La Batalla de la memòria.

El divendres 23 de Gener es projectà al cinema de La Unió Social la pel·lícula la batalla de la memòria, sobre la guera civil a les Terres de l’Ebre,una pel·lícula escrita dirigida i produïda per Màrius Pons. Com el mateix autor ha explicat en diferents medis, amb el documental ha intentat recuperar la memòria d’una generació que per motius de la repressió principalment , no han pogut exterioritzar el trauma que li va suposar la guerra. Un generació que s’ha mossegat la llengua tota la vida . La pel·lícula es un viatge psicològic, emocional i generacional per les Terres de l’Ebre, amb la perspectiva que dona aquest 70 anys desprès d’uns fets tant dramàtics. Com van dir a la presentació de Flix , encara que semblen fets molt llunyans, fins fa no massa temps en un poble de la Terra Alta els alumnes entraven a l’escola per la porta de la dreta o per la de l’esquerra, segons el “seu” bando. Això demostra les seqüeles que encara té la guerra a les nostres Terres. Tota la pel·lícula tracta de recuperar silencis de les dues parts. Màrius Pons comenta que per a fer això, de l’única manera que es pot fer sense fer mal es sense “prejutjar a la gent” e intentant comprendre les circumstàncies personals de cadascú. En aquest sentit Màrius pons coincideix amb un altre autor Ebrenc que sempre va lluitar per recuperar el passat i contra la pèrdua natural que significa el pas del temps, Artur Bladé. Com deia l’autor de Benissanet “ La conspiració del silenci, la condemna a l’oblit (tant dels qui foren afusellats o empresonats, com dels qui van haver d'expatriar-se) és una forma del genocodi moral practicat per tots els règims totalitaris"La pel·lícula intenta aprofundir en l’aspecte humà i personal més que en el històric o polític, en el trasbals que va suposar de per vida per a una generació que va patir una guerra de les més cruentes del S.XX Com diu la mateixa banda sonora , “sense encara haver viscut m‘ha tocat anar a la guerra, la joventut l’he perdut en aquesta serra”. En multituds de reportatges, les víctimes dels dos bàndols sempre ens recorden que ells no van tenir joventut, recordem la lleva del biberó que amb només 18 anys va tenir que anar a morir a l’Ebre. Durant els 115 dies que va durar la batalla de l’Ebre va haver-hi unes 110.000 baixes, això vol dir que moltes famílies tenen algú mort a l’Ebre. La pel·lícula demostra com desgraciadament encara per les Serres de Cavalls o Pàndols es troben restes osees sense cap mena de dificultat. La pel·lícula té el al·licient de contar amb imatges inèdites de la guerra a les Terres de l’Ebre. Les entrevistes que serveixen de fil argumental van ser fetes a pobles com Flix, Batea, Gandesa, La Fatarella , Corbera, Vilalba, Bot i Tortosa.El que demostra la pel·lícula es el difícil que resulta parlar de la nostra guerra 70 anys després i la ferida que tenen moltes les persones que la van patir. L’historiador de Flix Enric Sànchez Cervellò, que es el que fa el paper del narrador actiu,sap el complicat que es parlar d’aquest tema en diferents llocs on les ferides encara estan obertes. Fent conferències per diferents pobles s’ha trobat en moltes situacions difícils, algunes son comentades en la pel·lícula,fins i tot amb els mateixos protagonistes. I es que com diu el mateix historiador, “si enquistes un problema es pot reactivar en qualsevol moment”. Es una pel·lícula que invita a reflexionar sobre les conseqüències que va tenir per als nostres avis la guerra i la posterior repressió.

I és com deia l'Oriol Junqueras , nou candidat d'ERC, a les properes eleccions europees, al seu llibre La Batalla de l'Ebre "Tanmateix, els veritables herois són la generació de les vostres besàvies, de les nostres àvies, de les nostres mares...Elles van ser capaces de resistir allò que era tan difícil de resistir:viure sense esperança. Una generació que sacrifica la seva joventut i ho perd gairebé tot pel camí. Cal - d'una vegada per totes - dignificar el dolor de tot aquells que el van haver de patir, fossin del bàndol que fossin. Només nosaltres podem donar-li sentit amb el record. Només nosaltres podem donar sentit a tant sacrifici.Pel que fa a Flix, pot servir fins i tot per a donar a conèixer la nostra vila, ja que a part de l’aportació del Senyor Benigno Corbella i Enric Sànchez Cervelló, apareix diferents llocs de la nostra vila com el Castell, la Presa, el Club Nàutic de Flix, i el mateix riu. Fins i tot la pel·lícula acaba amb un dels actes més participatius de la festa major, la festa del riu amb les curses de puntones.

Recordar que el DVD de la pel-lícula es pot comprar a les oficines de l'Ajuntament.

Origen de l'estelada (100 anys)

