Amb aquets títol la Federació local de l´Ebre de ERC i la Secció local d´ERC de Flix presentaven a Flix una exposició per a commemorar els 70 anys de la fundació d´ ERC. Setanta anys d’història donen per a molt , però si el partit en qüestió es forma l’any 1931 els aconteixements poden ser encara més intensos ( Proclamació de la Rep. Catalana, de la Espanyola, Generalitat de Catalunya,Estatut de Núria, mort de l’avi Macià, fets de maig, dictadura de Primo de Ribera, Guerra civil, assassinat “legal” de Companys, exili, dictadura Franquista, Transició, retorn de la Generalitat….) potser massa coses i casi impossibles de resumir .L’exposició també comptava amb una segona part que era el republicanisme a les terres de l´Ebre. Paral•lelament es va projectar el documental Josep Irla el president oblidat, i dues conferències a càrrec de l´historiador Josep Sanchez Cervelló i el Batlle de Flix Per Muñoz sobre El Republicanismo a l´Ebre i El Republicanismo a Flix respectivament.
Hi ha molts aspectes d´ERC que es desconeixen, això no ens hauria d’estranyar gens ja que amb 40 anys de dictadura es poden esborrar i tergiversar moltes coses, quasi be totes,a mes recordem que durant la transició “modèlica” la majoria del país va voler caure voluntàriament en una amnèsia col•lectiva pensant-se que així es taparien totes les ferides, i l’únic que ens ha passat es que els fantasmes van tornant però de manera deformada i així es molt difícil fer avançar un país. A mes ERC es un partit que tot i que ara te responsabilitats de govern es un partit amb molts prejudicis en segons quins sectors i que a molts encara els continua fent una mica de por. La tempesta que va ser la dictadura es va endur moltes coses però per sort moltes les hem pogut fer tornar. En el que segur que estarem d’acord es que ERC ha estat protagonista actiu de la vida política d’aquests país i de lideratge social als anys 30.
Hauríem de recordar que ERC va néixer sent un partit aglutinador, va saber agrupar moltes tendències (Estat Català, Partir Republicà Català,centres comarcals Republicans,Ateneus, casals, Grups de diferents diaris..) Des de bon començament ERC va ser un partit socialment avançat i pioner en moltes, coses que ara semblen del tot normals es van començar a gestar en aquella època :llibertat sindical, dret de vaga,prestacions socials avançades, la jornada màxima laboral de 8 hores,les vacances pagades i la jubilació obrera. Escriure ara això es molt fàcil però proposar això en aquella època requeria grans dosis de valor, de incomprensió i sobretot de rebuig per tots els estaments dominants de l’època, especialment dels mes conservadors .A part com no de la igualtat davant la llei,llibertat d’expressió i de consciència, la voluntat popular com a única font de poder i com no la República com a forma de estat. A mes ja en la seva fundació crea una secció femenina en una època on les dones encara no podien votar. Podríem dir que ERC sempre va estar proper i atent a les classes populars, la societat civil, el poble i el públic, la gent menuda i la ma mitjana, la menestralia i la classe obrera, citant a Francesc Espinet. Podríem dir que va saber catalitzar moltes voluntats. A mes republicanisme i Catalanisme era un bloc indestriable.
A partir de la victòria electoral de l’any 1931 esdevindrà un partit amb una ferma voluntat reformadora que defensava el federalisme, la llibertat sindical, foment del cooperativisme, l’ensenyament laic, obligatori i gratuït, un sistema d’assegurança social, el vot femení , l’abolició de la pena de mort ( Franco encara matava l’any 75 a garrote vil) o la plena autonomia dels municipis. Amb tots aquests antecedents costa de imaginar com encara avui dia ERC continua sent vist com un partit radical. En aquella època ERC va poder fer una cosa molt difícil aleshores, saber atreure tant a classes treballadores així com a la petita i mitjana burgesia. En molts casos va saber exercir com a única font possible dels canvis desitjats. Alhora com no lluitaven per l’autogoverna i la llibertat de Catalunya. Molts projectes per a una època tant convulsa.
