Estremida memòria ("cal saboner" de Cornudella)

ESTREMIDA MEMÒRIA.




D’aquí a poc temps, sinó es que ha passat ja, un poblet del Priorat com Cornudella Del
Montsant perdrà un dels edificis més emblemàtics i estimats d’aquesta petita vila, l´his-
tòrica“ Fonda Montsant” més coneguda per “ Cal Saboner”.Aquí a Flix ja vam patir un
episodi mes o menys semblant amb les Escoles de Baix .Sort que en aquest cas l’edifici
era de titularitat pública i gràcies a la gent del poble es va fer entrar en raó als governants del moment que allò que volien fer era una bestiesa , i tot per un grapat de vots. Per a la gent que no coneix o no ha vist ( i difícilment veurà sinó s’espavila) la casa en qüestió és un edifici situat al davant del Cafè “ La Renaixença “ i al costat del Celler Cooperatiu de Cornudella, de l’any 1901 i que en els seus inicis va funcionar com a fàbrica de sabor, d’aquí li ve el nom de “ Cal Saboner “ ,ja que en aquella època la comarca del Priorat patia una greu crisi econòmica a causa de la Fil·loxera que havia arribat l’any 1894. Això va poder representar una certa esperança per poder frenar una mica la greu crisi del municipi i evitar així la gran davallada demogràfica que van patir els diferents pobles de la zona. Més tard , a la dècada dels 30 l’edifici ja va passar a ser una fonda, d’aquí el seu nom. En els anys 80 un cop la Fonda es va clausurar l’edifici va passar a ser només vivenda familiar. Tot i això l’activitat es va reempendre l’any 1981 quant Miquel Bufet (fill) va inaugurar el Pub Montsant, als baixos del mateix edifici, que més tard canviaria el nom per Pub Nexus .Durant aquests 102 anys la casa sempre ha estat propietat de la mateixa família, la família Butet–Gomà.


Si aquest és un edifici tant històric, tant emblemàtic, que representa en certa manera l’historia mateixa del municipi, com es que l’esborraran del mapa? Doncs pel motiu de sempre, per l’especulació dels trons,just en aquest lloc aniran 2 blocs de pisos. Ara molta gent es pregunta com podia ser que el planteixament urbanístic del municipi no protegia l’edifici. Com es que els Ajuntaments no s’interessen per la situació dels seus monuments històrics? Algú els tindria que dir a determinats alcaldes que encara que manin ells, al poble no poden fer el que vulguin ja que detrás d’ells en vindran més. Pensaran que amb l’historia no es guanyen eleccions.

L´actual i recent alcalde el Republicà Josep Maria Castan ja ha dit que faran tot el possible per parar aquesta obra ja que l’edifici es “ patrimoni del poble”, però dubto molt que ho puguin aconseguir, ja que quant els diners estan pel mig, el seny i el Romanticisme poc poden influir. El projecte va ser aprovat per l’antic equip de Govern ( CIU ). Però el més indignant del tema es que la promotora va aconseguir la llicència setmanes abans de les pasades eleccions. Senyors, no es podien esperar a que passessin les eleccions per concedir la llicència? Si tornen a guanyar després tindrien més legitimitat per atorgar o no llicències. Doncs no, les coses es tenien que fer depressa i corrents i sense dir res per si de cas les eleccions donaven uns resultats diferents als que volia la promotora. M’imagino el mal de cap d’aquesta setmanes anteriors a les eleccions. Les eleccions a sobre i la llicència que no arriba..... i si no guanyen els nostres? dubto molt que l’obtinguessin només a base de paraules. I els responsables de l’ajuntament insensibles al poble, insensibles a l’historia insensibles al mateix edifici a atorgar la llicència. Per quins criteris es van diguer guiar per atorgar-la? Pel bé del poble? Per l’integrés comú? Hi ha a Cornudella una demanda tant gran de pisos?No hi ha més lloc en tot el terme que just al mateix lloc on hi ha un edifici de més de 100 anys d’història s’han de fer 2 blocs de pisos? Que ens deu estar passant que votem alcaldes que no els interessa l’historia del poble del qual han sortit. De quina pasta deuen estar fets aquests governants que la vida només els ha ensenyat a destruir i no a crear?.Que ambicionen aquesta classe de persones? Que volen fer d’aquest món aquesta classe de governants i empresaris que no respecten res? Sort que el poble el 25 de Maig amb els seus vots van demostrar que ja no volien aquesta mena de persones.