Com tothom sap enguany s’ha celebrat el centenari de l’estelada, la bandera independentista de Catalunya, i per tal de commemorar-ho s’han fet diferents actes com portar l’estelada als cims més alts dels món, l’11 de Setembre penjar els ajuntaments que volien l’estelada al balcó del consistori, homenatjar a veterans independentistes procedents de la Unió Catalanista, de Nosaltres Sols que encara són vius entre d’altres, i també la reedició del llibre, Origen de la bandera independentista de Joan Crexell, a càrrec de Rafael Dalmau editors, editat per primera vegada l’any 1984 per la editorial El Llamp.(del gandesà Enric Borràs).Aquest llibre va néixer com el mateix autor diu, “davant la impossibilitat de trobar l’origen i cronologia de l’estelada, així com qui la va idear ni quan i on es va començà a emprar”. Que sigui difícil trobar l’origen és completament lògic, ja que aquesta es d’origen maçònic, i per lo tant una bandera que surt de la societat secreta per excel•lència, és obvi que trobar l’origen sigui com a mimin laboriós. Així que primer direm el que és segur: El creador fou Vicenç A. Ballester. Es tractava solament de crear una ensenya de combat, provisional, ja que un cop acomplerta la seva missió (la llibertat de Catalunya), la bandera de la Pàtria lliure haurà d’ésser la dels quatre rius de sang, ben alta , ben dreta, ben sola”. El significat dels símbols és: El triangle equilàter (símbol maçònic ) representa la igualtat, i l’estel solitari (símbol maçònic adoptat per d’altres països americans en lluita per la independència com els Estats Units, Cuba, Puerto Rico, Xile... i també per la Unió Europea) simbolitza la llibertat nacional, la llibertat.La primitiva versió de la bandera catalana estelada es va veure per primer cop a la seu social del centre catalanista de Santiago de Cuba l’any 1903 o 1904. Aquella primitiva estelada era com la senyera , però amb un estel blanc al mig, sense triangle. Per això sempre s’ha dit que l’estelada tenia que veure amb Cuba , i més si tenim en compte que l’any 1928 Macià va triar Cuba per elaborar i aprovar la Constitució provisional de Catalunya. Molta gent és pensa que l’estelada és creà l’any 1922 quan Macià crea Estat Català , però aquesta ja és anterior a la fundació del partit. El que si està clar,és que al adoptar-la Macià aquesta és popularitzarà, i ja serà el símbol oficial de la independència de Catalunya.Hem dit que l’estelada era d’origen maçònic, Macià també era maçó , al igual que “l’apòstol de la llibertat de Cuba” i heroi Nacional José Martí, i la petjada de la maçoneria a l’illa és innegable, començant per la bandera. Per això tot i que actualment Cuba és una dictadura, la maçoneria és l’única societat secreta que no està prohibida (tot el contrari del que va passar amb la dictadura Franquista).A part de Macià també van ser maçons els 2 següents presidents de la Generalitat, Companys i Josep Irla,així com moltíssims polítics Espanyols de l’època. A més el Club Separatista Català de Cuba el punt número 10 del seu decàleg era: No divulgaràs l’organització interior de la Federació Internacional ni el nom de cap associat i consideraràs com a a sagrat el secret de les contrasenyes i distintius que s’estableixin per a reconèixer els germans en cas necessari .En aquest punt entre altres es veu clarament la influència maçònica d’aquest grup de Cuba, lloc on per primer cop oneja l’estelada primitiva. És possible que Ballester també fos Maçó, adscripció que es dona a molts marins, (va fer estudis de nàutica i treballà a la marina mercant ) segons el seu biògraf Lluís Galera. El mateix Ballester en un article seu l’any 1934 reconeixia ser l’autor de l’estelada” (...) puix que som o fórem nosaltres qui, primer de tots, posaren l’estel al drap de les Quatre Barres. Li hem posat, li hem infiltrat, hem fet que esdevinguessin complementàries la bandera i l’estel” Ballester a la publicació La Tralla escrivia amb el pseudònim VIC i ME ( Visca la independència de Catalunya i Mori Espanya).Per cert, Macià fundà Estat Català el 18 de Juliol de l’any 1922 al CADCI (Centre Autonomista de dependents del comerç i de la indústria), amb l’estelada com a símbol oficial, sota la presidència de Ballester, creador de l’esteladaUna estelada semblant també va aparèixer a París, datada entre els anys 1906 – 1908, a la seu social de la Lliga Nacionalista Catalana. Aquella estelada és una senyera, i al mig trobem un rombe de color (es de suposar que de color blau) amb un estel blanc de 5 puntes. França després dels Estats Units és un l’ altre “país Maçònic” per excel•lència. És impossible nombrar tots els instigadors de la revolució Francesa, polítics, i presidents de la República que han estat maçons. Només recordar la frase “llibertat , igualtat i Fraternitat “ “slògan “ de la revolució Francesa, i frase associada als Maçons. Per això tant els Estats Units com França i Cuba(entre altres) tenen com a colors a la bandera el blanc (llibertat), el vermell (igualtat), i el blau (fraternitat).El creador de l’estelada , Vicenç A. Ballester era el dirigent del grup que va crear l’estelada. Aquest grup era el Comitè Pro Catalunya, creat per gent de la Unió catalanista. El que destaca d’aquest grup és el seu secretisme. Aquest grup ( molt semblant al club separatista Català de Cuba) treballava “a l’ombra” i com recorda P. Oliver i Domenge, un membre del comitè, és reunien en un soterrani , i diu “ Quàntes coses es feren i quàntes més se’n començaren, de les quals la política imperant a nostra terra no´n tenia coneixement, perquè fugien al seu control i sistemàtic sabotatge !” i també ens recorda : “d’aquell abrandament patriòtic es desplegava flamejant la bandera de l’estel solitari que més tard esdevindria símbol, guió, senyera dels anhels d’alliberament de les darreres promocions catalanistes que impetuoses entraven a la palestra .Per acabar amb el “misteriós” naixement de l’estelada, el mateix doctor J. Soler i Pla, futur president de la Unió Catalanista escrivia .” Senyera estelada que apareix com per art d’encantament arreu del món on hi ha catalans (...) Els voluntaris catalans la portaven a la punta de les baionetes calades a Verdun i a Belloy – en – Sarterre (...) Braus Catalans, armats i victoriosos , la banyaven en les aigües del Rin, i soldats de totes les nacions signaven l’acta aixecada com a comprovant”.A Catalunya la primera notícia es situa al Gener del 1908 (per això enguany el centenari de l’estelada), quan la policia trobà en un escorcoll al president de la Reixa Josep Soronellas “una espècie de llaç per a les solapes en el que hi havia les quatre barres, un triàngul i una estrella”. Aquesta insígnia es va associar a un grupo de separatistas terorristas (100 anys més tard, Acebes , Losantos i companyia, als de l’estelada encara ens anomenen així). Tot i això la primera escomesa violenta per part de la policia contra l’estelada va ser l’11 de Setembre de 1923 davant del monument de Rafael Casanova. La policia identificà un grup nombrós con “ una bandera que no era la española, ni la catalana, con un triàngulo azul y una estrella solitaria en el centro”. Es curiós que 15 anys més tard de les primeres estelades la policia encara no coneix bé el significat de l’estelada, ni d’on surt.La primera fotografia de l’estelada tal i com la coneixem avui dia, és una fotografia feta a Montserrat i amb l’acompanyament d’una bandera dels EUA, l’any 1918. Es suposa que està junt amb la dels EUA per l’esperança que representava els 14 punts del president dels EUA Wilson, a favor del principi d’igualtat de les nacionalitats. Aquesta foto surt a la publicació, l’intransigent. També s’ha trobat una fotografia de l’any 1906 del Grup Artístic els Negres, en les festes de Solidaritat Catalana. Manuel Ainaud es retratà al seu taller amb un grup d’amics davant d’una estelada. L’estel de 5 puntes sembla blanc dins d’un rombe que podria ser blau cel situat a l’angle superior que toca al pal de la bandera.Fins aquí l’origen com a bandera o símbol. Altres publicacions des de el començaments de segle han adoptat l’estelada . El primer cop va ser com no a Cuba,(on els Catalans de Santiago de Cuba es consideraven els pares de l’independentisme des de l’emigració),concretament a la Revista la Nova Catalunya .Després al llarg del temps multitud de partits i associacions l’han utilitzat amb les seves diferents variants.Pel que fa a l’acte principal del centenari, portar l’estelada a cent cims del món, aquesta xifra ha estat superada tenint l’Everest com a cim estrella. Gràcies a gent de Flix l’estelada també ha “conquerit” el nostre sostre comarcal, La Creu de Santos amb els seus 942 m. i la Roca Corbatera, el cim més alt del Montsant amb els seus 1163m. L’onze de Setembre l’estela va estar present a més de 120 ajuntaments, entre ells Flix.Com ja em dit abans l’estelada es una bandera provisional i de combat fins assolir la llibertat plena de Catalunya. Llàstima que sembli que els nostres polítics vulguin que aquesta data no arribi mai, i que ens diluïm dintre d’Espanya. Tant de bo l’estelada passi aviat com a record d’una lluita llarga i victoriosa que va aconseguir el seu objectiu. Això voldrà dir que ja mai més cap dictador Espanyol ens farà cantar himnes feixistes ni cara al sol, ni cara a la lluna ni cara a La Meca, que Catalunya ja mai més tindrà que enviar joves de 18 anys en l’esplendor de la seva joventut a morir a l’Ebre defensant una República Espanyola que no ens podia ni veure, que per culpa d’Espanya cap Català morirà en cap camp de concentració estranger, que ja no tindrem que patir per cap PHN, que cap Borbó farà decrets de Nova Planta per esborrar-nos del mapa, que cap Borbó donarà suport a cap Primo de Rivera per reprimir-nos, que cap dictador Espanyol afusellarà en terra nostra els nostres presidents, que els futurs presidents ja no es tindran que vendre als governs de torn de Madrid per 4 engrunes, que ja no farà falta cap més estatutet retallat perquè el nostre marc legal serà un estat, que a Europa i a les Nacions Unides ja podrem parlar la nostra llengua sense que ens titllin de Nazis des de el país veí, que cap Borbó triat a dit per un dictador feixista ens dirà que el castellà mai va ser imposat, que cap diari Madrileny farà manifestos en conra del Català, que cap General bombardejarà Barcelona des de Montjuïc, que cap polític Català serà obligat a parlar en Castellà a Madrid mentres que aquí poden parlar com vulguin,que els nostres “Bladés” ja no seran mai mes obligats a anar a l’exili i seran homenatjats en vida, que les nostres lleis ja no dependran de cap tribunal constitucional hostil a nosaltres, que cap president Espanyol vindrà a la nostra terra a prometre estatuts per guanyar eleccions i després incomplir-los sistemàticament, que Catalunya serà el que vulguin els catalans i no la premsa o els polítics de Madrid, que Catalunya ja no patirà més boicots a les seves empreses o productes per defensar els seus drets, que cap més barri de Barcelona serà arrasat per construir cap ciutadella, que Barcelona ja no tindrà cap més Castell per tenir-la controlada....... tant de bo l’estelada quedi com més aviat millor com a símbol i testimoni a favor de l’alliberament de la pàtria. Tot desitjant i lluitant per a que en el pròxim centenari ja siguéssim lliures del tot.