Pel que fa a l’obra de govern, tenint en compte que era un partit en formació i sense experiència de govern l’obre no va ser gens despreciable ( sense contar la sempre hostilitat de Madrid i la manca de recursos). Els que mes caldria remarcar son l’estatut d’autonomia, la divisió territorial de Catalunya i la desaparició dels governs civils, per cita uns projectes que encara cuegen avui dia. Un exemple de lo avançats que eren alguns planteixaments. Pel que fa a la economia i benestar la famosa llei de conreus i el decret d’implantació de la setmana laboral de 40 hores, en ensenyament la creació de la universitat autònoma de Barcelona , centres de formació professional, implantació de colònies escolars…cultura, creació de biblioteques populars, creació del consell de cultura de la generalitat,llei sobre la conservació del patrimoni…
Per acabar pel que fa a la dona va ser totalment nou i revolucionari. Pel que fa a polítiques de igualtat entre home dona, s’equiparava el treball de la dona al de l’home, decret sobre la interrupció artificial de l’embaràs,Creació del patronat català de la dona i llei d’igualtat jurídica de la dona i dels conjugues per a intentar alliberar a la dona de la brutalitat de l’home, de la conveniència d’uns parents o de l’amargor de un mal viure citant paraules d´Angelina Colubert afiliada a la secció femenina d´ERC, i com no aconseguir el dret a vot per a la dona per a de mica en mica aconseguir el camí cap a la igualtat. També van reconèixer de forma immediata el reconeixement de les dones com a aptes per ser elegides diputades (cosa tant normal avui dia). Comte que en aquella època doctors com Novoa Santos defensaven que les dones no podien votar per l’argument tradicional de la inferioritat femenina i del seu condicionament biològic en afirmar que l’edat de ciutadania femenina hauria de ser a partir dels 45 anys, quant s’estimava que les dones arribaven a la capacitat de raciocini i discerniment que els homes tenien als 23 anys! Sense comentaris. Això per a demostrar que estos planteixaments en aquella època eren molt agosarats.
Com tots sabem tota aquesta tasca que va saber il•lusionar a totes les classes populars se les va endur la barbàrie feixista, 3 anys de Guerra civil, 40 de dictadura i d´exili.40 anys per esborrar-ho tot i intentar extirpar el catalanisme de la consciència dels catalans, per a esborrar aquesta visió del món que defensaven sectors tant heterogenis com obrers, pagesos, menestrals, classes mitjanes i petita burgesia. Exposicions com aquestes serveixen per rendir homenatge a persones tant il•lustres com Macià, Companys, Irla ( el que deia que als nens els calia mes amor i menys càstigs), Rovira i Virgili…i personalitats tant properes com Bladé. A l’exposició varem poder gaudir d’objectes personals seus així com de la seva creu de Sant Jordi i la senyera que va cobrir el fèretre de Macià. I com no a tota la gent anònima que va lluitar per la democràcia. A tota la gent injustament empresonada i perseguida per una cosa tant normal avui dia com es poder votar, que els joves sàpiguen que aquesta democràcia va costar moltes morts, molts exiliats, empresonaments,afusellaments, repressió, i sobretot que la democràcia mai es una cosa feta sinó per a fer, que es fa dia a dia i no cada 4 anys. I com no a tota aquella gent que va donar la vida per la llengua, cultura i llibertats de Catalunya, que van lluitar per a que Catalunya tries el seu propi destí. El camí tot i que en molts caos per a ERC ha fet pujada i ha estat ple de foscor… continua!
“ A tots els que m’han agraviat perdono;a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu de que m’hagi procurat una mort tant bella pels ideals. Ell ha volgut aquests destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podria esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor.
Lluís companys
“Perdona’ls que no saben el que fan “
Jesús de Natzarè
Hi ha molts aspectes d´ERC que es desconeixen, això no ens hauria d’estranyar gens ja que amb 40 anys de dictadura es poden esborrar i tergiversar moltes coses, quasi be totes,a mes recordem que durant la transició “modèlica” la majoria del país va voler caure voluntàriament en una amnèsia col•lectiva pensant-se que així es taparien totes les ferides, i l’únic que ens ha passat es que els fantasmes van tornant però de manera deformada i així es molt difícil fer avançar un país. A mes ERC es un partit que tot i que ara te responsabilitats de govern es un partit amb molts prejudicis en segons quins sectors i que a molts encara els continua fent una mica de por. La tempesta que va ser la dictadura es va endur moltes coses però per sort moltes les hem pogut fer tornar. En el que segur que estarem d’acord es que ERC ha estat protagonista actiu de la vida política d’aquests país i de lideratge social als anys 30.
Hauríem de recordar que ERC va néixer sent un partit aglutinador, va saber agrupar moltes tendències (Estat Català, Partir Republicà Català,centres comarcals Republicans,Ateneus, casals, Grups de diferents diaris..) Des de bon començament ERC va ser un partit socialment avançat i pioner en moltes, coses que ara semblen del tot normals es van començar a gestar en aquella època :llibertat sindical, dret de vaga,prestacions socials avançades, la jornada màxima laboral de 8 hores,les vacances pagades i la jubilació obrera. Escriure ara això es molt fàcil però proposar això en aquella època requeria grans dosis de valor, de incomprensió i sobretot de rebuig per tots els estaments dominants de l’època, especialment dels mes conservadors .A part com no de la igualtat davant la llei,llibertat d’expressió i de consciència, la voluntat popular com a única font de poder i com no la República com a forma de estat. A mes ja en la seva fundació crea una secció femenina en una època on les dones encara no podien votar. Podríem dir que ERC sempre va estar proper i atent a les classes populars, la societat civil, el poble i el públic, la gent menuda i la ma mitjana, la menestralia i la classe obrera, citant a Francesc Espinet. Podríem dir que va saber catalitzar moltes voluntats. A mes republicanisme i Catalanisme era un bloc indestriable.
