SEBASTIÀ JUAN ARBÓ.
Aquest any s’ha celebrat el centenari del seu naixement i la editorial proa ha reeditat recentment 2 títols seus: Camins de nit, i l´inútil combat. A més , tots recordem l’exposició que es va fer a caixa Tarragona durant els dies de Mostra Flix. També els mes grandets recordaran que l’any 1955 en “ el dia del libro”, la mateixa Caixa Tarragona va regalar un exemplar del famós i colpidor “Terres de l´Ebre.
Més que escriure sobra la persona o l’obra de Sebastià Juan Arbó tindríem que escriure i pensar sobre els personatges que surten a les seves novel·les. Si algun escriptor ha volgut fer fer un homenatge a la seva terra i a la seva gent, aquest només pot ser Sebastià Juan Arbó, juntament amb Jesús Montcada amb la seva Mequinensa natal.
Es dels pocs escriptors que no fa un relat de la quotidianitat dels seu temps, no vol recrear les costums i la manera de fer d’un medi, principalment fa un reconeixement a la gent que no el rep mai, als més desfavorits ignorants i humils, i sobretot als que pateixen, els desvalguts a les persones d’ànima esquinçada, a les persones solitàries perseguides per tots , fins i tot per la vida. Un homenatge al “sofriment ocult” Tot i que va anar a viure a Barcelona, les obres amb les quals es volia obrir camí com a novel·lista van ser L ´ínutil combat, primera en ser publicada, i Terres de l´Ebre que aquesta havia estat la primera en escriure. Tota la seva obra o quasi tota està impregnada del patiment d’uns personatges que podrien ser perfectament reals. Tos els relats són de circumstàncies generalment adverses, injustes i sovint dramàtiques. Fins i tot devegades arribem a pensar que no hi ha ni esperança. No es limita a enumerar les injustícies que pateix la gent, sinó com les viuen i les senten les persones de l’època des de els fons del cor, amb tots els seus defectes i prejudicis. Mes que fer una descripció del seu caràcter fa una descripció de la humiliació d’uns personatges vençuts per l´injustícia del medi, on el seu destí es la solitud més absoluta, causa generalment d’una profunda incomprensió,” d’una fúria incomprensible de la gent” una incomprensió voluntària pels altres, per covardia i prejudici social. Sempre ens evoca la situació des de el patiment inhumà del qual solen ser víctimes els seus personatges. El final d’aquests sol ser la solitud. Una solitud pel sol fet d’existir o intentar ser un mateix,una cosa a la qual ja ha renunciat tothom. De fet la gent ja ha renunciat a tot. Un temps on la compassió i la pietat estaven prohibides i es difícil diferenciar els homes de entre les bèsties. Unes terres on “el destí mai es cansava de pegar”En contadíssimes ocasions la vida se’ls va aparèixer com una cosa bella, i despertar-se dels patiment diaris era una quimera, i els límits de la maldat difícils de descriure.
Només pot fer aquests tipus de novel-les un escriptor que senti afecte i estima sincera per a la gent que comparteix la seva vida i un mateix estil de vida. Quants escriptors d’avui intentarien homenatjar els que no tenen veu?
De tota aquesta quantitat d’injustícies només pot sortir una cosa,odi. No aquell odi que surt de la maldat, sinó de d’ignorància i de la covardia, fins i tot de l´inconscient. Recordem que sempre la llavor de la violència és la covardia i el falç orgull. En un medi on la gent només treballa per sobreviure es normal que les injustícies més absurdes siguin el pa de cada dia. I sobre qui es descarrega aquesta injustícia? Sobre els més dèbils, principalment dones i nens.
Els nens quasi bé no ho són mai , ja que quant ja sabent 4 lletres mal contades, a contar, i si els seus braços són prou forts aquests ja abandonen la casa per treballar de sol a sol unes terres que quasi sempre no són de la família, i difícilment o podran ser mai. I mai s ´acava de saber del tot que es millor si que les terres siguin seves o no. Ja que si volen “prosperar” una mica hauran de pagar un preu desorbitat per 2 pams de terreny i a sobre fer un esforç inhumà per mantenir-lo, una mala collita o una mala època fa que aquests s’hagin de vendre les terres per un preu irrisori. I quant passi això allí està el poderós per apropiar –se de les desgràcies dels dèbils. Aquells que sempre manaran faci el temps que faci. De fet la paraula prosperar està esborrada de la seva vida. Només esperen mantenir-se. A partir d’aquí la maldat de les persones es imprevisible i amb trets més cruels.