Artur Bladé i Desumvila.

ARTUR BLADÉ I DESUMVILA (VERSOS DE LA GUERRA I DE L’EXILI)

Com tots sabem aquests any per commemorar el centenari del naixement d’Artur Bladé i Desumvila s’ha reeditat la seva obra completa. A més a més també s’ha publicat per mitjà de Publicacions de l’abadia de Montserrat un llibre de poesia del mateix Bladé titulat Versos de la guerra i de l’exili .

Per molts com jo que de l’obra de Bladé només hem pogut aconseguir el que queda per les llibreries, aquest llibre ha estat una mica inesperat ja que molts desconeixíem aquesta vessant poètica de Bladé. Com podem llegir al mateix pròleg: “el descobriment de Josep Carner, li marcà un gust per la poesia noucentista.”. A Carner el nombra infinitat de vegades en els seus dietaris, i en una entrevista que va concedir a radio Móra l’any 1982 ens diu “els llibres que em van impressionar més foren els versos de Verdaguer i després, també versos de Guimerà”. A les col·laboracions que va fer entre 1927 i 1930 a la revista “La Riuada “ de Móra d’Ebre va publicar 6 poemes. En aquest llibre trobareu tots els poemes conservats de la etapa de la guerra, i una selecció dels poemes de l’època de l’exili. En total trobareu un total de 32 composicions.

Si compreu el llibre segur que us emportareu una grata sorpresa al descobrir que el llibre va prologat pel gran Rovira i Virgili. El pròleg del llibre no era per aquesta selecció de poemes sinó per un llibre titulat La guerra dels meus trenta anys, també exclusivament de poesia . Segons el mateix autor “ A mi,la tragèdia de la guerra i del que veia a Barcelona, em produïa una emoció rere l’altra, emocions que es traduïen en versos. No hi podia fer més”. Aquest llibre s’ha perdut i sortosament com a mínim ens ha quedat el pròleg. Llegir aquestes paraules sobten. Sobten perquè una persona que va ocupar responsabilitats polítiques degut a la seva militància a ERC, tingui sensibilitat suficient per escriure poesia. A més en circumstàncies normals una persona no es dedica a fer versos en plena guerra, sinó que només pensa en sobreviure ell i la seva família.

Bladé li entrega els versos a Virgili l’any 1938 a Barcelona (en plens bombardejos): “Van trucar a la porta del pis, i a la mitja llum del rebedor vaig veure entrar un jove alt i prim que duia un quadern a la mà. Era Artur Bladé, bon amic, bon company, bon patriota “ i aquest després de llegir tots els poemes en veu alta diu: “Hi ha un home, en efecte sota els versos que llegireu. Un home del nostre temps i de la nostra Pàtria”. També diu que troba en Bladé una “germanor Espiritual”. No es estrany doncs que al llarg de la seva obra Bladé escrigués 2 llibres sobre Rovira i Virgili: “El meu Rovira i Virgili”,i “ Antoni Rovira i Virgili i el seu temps”. Aquesta germanor es confirma quan Virgili diu “.. vaig tenir un seguit de sorpreses”,” eren essencialment aquells mateixos temes que giravoltaven en silenci minuts abans en el meu pensament.”,“ la coincidència era reveladora. Volia dir que Bladé i jo havíem reaccionat semblantment davant la Barcelona d’aquests temps de guerra i que la igualtat de reacció indicava la germanor espiritual”.Aquesta germanor espiritual continua, “ Em fa l’efecte que m’escolto a mi mateix, admirat de trobar-hi les pròpies impressions i estranyat de sentir-les amb un altre accent de veu” ,finalment ens confessa “No em toca altra cosa sinó posar un pòrtic sobri i breu al llibre d’un amic al qual m’uneixen llaços espirituals reforçats ara per la coincidència en les impressions de la guerra, comprovada aquell vespre damunt els fulls del quadern que ací teniu convertit amb llibre imprès”. La visita de Bladé era per a demanar-li al seu amic que li fes el pròleg del llibre. Com es pot comprovar, aquest no va dubtar en acceptar l’oferiment. Rovira i Virgili en el seu llibre “Els darrers dies de la Catalunya Republicana” també ens fa un retrat de la Barcelona d’aquells dies.