Podríem ficar molts exemples d’edificis que han estat comprats pels ajuntaments als propietaris o com a mínim han estat declarats béns d’interès nacional i així protegir- los del perill que suposa l’especulació , perquè recordem que amb el negoci de l’especulació només guanyen 4 i surten perdent 1000. Al mateix Priorat els Cellers Cooperatius de la Mateixa Cornudella i de Falset dissenyats per Cèsar Martinell ( Valls, 1888-Barcelona, 1973) deixeble de Gaudí construïts els anys 1919 i 1920 respectivament. han estat declarats béns d’interès nacional juntament amb els de Gandesa i el Pinell De Brai obra del mateix arquitecte. A Falset el Palau dels Comtes d´Atzahara ja té projecte per ser rehabilitat. Allí es pretén realitzar equipaments socioculturals que inclourien una sala d’exposicions, un museu i una sala polivalent. En el mateix complex s’habilitaria també la denominada sala noble, en la qual es farien els plens del Consell Comarcal. Fins i tot estaria preparada per realitzar espectacles de caire musical, i a la part alta de l’edifici es situarien algunes dependències del Consell Comarcal. Fins i tot es vol restaurar el mateix castell de Siurana


A Tarragona tenim 2 exemples claríssims de com la compra de dos edificis per part de l’ajuntament als seus propietaris pot resultar perfectament rentables, hem refereixo a la casa Canals i a la Casa Castellarnau. La Casa Castellarnau ja fa temps que està rehabilitada i es perfectament visitable I la casa Canals està sent actualment condicionada per mitjà d’una escola Taller, una cosa semblant com vam fer aquí amb el Mas de Director de Sebes. A Barcelona ara l’ajuntament vol fer un pla per salvar el poc patrimoni industrial que queda a Poblenou.


Per als d´ERC ens hem emportat una alegria al conèixer que ja està totalment rehabilitada tota la casa on hi havia la taberna propietat de la Família Irla, a Sant Feliu De Guíxols,que ara ha estat reconvertida amb un centre de debat polític i cultural. La inversió ha permès disposar d’un espai polifuncional destinat a espectacles, conferències, reunions exposicions i seminaris. Allí també es dipositarà uns fons de documentació sobre la Figura d´Irla.De la mateixa taberna s’han conservat les premses de vi, les bótes així com els mostrador i el mobiliari, i com no els elements arquitectònics de la façana. Exemples com aquests n’hi ha moltíssim.



Que volem demostrar amb tots aquests exemples? Que molt sovint el més bell es allò que es tendeix a ignorar. Que per a que una cosa sigui rentable no fa falta que doni el màxim de diners amb el mínim de temps possible. Que si continuem sent víctimes dels “Tamayos i Sáez “ de torn quant jo arribi als 50 no quedarà res de l’obra dels meus avantpassats. Aquest ja van estar 40 anys sense poder-se expressar amb llibertat, si ara a sobre per un grapat de diners esborrem edificis com aquets, estem esborrant les poques petjades que els han deixat ficar en aquest món. Que deuen pensar els nostres avis quant veuen que el seu temps no ha servit per a res? Uns temps tant difícils que els han tocat viure i de mica en mica els hi anem borrant tot. Enderrocant edificis com aquests ,testimonis muts d’una època, d’un temps, d’una manera determinada de pensar i de viure, d’una manera d’entendre la vida estem faltant al respecte a tot allò que ens ha fet tal com són . Quant enderroquem edificis com “ Cal Saboner “ no esborrem l’edifici, esborrem tot el que representa. Els nens que a partir d’ara neixin o passin per Cornudella els serà molt més difícil saber que era la fil·loxera, les crisis i les penúries del poble, les grans famílies dels pobles, les obres o les persones que han contribuït a escriure l’historia del seu poble, o simplement aquell que visitin. Si deixem que l’especulació ens guanyi només tindrem accés al passat pel treball desinteressat d’uns pocs, els quals hauran de tenir un amor més gran envers les pedres que cap als bitllets de color lila ,aquets ens tindran que dir d´on venim. Un edifici en certa manera és un testimoni. Per saber qui som, en molts casos només fa falta mirar al passat i recordar, però si els diners ens esborren les nostres petjades, no podrem seguir el rastre que anem deixant ,ni el de tots aquells que ens han precedit i ens han fet tal com són. Les fronteres del nostre ésser cada cop seran més difuses i cada cop tindrem que buscar més al fons per poder trobar-nos a nosaltres mateixos, per entendre’ns a nosaltres mateixos, per saber d´on venim i que s’espera de nosaltres.