Els nens si que potser es poden permetre el luxe de tenir somnis, però durant un espai molt breu de temps, a mesura que es van fent grandets es donaran compte que tenir il·lusions es un privilegi de només uns quants, i que no esperin a viure sinó que a sobreviure. Aprenen més aviat “ a crucificar que ajudar”Sovint el seu infortuni es la conseqüència lògica de seguir les seves il·lusions. Aquest nens que enseguida s’han de fer homes a base de cops, ja des de molt petits es comencen a sentir sols, i davant tanta incomprensió l’únic que esperen es que l´infortuni no es fixi en ells. O segueixen el ramat ignorant seguint totes les seves maldats, o aquets els faran pagar cara la seva osadia de ser més valents que ells i seguir els seu propi camí. A aquests els tractaran de bojos, quant saben perfectament que els bojos són ells. Fins i tot la violència gratuïta dels seus “ progenitors” ja es descarrega a sobre d’ells de ven petits. Arriba un punt que ja no es pregunten ni el perquè de les pallisses. Aquest perquè no es contestat mai perquè no existeix. Aquesta violència neix fruit de l’amargor de l´existir, una amargor que necessita ésser expulsada. D d’estima els homes fa temps que no en tenen i per lo tant no pot brollar del seu cor, però de covardia sí. I la covardia i la por només poden sortir amb violència. Aquesta incomprensió els fa solitaris, ressentits i desconfiats per a tota la vida.
Les dones ja són un món a part .Aquestes encara senten amor , sobretot amor per als fills. Més que estimar-los el que anhelen es protegir-los, de que? De la maldat innata de les persones, de la violència sense sentit d’uns personatges als quals aquesta ja els surt de manera inconscient. Fins i tot es una cosa normal. I es que aquests es el perill perpetu de l’home, que les situacions més cruels siguin vistes com a coses normals. Que una baralla ocasionada per un orgull de dèbils i covards acabi amb mort, es vista com a normal. En un medi així la crueltat de les situacions es imprevisible. Sempre que hi ha un temps breu de calma aquestes ja saben que l´infortuni està a venir. La calma mai es calma del tot , es una calma violenta com aquella calma de la mar que anuncia una tempesta terrible, aquella calma que fins i tot anuncia mort. Les dones a sobre tenen un problema afegit que hem sembla que avui en dia encara perdura. El sentit de culpabilitat. Sempre es senten culpables de tot:de la dissort del marit, del perill que pugui recaure sobre el seu fill, i fins i tot de la infelicitat pròpia.. La seva vida es un patiment continu. Són persones que ja han perdut tota esperança a ésser estimades, l’únic al que saben que poden aspirar és a sentir-se protegides. I també que la covardia de la gent transformada en llengua assassina i mentidora no recaigui sobre elles , encenent així els instints més baixos dels éssers humans. Davant la violència nocturna produïda per l’alcohol a la dona només li queda una frase, “en fer sol tot s’arregla” . Morts causades per les pallisses del seu home sempre n’hi ha alguna, devegades els veïns arribaven a temps per intervenir-hi però sinó..Hi ha bodes en les quals les dones anaven com”anyells al sacrifici”. Moltes de les dones acaben per tenir rostre sense edat. “podia ser molt gran o molt vella”.Tot això generalment causat pel treball intens al sol dels arrossars. La dona es l’únic ser amb prou valentia per preguntar-se “Que som sinyor”? I només de pensar- ho, això ja fa plorar. Res. Els estels que giren al cel sembla que no estiguin fets per a elles.