En la primera part del llibre l’autor ens descriu l’horror de la guerra en totes les seves formes. Amb la caiguda de les bombes ens descriu: I es un moment. Un xiscle de bèstia ferida/ un retruny còsmic de fibres trencades/ esberla l’aire i ensagna l’oïda../Segueix el cel indiferent. Mares absortes miren els fills amb pupil-les mortes. Aquesta descripció potser es un pèl crua però crec que no pot ser més real. Si algun dia passeu pel davant del refugi aquest versos serien bons de recordar,al igual que el poema titula Sirenes. L’horror d’aquells dies queda reflectit en molts altres versos . Vermelleja la flor de les ferides/sobre el frisar del cos estintolat./Oh el dolor de la carn metrallejada,/dels ossos trossejats, dels flancs oberts...!/Esdevé interrogant cada mirada/ i el cor batega per camins incerts.

En els versos de l’exili podem intuir com es devien sentir mols dels exiliats catalans que es van veure forçats a la diàspora. En aquest apartat podrem veure les diferents etapes de l’exili. Primer que tot la partida després de la derrota.”Adéu-siau, galera capitana/dels meus trenta anys que m’has deixat a port./Ara em veig sol de dalt de la barana/ al fons del mar com un pirata mort. En la composició “D’exili” potser trobem els versos més reveladors de l’estat d’ànim d’aquells dies: “ ara ja gairebé no som ni faralla”. També podem comprovar que la desesperació es ben palesa: Esperem, esperem i no sabem el què.../amnèsics pescadors de canya sense esquer/ en una mar densa o en un ribatge eixut./ Captaires ignorats que no trobem cap porta,/viatgers esperant en una via morta/ que arribi l’únic tren del Mal Inconegut. Al poema d’enyor i d’esperança trobem els dos contrastos, de tristesa i d’esperança, “Tot l’infinit/ és un plorar que dansa.../ Gemega l’enyorança:i anirem?Diu l’esperança:/- Hi tornarem!

Per molt que Bladé intentes lluitar i mirar el futur amb esperança i optimisme la majoria dels versos de l’exili son versos plens de incertesa, tragèdia i dolor ,:”si un dia ens retrobem, diguem a Mèxic/o, el que fora pitjor,/mig morts de fam per algun camp/dels que ara en diuen de concentració.... hi ha un vers que ens ho diu ben clarament “però tu saps que l’exili es penitència”, i ens continua descrivint la duresa l’exili “ Prous l’exili és ben cansat/ car s’arrossega dia rere dia/( únicament la por canvia).. Per a ell tot això només tenia un motiu “només culpable/ d’haver estimat la teva terra... En una de les moltes nits d’insomni ens escriu Ara ni mai no té sentit/el món. No troba riba/res, ni el son, vaixell petit/que mai no arriba. En un moment del seu exili compara la seva situació amb el d’una barca que la veritat sigui dita no te el rumb clar: (com la majoria dels exiliats) “...navego tot sol/ i en sento la pena; /no faig cap senyal/ni porto bandera / estibat només/ de tedi i desesma, /llast de pensaments/ i cosa baldera. Veig altres vaixells/ que van a la seva quan troben el port/ algú ja els espera;/ tots van endavant,/jo vaig endarrera.../(No arribaré mai/ a la meva terra?).. No fa falta ficar cap exemple més per fer-nos una idea de com es sentia després de la seva expatriació forçosa.. Amb aquest i amb L’exiliada, ja reeditat i amb un to més memorialístic us podreu fer una idea bastant aproximada del seu exili, primer a França, fins l’any 1942, i després a Mèxic durant 19 anys. Així com de Pompeu Fabra Francesc Pujols,Antoni Terré, Rovira i Virgili....

Per acabar un consell d’Antoni Rovira i Virgili :. “Llegiu-lo amics. En les seves pàgines no hi ha engany, ni joglaria, ni desvareig ni posats transcendentals. Hi veureu guspirejar una pensa clara, i hi sentireu bategar el cor d’un home del poble i d’un català nacional un cor on hi a les virtuts de la raça i a més a més l’ardència de les terres de l’Ebre, on la gleva eixuta guarda brases d’un foc que no s’apaga mai.

En record d’Isabel, germana de mun iaio Alvaro exiliada a Mèxic després de la guerra i a tota la seva família que malgrat la distància encara no s’ha perdut el contacte.

Jordi Gonzàlez Garcia.

“L’home es una màquina d’oblidar” A. Bladé.

Per fi tenim Estatut!!! hem aconseguit.....

Bé, ja tenim un nou estatut! Ja hem aconseguit, hem aconseguit... què hem aconseguit? Jo abans del dia del referèndum anava preguntant a la gent si votarien sí o no, i tots però tots deien SI! Però un sí rotund, com si fos la única cosa possible, i acte seguit preguntava, per què? Home perquè es millor! Millor en què? En tot en general!Es un avenç! Un avenç en què? Home en general!!! Te l’has llegit? No. De tota la gent que li vaig preguntar , cap però cap tenia un motiu per dir que sí. Tothom deia el que han dit els nostres polítics: més millores, més competències, més autogovern, més finançament, més llibertat... i així fins al final però sense saber dir cap motiu. Deien que si perquè intuïen que era millor, però ningú sabia en què.

