són res, que seria de la nostra mateixa vida sense records? Que el nostre amor envers el poble sigui font de vots, que el nostre amor pel poble i per tot allò que conté sigui més fort que els propòsits interessats d’uns pocs, que es sàpiga i els governants tinguin en comte que la gent de Flix es una gent orgullosa i que defensa el seu poble. Amb la cultura i la història dos dels trets més importants que defineixen tant el caràcter com la personalitat d’un poble, d’una comunitat , d’un país o d´ una persona el que s’ha de fer es potenciar-la i sobretot divulgar-la .On s’ha vist un país que enderroqui els seus monuments? On s’ha vist un país que oblidi la seva història? Els monuments són per aprofitar-los, i si algun dia passen a ser simbòlics, si ells mateixos ja han passat a formar part del mateix paisatge i si fins i tot sembla que tinguin vida pròpia a llavors els hem de cuidar i mimar millor que mai. Les guerres les podrem perdre, l’historia ens la podran reescriure o fins i tot se la podran inventar, però els records aquests si que són indestructibles i sobretot mai, mai ningú ens els podrà prendre i més quant són bons, quant formen part del nostre mateix ésser. Que ara sàpiguen els nostres polítics que la cultura també pot ser una font de vots.

Que hagués passat si les persones no haguessin escrit a favor de les escoles? Que hagués passat si no haguessin fet ús de la seva rebeldía? Que hagués passat sinó haguessin fet ús dels seu esperit crític? I sobretot que hagués passat sinó haguessin expressat el seu amor pel poble? Per sort això ja no ho sabrem mai. Aquesta gent va aconseguir no solament que les escoles continuïn dretes sinó que a sobre en les següents eleccions tot els polítics les tinguessin com a font de vots. Un poble adormit potser permetria aquests abusos, però sort que hi ha gent anònima que encara que no es faci veure fa que les seves opinions es tinguin tant en compte com les altres.


En les escoles es demostren tantes i tantes coses. Abans el seu enderrocament podia ser o com a mínim es pensaven vots assegurats i 3 anys més tard els vots era tot el contrari , allò que sempre havien representat, cultura, coneixement, història,els escrits d’aquella gent van fer entrar en raó als qui manaven i als que no per a fer entendre que qui perd els orígens perd l´identitat..Si no donem valor als nostres orígens, no ens estem donant valor a nosaltres mateixos. Suposo que es va demostrar un cop més que en aquesta vida l’arma més poderosa ha estat i serà sempre la paraula, sobretot per fer entrar en raó.


En aquells escrits penso que es va sentir la veu de Flix, la veu de les escoles. En resum podríem dir que gràcies a la gent, gràcies a Flix no solament hem aconseguit salvar les escoles sinó que a més a més i de rebot tots els partits polítics li donaran un altre sentit a la seva llarga e intensa vida. Ja se sap que el punt dèbil dels polítics són els vots. Fem que per sempre a Flix la cultura i la nostra història siguin per sempre font de vots. La clau la tenim a les nostres mans... com sempre.



Que seria d’una joventut sense rebeldía? Que seria d’una vida sense dignitat? Francesc Macià.





Jordi.