Hem de pensar que molts pobles s’estan quedant pràcticament buits degut a l’absorció de les grans ciutats. Si a sobre ara aquests mateixos pobles, en els quals manquen llocs de treball també són víctimes de l’especulació, quin atractiu els quedarà per explotar?Si degut a l’especulació i a la insensibilitat dels seus governants els esborren les cases de pagès, quin atractiu turístic podran oferir? De quins actius podran disposar? Desgraciadament a la gent de més edat no els quedarà ni els seus fills que ja hauran marxat i a sobre per un grapat de diners que s’hauran embutxacat uns quants també els hauran robat els seus records, els seus llocs d’infància. Amb l’especulació només guanyen els ajuntaments ,uns quants afortunats i els bancs, però perd tot un poble. Els pobles també tenen dret a conèixer la seva història local.


“ Cal saboner” no és un conjunt de pedres. En l’arquitectura d’aquell edifici , com en la majoria d’aquests tant emblemàtics hi ha una manera de ser, una manera d’entendre la vida del moment. Els 2 blocs de pisos que aniran allí esborraran per sempre el testimoni d’un temps , d’un poble, d’un país. Una manera d’entendre la vida es l’arquitectura. Cada temps comporta una manera de pensar, i l’arquitectura ens diu molt de com pensaven els nostres avis, el seu gust per l’estètica, quins valors perseguien, en canvi nosaltres amb actes com aquests només donem valor als diners..l arquitectura també es un reflex de l’historia, de l’ànima dels homes.



Hem resisteixo a acabar aquests article amb un aire de tristesa, i prefereixo pensar que de la mateixa manera que davant de “ Cal saboner hi ha el Bar “La Renaixença”algun dia espero que reneixin homes i dones que donaran valor a la seva història, que donaran valor al lloc d´on venen i que no estimaran només les seves butxaques i si l’obra dels seus avis i avantpassats. Espero que entre la gent que vingui algú expliqui als nens de Cornudella que” La Fonda Montsant” va salvar el poble de la Fil·loxera, que es el que pasaba a Cornudella l’any 1901 i que al Pub Nexus es va fabricar la senyera que penjava del campanar del poble on hi ficava Visca Catalunya per desig del mateix mossèn. En fi suposo que coses com aquestes en cent anys n’hi ha un munt. Espero que l’enderrocament no se les emporti totes juntes juntament amb les pedres, i que sobretot algú les pugui salvar de l’oblit. Llàstima que l’avarícia o la insensibilitat d’uns quants permeti arribar a casos com aquests. Un rumor deia que la façana estava protegida i que per lo tant l’edifici no es podia enderrocar, però aquest rumor era falç, tant falç com l’amor que pregonaven els governants envers el poble. A més no solament no enderrocaran l’edifici sinó que a sobre el que ja han eliminat són els arbres característics que envoltaven la casa. Els diners de la promotora no solament no han esborrat part de l’historia del poble sinó que a sobre han esborrat la natura. Si aquests arbres portaven cent anys m’imagino l’alçada que devien tenir.


Tots els pobles tenen els seus racons històrics aquells en els quals en molts casos queda reflectit l’esser de les persones que van viure un moment determinat de la història del poble. L’historia no es només un conjunt d’actes o successos al llarg del temps. Hem d’entendre que tots aquests actes venen derivats i determinats per una manera determinada de pensar i d’entendre la vida. En l’arquitectura molts cops queda reflectida aquesta manera de ser, d’actuar i de fer. Espero que a partir d’ara enlloc d’enderrocar els nostres edificis,els restauréssim i els ensenyéssim al món sencer per a que aquests pugui conèixer quina es la nostra manera de ser, de que està format el nostre ésser, i d´on venim. Perquè en els nostres edificis d’ara, deixen algun testimoni? Amb actes com aquests només demostrem que pensem que és més rentable guanyar el sòl, que el cel.


Per al meu avi natural de Cornudella. Espero poder seguir sempre els teus valors, i no els d’aquests descerebrats que no tenen cor.



“ Vèncer l’oblit es vèncer la mort “.



Jordi Gonzàlez.