A partir de la victòria electoral de l’any 1931 esdevindrà un partit amb una ferma voluntat reformadora que defensava el federalisme, la llibertat sindical, foment del cooperativisme, l’ensenyament laic, obligatori i gratuït, un sistema d’assegurança social, el vot femení , l’abolició de la pena de mort ( Franco encara matava l’any 75 a garrote vil) o la plena autonomia dels municipis. Amb tots aquests antecedents costa de imaginar com encara avui dia ERC continua sent vist com un partit radical. En aquella època ERC va poder fer una cosa molt difícil aleshores, saber atreure tant a classes treballadores així com a la petita i mitjana burgesia. En molts casos va saber exercir com a única font possible dels canvis desitjats. Alhora com no lluitaven per l’autogoverna i la llibertat de Catalunya. Molts projectes per a una època tant convulsa.
Pel que fa a l’obra de govern, tenint en compte que era un partit en formació i sense experiència de govern l’obre no va ser gens despreciable ( sense contar la sempre hostilitat de Madrid i la manca de recursos). Els que mes caldria remarcar son l’estatut d’autonomia, la divisió territorial de Catalunya i la desaparició dels governs civils, per cita uns projectes que encara cuegen avui dia. Un exemple de lo avançats que eren alguns planteixaments. Pel que fa a la economia i benestar la famosa llei de conreus i el decret d’implantació de la setmana laboral de 40 hores, en ensenyament la creació de la universitat autònoma de Barcelona , centres de formació professional, implantació de colònies escolars…cultura, creació de biblioteques populars, creació del consell de cultura de la generalitat,llei sobre la conservació del patrimoni…
Per acabar pel que fa a la dona va ser totalment nou i revolucionari. Pel que fa a polítiques de igualtat entre home dona, s’equiparava el treball de la dona al de l’home, decret sobre la interrupció artificial de l’embaràs,Creació del patronat català de la dona i llei d’igualtat jurídica de la dona i dels conjugues per a intentar alliberar a la dona de la brutalitat de l’home, de la conveniència d’uns parents o de l’amargor de un mal viure citant paraules d´Angelina Colubert afiliada a la secció femenina d´ERC, i com no aconseguir el dret a vot per a la dona per a de mica en mica aconseguir el camí cap a la igualtat. També van reconèixer de forma immediata el reconeixement de les dones com a aptes per ser elegides diputades (cosa tant normal avui dia). Comte que en aquella època doctors com Novoa Santos defensaven que les dones no podien votar per l’argument tradicional de la inferioritat femenina i del seu condicionament biològic en afirmar que l’edat de ciutadania femenina hauria de ser a partir dels 45 anys, quant s’estimava que les dones arribaven a la capacitat de raciocini i discerniment que els homes tenien als 23 anys! Sense comentaris. Això per a demostrar que estos planteixaments en aquella època eren molt agosarats.
Com tots sabem tota aquesta tasca que va saber il•lusionar a totes les classes populars se les va endur la barbàrie feixista, 3 anys de Guerra civil, 40 de dictadura i d´exili.40 anys per esborrar-ho tot i intentar extirpar el catalanisme de la consciència dels catalans, per a esborrar aquesta visió del món que defensaven sectors tant heterogenis com obrers, pagesos, menestrals, classes mitjanes i petita burgesia. Exposicions com aquestes serveixen per rendir homenatge a persones tant il•lustres com Macià, Companys, Irla ( el que deia que als nens els calia mes amor i menys càstigs), Rovira i Virgili…i personalitats tant properes com Bladé. A l’exposició varem poder gaudir d’objectes personals seus així com de la seva creu de Sant Jordi i la senyera que va cobrir el fèretre de Macià. I com no a tota la gent anònima que va lluitar per la democràcia. A tota la gent injustament empresonada i perseguida per una cosa tant normal avui dia com es poder votar, que els joves sàpiguen que aquesta democràcia va costar moltes morts, molts exiliats, empresonaments,afusellaments, repressió, i sobretot que la democràcia mai es una cosa feta sinó per a fer, que es fa dia a dia i no cada 4 anys. I com no a tota aquella gent que va donar la vida per la llengua, cultura i llibertats de Catalunya, que van lluitar per a que Catalunya tries el seu propi destí. El camí tot i que en molts caos per a ERC ha fet pujada i ha estat ple de foscor… continua!
“ A tots els que m’han agraviat perdono;a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu de que m’hagi procurat una mort tant bella pels ideals. Ell ha volgut aquests destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podria esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor.
Lluís companys
“Perdona’ls que no saben el que fan “
Jesús de Natzarè
No hay comentarios:
Publicar un comentario