La primera conclusió és clara, cap dels partits que abogàveu pel sí heu estat capaços de dir-los als vostres votants quines eren les millores o quins els avenços. És més, la gent sabia al que aspiràvem el 30 de Setembre: Agència tributària pròpia, seleccions esportives, ports i aeroports, balances fiscals,competències en immigració, terme nació, presència a la unió europea, compromisos per reduir el dèficit fiscal... i com que tot això desapareix,i els partits són incapaços de dir en què ens hem quedat, fem eslògans genèrics perquè els es impossible dir res aconseguit. Us heu presentat a la campanya amb conceptes generals, sí al futur, guanyar mica en mica, dir no es fer joc a els altres, hem de mirar endavant, dir no és tancar-se en banda, per a que no guanyi el PP... O sigui dieu a la gent que han de mirar al futur però no els hi sabeu dir cap eina concreta que els servirà per afrontar-lo amb tranquil•litat i optimisme. I a sobre dieu que dir no és el pitjor que ens pot passar. Alerteu sobre els perills de dir no , però sense poder dir que es perd per culpa de dir no. No heu pogut dir, tindrem això o allò, aquesta cosa o aquesta altra. Si fos tant i tant bo, com a mínim una cosa, la més millor de totes se’ls hi hagués quedat! o l’haguéssiu dit pel mítings de campanya. Mireu si l’estatut estava rebaixat que no han pogut dir , volíem tal cosa però com a mínim ens hem quedat en tal altra.

CIU deia que les necessitats de l’any 79 no són les mateixes que l’any 2006. Aquest estatut solventarà les necessitats actuals? Tindrem menys peatges? Reduirà el dèficit fiscal? Ens podrem defensar davant AENA quant aquesta centralitzi tots els seus vols des de la nova Terminal de Madrid? Tindrem agència tributària? Si aquets estatut és millor del 79, com és que no diem quins avenços hi ha respecte aquell? En que es diferencia? Només diuen que abans anàvem en 600 i que no hi havien mòbils, això és un argument poderós per votar que SI? Senyors de CIU encara que hem diguéssiu que les necessitats han canviat sinó dieu cap canvi és que els que hi ha dins de l’estatut no deuen ser remarcables. Per què no creieu que si els canvis fossin significatius la gent en sabria com a mínim un? Si els canvis fossin importants ja us haguéssiu encarregat de que arribés a la població, però en lloc de fer això heu anat en termes generals, fent eslògans.I si fos tant bo la gent tindríem que saber quins són aquests canvis tant poderosos .I com és que ara veuen que les necessitats han canviat i quant manaven vostès no? Vareu proposar de reformar l’estatut? Enlloc d’això fèieu transvasaments i pactàveu am el PP que això anava molt bé per Catalunya. Després van dir que un estatut sense agència tributària no era res, i que defensarien fins al final l’estatut del parlament... com els agrada dir a ells han representat tots els papers de l’auca fins a rebaixar l’estatut. El seu eslògan era sí al futur, però sense dir quins canvis ens milloraven el futur i quins canvis havia respecte el 79.

Els arguments del PSC són impressionants. Este estatut es guanyar mica en mica!.per això hem estat 2 anys!!? Per a fer un passet!!? 2 anys fent veure que els politics feien un megaestatut per anar guanyant mica en mica!!? Si volem anar guanyant mica en mica fem com CIU, arribem a acords puntuals i ja esta, negociem diferents lleis en moments determinats i no ens compliquem la vida en estatuts que es una cosa molt seria. Zapatero ja va dir que el estatuto es para toda la vida . Xeics si es para tota la vida, com es que ens conformem en només una mica? Un estatut es minim30 anys! Sempre que el govern d’Espanya teu accepti! Perquè recordem que uns dels motius per a fer l’estatut era blindar certes competències ( com el finançament i la llengua per si tornaven a haver governs hostils coms els de Aznar). Ara tot està sotmès a la bilateralitat entre Estat i Generalitat. Que vol dir això? Que si no hi ha acord tot queda igual com fins ara. Després el PSC també jugava una mica a la estratègia de la por. Si surt el no es afavorir el PP, si surt el no es fer un pas enrere, … si aquest estatut fos tant bo no haurien de advertir a la població dels perills que suposaria dir un hipotètic no. Si fos tant bo, la seva campanya seria dir el que ens perdríem si surt el no, ( no aconseguirem tant de impostos, tal llei , tal reconeixement, tal avenç….) però sinó han estat capaços de dir el que guanyem , com ens podem dir el que perdem? Un altre argument, más vale pajaro en mano que ciento volando. Quant varem fer este estatut volíem caçar l’àliga del poder i ens hem quedat am una cadernera. Un altre, dir si es mirar el futur, quin futur? Este estatut ens permet encarar el futur amb optimisme? Suposo que si es tant bo un cop entre l’estatut en vigor ens suprimiran l’impost sobre els carburants que tots tenim que pagar per finançar la sanitat no?.Pels cartells que hi ha pel poble els cartells del PSC només diu SI. Trobo a faltar que no diguessin al que volen Si. També un motiu poderós era per anar contra el PP. Que fem un estatut per fastigueixar als altres o per evolucionar?

A la veu de Flix del mes de maig el PSC diu volem el nou estatut!!! I diu 10 motius , (els primers que veig en tota la campanya) 1, per tenir un finançament just transparent i igualitari. Molt bé, transparent? Desapareixen les balances fiscals i només al títol VI la frase l’aportació catalana a les finances de l’estat. I també desapareix que les relacions d’ordre tributari i financer entre l’estat i la Generalitat es regulen per aquest estatut( el del parlament), al text que votarem el 18 juny les relacions d’ordre tributari entre l’estat i la Generalitat són regulades per la constitució, per l’estatut i per la llei orgànica a que fa referència a l’apartat tercer de l’article 157 de la constitució .. tradueixo, la clau dels diners continuen estant a Madrid res de nou. I solidari? Sinó tenim dret sobre els nostres impostos no entenc com podrà ser solidari, a més no té cap compromís de l’estat per reduir el dèficit fiscal, a més com diuen els economistes pel no, el projecte de nou estatut no garanteix cap augment de recursos per la Generalitat,, no es gestiona cap nou impost ni s’assumeixen noves capacitats normatives en matèria fiscal. I recordo que la futura LOFCA ( Ley orgànica de financiación de la comunidades autònomas) es la que calcularà els criteris per calcular la necessitat del finançament de Catalunya. 2 Per a que Catalunya gestioni els ports i aeroports. Bé tots ja sabem que això ja s’ha esfumat i que a sobre Iberia marxa del Prat deixant això si una flamant companyia de Baix cost que no pot superar els trajectes de més de 2 hores. Ens protegeix el nou estatut contra estes injustícies ?noooooo 3Per gestionar les autoritzacions de treball dels nous immigrants. Doncs bé, això també cau. S’ha suprimit quant deiem que .. el nombre, el lloc d’origen i la capacitació professional del contingent de persones immigrants amb destinació a Catalunya d’acord am les necessitats i les previsions de treball i de desenvolupament econòmic. Només tenim dret (competència exclusiva) al primer acolliment (no a la integració repeteixo no a la integració) i a les actuacions sociosanitàries i d´orientació.4 Per a gestionar els ferrocarrils de rodalies. Això si. No ens dona cap partida però ho podrem fer. 5 Per a que el tribunal superior de justícia de Catalunya sigui la última instància judicial. Esta tots sabíem que no prosperaria. Segons la Carta Magna la justícia es unitària i aquí no es pot fer res. .... d’acord amb la llei orgànica del poder judicial i sens prejudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. L’estatut o diu ben clar. 6 Per a gestionar l’inspecció del treball Doncs bé també se evapora. Abans la competència era exclusiva i ara es executiva sempre amb mecanismes de cooperació. Que vol dir això? Que s’han de ficar d’acord les dues parts sinó tot igual. 7 Per a gestionar les beques de l’ensenyament obligatori. També ho perdem, només gestionarem les beques de les universitats. 8 Per tenir més competències i més llibertat per exercir-les: No ens han dit cap competència nova del nou estatut. Sinó ens l’han dit dubto que sigui important. 9 Perquè el català tingui la màxima protecció. Doncs bé ens han suprimit la frase on diu que no es podrà al•legar desconeixement, i també la frase no poden exigir a la persona interessada la traducció al castellà i per últim en la forma que estableixen aquest estatut (el del parlament) 10 Per tenir reconeguda la seva singularitat nacional i els seus drets històrics Recordo que continuem sent una nacionalitat (com a l’estatut del 79) i s’ha suprimit la frase Catalunya afirmant els seus drets històrics.........

Com es que demanen el SI, si de els 10 punts només tenim els trens de rodalies? Que no saben que aquesta campanya de volem el nou estatut era la del estatut que va sortir del parlament i no el que es va votar el 18 de Juny? Suposo que ha estat un error i no han volgut induir a la confusió a la població de Flix?.I hem demostren que no s’han llegit res l’estatut que es va votar sinó no ho haguessin ficat a la Veu del mes de Maig. Suposo que es més fàcil donar roses que donar motius per votar el nou estatut. Per això 2 anys? Esta era la promesa de Zapatero? Oh! Es que només mireu el que no se ha aconseguit! I que hem aconseguit si ningú ho ha sabut dir ni en cap cartell ni en cap míting que es allò que hem guanyat? A que teníem que dir SI? Com hem vist de els 10 motius sol han aconseguit un i de vital importància com els trens de rodalies.

Tinc la sensació que la gent ha votat algo i no sap ben bé el que, i això principalment es culpa dels nostres polítics que no han fet bé la seva feina. Com es que teníem tant clar els punts del que va sortit del parlament, i no teníem ni idea de el que votàvem? Senzillament perquè no hi havia cap èxit remarcable ni no remarcable per dir a la població. Podem estar orgullosos del que tenim? Voleu dir que no ens han fet un gol i per la esquadra? Zapatero va dir aprovaré el estatut que aprueve el parlament( imagineu si es pensava guanyar). Després diu, Constitucional després que sigui unitari, i quant els catalans ja ho havíem fet tot surt Blanco dient que sigui de interès general! si home!com lo futbol! Que es l’estatut de Catalunya o el d’Espanya? Fem els deures com a “campeons” i a sobre com va dir Guerra nos lo cepillamos en la comisión!! Que hem de fer per tenir un estatut digne? Que hem de fer? I a sobre Mas i companyia contentíssims i esvanits. Hem millorat el 600 de CIU? Voleu dir que no es un 600 simplement tunejat però amb el mateix motor? Els que heu votat si dir podeu dir als vostres companys de feina quina millora o quina competència hem aconseguit respecte el del 79? Sabeu alguna diferència?. O si votàvem SI per aconseguir tal cosa? Compte que hi ha victòries que a primera vista ho semblen i després resulta ser una derrota. (mireu lo tripartit) Penseu que si algun dia ens queixem a Madrid, diran si home!! Feu un estatut i encara voleu més? En quins arguments anirem ara a reclamar? Penseu que Maragall ja va dir que s’ha acabat el victimisme. No és molt trist guanyar algo sense poder celebrar res?

Cap del tertulians de Ràdio Flix va poder dir res que se havia aconseguit, igual que els nostres polítics. Tothom continuava venent més fum, un nou temps ,noves esperances nous temps, la nova Catalunya, gir copernicà per Catalunya... i ningú deia ja tenim tal impost, tants diners, tals competències, ha estat l’estatut dels eslògans i no el del fets. Sembla com si els Catalans tinguéssim unes ganes terribles de guanyar algo, algo, el que sigui però algo. Com va dir Sebastià Serrano la nit electoral, bau veure imatges d’eufòria o aplaudiments? Realment estaven convençuts que este estatut canviarà o millorarà algo a curt o llarg termini? No som un país poc exigent amb los nostres polítics? Sinó exigim ni les promeses de un cap de govern, que exigirem?.Si era l’estatut de les persones com deia Saura, com es que sol ha votat el 49%? L’única sensació palpable era la de haver-se tret un marron del damunt com va dir Toni Soler, passar full, i a lo realment important que són les eleccions. Mireu si l’estatut els importava poc, que el que els feia patir més no eren les competències, sinó la seva imatge de cara a les eleccions!!.Segur que si algú llegeix este article ja ni sen recordarà de l’estatut o pitjor dirà, encara van el lo rotllo de l’estatut? Es un estatut tipus fòrum, que tenia que ser la bomba, i jo no sen recorda ningú. Les victòries es celebren i no s’obliden, i mes si son històriques com ens volien fer creure, però el dia 19 ja tothom pensava en les eleccions. Es més, els diaris es preguntaven, com afectarà l’estatut als partits de cara a les eleccions? El lògic seria dir, com afectarà l’estatut a la Catalunya del futur? Hem sembla que recordarem més el del 79 que el del 2006.


“Una mentida repetida mil cops es transforma en veritat “ Joseph Goebbels

Jordi Gonzalez . Secretari Organització ERC Flix.

"... i obrirà solcs l'esquerra catalana..."

Amb aquets títol la Federació local de l´Ebre de ERC i la Secció local d´ERC de Flix presentaven a Flix una exposició per a commemorar els 70 anys de la fundació d´ ERC. Setanta anys d’història donen per a molt , però si el partit en qüestió es forma l’any 1931 els aconteixements poden ser encara més intensos ( Proclamació de la Rep. Catalana, de la Espanyola, Generalitat de Catalunya,Estatut de Núria, mort de l’avi Macià, fets de maig, dictadura de Primo de Ribera, Guerra civil, assassinat “legal” de Companys, exili, dictadura Franquista, Transició, retorn de la Generalitat….) potser massa coses i casi impossibles de resumir .L’exposició també comptava amb una segona part que era el republicanisme a les terres de l´Ebre. Paral•lelament es va projectar el documental Josep Irla el president oblidat, i dues conferències a càrrec de l´historiador Josep Sanchez Cervelló i el Batlle de Flix Per Muñoz sobre El Republicanismo a l´Ebre i El Republicanismo a Flix respectivament.

Hi ha molts aspectes d´ERC que es desconeixen, això no ens hauria d’estranyar gens ja que amb 40 anys de dictadura es poden esborrar i tergiversar moltes coses, quasi be totes,a mes recordem que durant la transició “modèlica” la majoria del país va voler caure voluntàriament en una amnèsia col•lectiva pensant-se que així es taparien totes les ferides, i l’únic que ens ha passat es que els fantasmes van tornant però de manera deformada i així es molt difícil fer avançar un país. A mes ERC es un partit que tot i que ara te responsabilitats de govern es un partit amb molts prejudicis en segons quins sectors i que a molts encara els continua fent una mica de por. La tempesta que va ser la dictadura es va endur moltes coses però per sort moltes les hem pogut fer tornar. En el que segur que estarem d’acord es que ERC ha estat protagonista actiu de la vida política d’aquests país i de lideratge social als anys 30.

Hauríem de recordar que ERC va néixer sent un partit aglutinador, va saber agrupar moltes tendències (Estat Català, Partir Republicà Català,centres comarcals Republicans,Ateneus, casals, Grups de diferents diaris..) Des de bon començament ERC va ser un partit socialment avançat i pioner en moltes, coses que ara semblen del tot normals es van començar a gestar en aquella època :llibertat sindical, dret de vaga,prestacions socials avançades, la jornada màxima laboral de 8 hores,les vacances pagades i la jubilació obrera. Escriure ara això es molt fàcil però proposar això en aquella època requeria grans dosis de valor, de incomprensió i sobretot de rebuig per tots els estaments dominants de l’època, especialment dels mes conservadors .A part com no de la igualtat davant la llei,llibertat d’expressió i de consciència, la voluntat popular com a única font de poder i com no la República com a forma de estat. A mes ja en la seva fundació crea una secció femenina en una època on les dones encara no podien votar. Podríem dir que ERC sempre va estar proper i atent a les classes populars, la societat civil, el poble i el públic, la gent menuda i la ma mitjana, la menestralia i la classe obrera, citant a Francesc Espinet. Podríem dir que va saber catalitzar moltes voluntats. A mes republicanisme i Catalanisme era un bloc indestriable.


A partir de la victòria electoral de l’any 1931 esdevindrà un partit amb una ferma voluntat reformadora que defensava el federalisme, la llibertat sindical, foment del cooperativisme, l’ensenyament laic, obligatori i gratuït, un sistema d’assegurança social, el vot femení , l’abolició de la pena de mort ( Franco encara matava l’any 75 a garrote vil) o la plena autonomia dels municipis. Amb tots aquests antecedents costa de imaginar com encara avui dia ERC continua sent vist com un partit radical. En aquella època ERC va poder fer una cosa molt difícil aleshores, saber atreure tant a classes treballadores així com a la petita i mitjana burgesia. En molts casos va saber exercir com a única font possible dels canvis desitjats. Alhora com no lluitaven per l’autogoverna i la llibertat de Catalunya. Molts projectes per a una època tant convulsa.

Pel que fa a l’obra de govern, tenint en compte que era un partit en formació i sense experiència de govern l’obre no va ser gens despreciable ( sense contar la sempre hostilitat de Madrid i la manca de recursos). Els que mes caldria remarcar son l’estatut d’autonomia, la divisió territorial de Catalunya i la desaparició dels governs civils, per cita uns projectes que encara cuegen avui dia. Un exemple de lo avançats que eren alguns planteixaments. Pel que fa a la economia i benestar la famosa llei de conreus i el decret d’implantació de la setmana laboral de 40 hores, en ensenyament la creació de la universitat autònoma de Barcelona , centres de formació professional, implantació de colònies escolars…cultura, creació de biblioteques populars, creació del consell de cultura de la generalitat,llei sobre la conservació del patrimoni…

Per acabar pel que fa a la dona va ser totalment nou i revolucionari. Pel que fa a polítiques de igualtat entre home dona, s’equiparava el treball de la dona al de l’home, decret sobre la interrupció artificial de l’embaràs,Creació del patronat català de la dona i llei d’igualtat jurídica de la dona i dels conjugues per a intentar alliberar a la dona de la brutalitat de l’home, de la conveniència d’uns parents o de l’amargor de un mal viure citant paraules d´Angelina Colubert afiliada a la secció femenina d´ERC, i com no aconseguir el dret a vot per a la dona per a de mica en mica aconseguir el camí cap a la igualtat. També van reconèixer de forma immediata el reconeixement de les dones com a aptes per ser elegides diputades (cosa tant normal avui dia). Comte que en aquella època doctors com Novoa Santos defensaven que les dones no podien votar per l’argument tradicional de la inferioritat femenina i del seu condicionament biològic en afirmar que l’edat de ciutadania femenina hauria de ser a partir dels 45 anys, quant s’estimava que les dones arribaven a la capacitat de raciocini i discerniment que els homes tenien als 23 anys! Sense comentaris. Això per a demostrar que estos planteixaments en aquella època eren molt agosarats.

Com tots sabem tota aquesta tasca que va saber il•lusionar a totes les classes populars se les va endur la barbàrie feixista, 3 anys de Guerra civil, 40 de dictadura i d´exili.40 anys per esborrar-ho tot i intentar extirpar el catalanisme de la consciència dels catalans, per a esborrar aquesta visió del món que defensaven sectors tant heterogenis com obrers, pagesos, menestrals, classes mitjanes i petita burgesia. Exposicions com aquestes serveixen per rendir homenatge a persones tant il•lustres com Macià, Companys, Irla ( el que deia que als nens els calia mes amor i menys càstigs), Rovira i Virgili…i personalitats tant properes com Bladé. A l’exposició varem poder gaudir d’objectes personals seus així com de la seva creu de Sant Jordi i la senyera que va cobrir el fèretre de Macià. I com no a tota la gent anònima que va lluitar per la democràcia. A tota la gent injustament empresonada i perseguida per una cosa tant normal avui dia com es poder votar, que els joves sàpiguen que aquesta democràcia va costar moltes morts, molts exiliats, empresonaments,afusellaments, repressió, i sobretot que la democràcia mai es una cosa feta sinó per a fer, que es fa dia a dia i no cada 4 anys. I com no a tota aquella gent que va donar la vida per la llengua, cultura i llibertats de Catalunya, que van lluitar per a que Catalunya tries el seu propi destí. El camí tot i que en molts caos per a ERC ha fet pujada i ha estat ple de foscor… continua!

“ A tots els que m’han agraviat perdono;a tots els qui hagi pogut agraviar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Déu de que m’hagi procurat una mort tant bella pels ideals. Ell ha volgut aquests destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa serenitat que m’omplen al pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podria esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor.
Lluís companys


“Perdona’ls que no saben el que fan “
Jesús de Natzarè

Flix un poble sense oportunitas (article no publicat de les municipals del 2003)

victòria? (17/03/04)

VICTÒRIA? ( 1º PART)

14 de Març, contrapronostic, el PSOE s’imposa al PP, partit que ens permet intuir als joves com jo com devien d’ésser els anys foscos de la Dictadura Espanyola per a totes les persones que no comulgàven amb el pensament únic de l’època. Ens podem podem sentir alleugerits per aquesta derrota del PP? Podem respirar tranquils a partir d’ara? S’ha acabat la crispació? Molts pensem que no.

Durant 4 anys els feixistes del PP es suposa que no governaran però el que si continua existint entre molts sectors de la societat espanyola és el pensament i l’esperit que ha guiat tots els seus actes de govern i totes les seves lleis durant aquests 8 anys, sobretot durant la majoria absoluta. Es la nostra responsabilitat combatre aquesta pensament demostrant les seves mentides i manipulacions.

Potser durant 4 anys els del PP no farà les lleis, potser no podran fer cap P.H.N. però els Urdaci de torn continuaran en algun mitjà intoxicant i tergiversant la realitat, el ABC continuarà dient que Carod va pactar amb ETA per tal de avivar encara més l´ignorància i els prejudicis que certa Espanya pot tenir en contra de nosaltres, La Razón estarà pendent de tot allò de dolent que faci Zapatero i la seva trole per a que de mica en mica el poble Espanyol vegi que es van equivocar el dia 11 i així esgarrapar uns quants vots per a la dreta més rància, El Mundo resarà per a que hi tornin haver casos de corrupció per així propagar-los als 4 vents, la FAES, fundació que presidirà el Falangista d´Aznar continuarà reescrivint la història de les Espanyes, Cortàzar i Pio Moa continuaran fent llibres per tal de revisar tots els mites que segons ells són erronis i cal ficar-los al dia, i la TVE serà de tot menys pública ... a més hem de recordar que el poder econòmic d´Espanya és totalment simpatitzant i seguidor de les idees del PP, ells van privatitzar les empreses, ells es van repartir el pastís,( Telefònica , ENDESA) els Bancs ( SCH, BBVA) i empreses com Repsol-YPF, i constructores tipus ACS. Aquests poders ajudaran amb tot el seu poder i mitjans a perpetuar la seva idea d´Espanya que té el PP sortida d’un passat fosc, i que el més fosc de tot es va intentar tapar amb un vel de silenci, un vel carregat d’infàmia i de vergonya que no s’ha vist en cap altre país d´Europa.

El pensament que hi ha detrás del PP és molt preocupant. Des de el mateix dia de les eleccions s’han sentit certes frases que a un li fan ficar els pels de punta .Diuen que accepten els resultats, però per a molts d’alls acceptar-ho és no impugnar-ho. S’han sentit frases de Sàez de Inestrillas “España una, i no cincuenta i una”. Per a ells la democràcia no és governar, és guanyar o perdre, igual que un partit de Futbol. També perles com “Aquí estamos com ETA no pactamos” Qui a pactat amb ETA.? Els mitjans de propaganda de el PP i els seus ministres, han fet bé la seva feina. Ara que la més forta es la d’una persona que només sentir-la fa esgarrifar: “Esto los moros no lo han podido hacer porque no són tan listos!” Sense comentaris.

El PP té 2 motors molt perillosos i que arrasen amb tot, el poder econòmic, i la seva ideologia cavernària. I molts joves que només hem viscut amb democràcia ens preguntem, com és que hi ha gent que pensa així? Jo penso que a la transició es va perdre una oportunitat històrica de fer una condemna en ferm del pensament únic d’aquells 40 anys. Molts diuen que per evitar odis i rencors no es podia remoure res, i jo que sóc jove e ignorant hem pregunto, es volen venjar els jueus dels Alemanys? Els Alemanys encara van en contra dels jueus? Com és que tot i callar un 23 de Febrer els tancs van tornar sortir al carrer? Que no s’havia callat prou bé? Potser és que allí quant neixen ja els ensenyen que Hitler va ser una persona dolenta, i aquí al Caudillo se’l maquilla. Sinó com s’explica que ara allò no era una Dictadura sinó un període pre-constitucional?Que m’he de creure, el “Cuéntame como passó” o els reportatges del 30 minuts “els nens perduts del franquisme” i “les fosses del silenci”?.Qui dels 2 bandos me la està fotent? Jo sol sé que 8 anys de majoria absoluta m’han donat pistes molt clares de el segon. El pacte de silenci de la transició estar clar a aquí va afavorir. Sense aquell el PP i la seva tribu no existiria i els que ara els hi donen suport serien mal vistos pels nens d’ara. A més ens ha privat a joves com jo de saber la veritat del lloc d´on vinc i del meu passat. Estic condemnat a anar ajuntant petits trossets de veritat de totes les parts per així a la llarga anant fent un puzle amb moltes peces, i potser algun dia veure qui mentia. A més molts mitjans de comunicació hem donaven la raó dient que s’estava vivint una segona transició, senyal que la primera no era del tot bona.

El llop de la dreta ha perdut una petita batalla. Però ja s’està curant per a dintre de 4 anys tonar amb totes les seves mentides i el seu poder per a mossegar-nos amb tota la seva fúria . Per molts aquests any la primavera va venir el dia 14 i no el 21.Però molts dels nostres avis no van tenir primavera durant 41 anys. En la defensa de la tolerància i la llibertat , ens hi va que els nostres fills puguin gaudir sempre de la primavera. Potser es vota cada 4 anys, però la lluita és diària.... les ganes les fiquem nosaltres.


Jordi Gonzàlez Flix 17/03/04