Tots pateixen en les seves novel-les? No, només uns quants, que als llibres quasi ni es nombren, Els senyor i la llei ( jutges, alcaldes policies ,clero...). Fins i tot aquests senyors s’han fet “rics inútilment” ( suposo que com ara). Els diners no els hi ha servit per fer-los feliços. Gent que sempre vivia lluny de la gent corrent, lluny de les injustícies diàries. Aquest sempre que es barregen amb el poble es per cometre les seves pròpies injustícies, això sí injustícies legals que solen ser les pitjors. Si una societat es medeix per les distàncies que hi ha entre els diferents estrats socials, aquella societat era quasi feudal. Uns tenien les terres i els altres les treballaven. Els pobres treballadors eren per a no demanar favors a l’amo , ja que aquest li farà pagar un interès fora de les seves possibilitats. Sovint el fruit d’anys d’esforços els poderosos el robaven en dies. Els treballadors del camp encara però els de les fàbriques difícilment són reconeguts com a persones, i les treballadores que no accedien als desitjos de l’amo ja podien plegar ,encara que aquestes estiguessin carregades de fills i l’home borratxo.
No es estrany que la guerra “incivil” de l’any 36 que ja es presagiava, tota aquesta violència absurda e innecessària explotés de la manera que ho va fer. Tots aquests ressentiments venjances i odis van sortit d’una manera difícil de preveure i d’imaginar .Les animalades més greus e inhumanes ja van trobar la justificació necessària.
Quant acabem de llegir un llibre de d´Arbó ens donem compte que estem obligats a seguir els nostres somnis , a fer el nostre camí. El que en aquell temps era una oportunitat remota per a uns quants, per a nosaltres es una obligació. Estem obligats a ser nosaltres mateixos i sobretot a fer-nos preguntes. El perquè dels nostres valors, i ritme de vida. Els nostres avis eren més curiosos. Nosaltres aquesta curiositat sembla que l’haguem perdut, sembla que inconscientment ho sabéssim tot, que ja està tot inventat. Ja no ens preguntem els perques de la Quant de l’única cosa de la qual podem estar segurs es que no sabem res ni de la nostra ànima ni de el nostre cor. Ja no ens preguntem el perquè de la nostra existència. Només ens fem preguntes en moments de crisi. Per això potser en tenim tants. Potser aquests només són fruit de la nostra ceguesa voluntària, per la nostra incapacitat per preguntar-nos que hi ha detrás de les coses.....
“ I moren i sense saviesa” Job
sábado, 10 de febrero de 2007
Perque?(Febrer 2003 eleccions municipals)
PERQUÈ?
Llegim en el primer número de La Veu De Flix de l’any 2003 que l´actual alcalde es presentarà per 5ª vegada a l’alcaldia de Flix,.molts joves ens preguntem, Perquè? Realment fa falta per al futur d’aquest poble? Segons es publica es diu que es presenta “... per a treballar per la vila”, i “... garantir l’èxit d’una opció que també vol ser l’alternativa de canvi a Catalunya”. Aquest segon argument només de llegir-lo ja fa malt als ulls i fins i tot està fet per a provocar perquè no es pot entendre quina mena de canvi vol garantir una persona que ja fa prop de 20 anys que regeix els destins d’un poble ,però bé això són figues d’un altre paner. A més com pot dir això un membre del PSC quant aquests al parlament de Catalunya no paren de dir que governs tant llargs són dolents fins i tot per a la mateixa democràcia? Fins i tot es diu que s’haurien de limitar els mandats! Però bé centrem-nos en coses més properes que el que més interessa a hores d’ara.
El primer motiu es el de treballar per la vila. Si es per feina rai ,perquè si alguna cosa tenim tots clara es que aquest poble fa bastant temps que no funciona i suposo que alguna cuota de responsabilitat tindrà l´actual alcalde .Hi ha molts moltíssim aspectes pels quals començar, però suposo que molts estaran d’acord amb mi que el principal, primordial i el que més ens fa ballar el cap a tots es la manera d ´ aturar l’èxode de la població i en especial la dels nostres joves. No se li fa un nus a l’estómac veure la poca vida que tenen els nostres parcs? No li amoïna veure la buidor de l’escola bressol? No li fa patir (només una mica)que amb un dia ja es puguin fer totes les comunions? No li preocupa que cada vegada i hagi més dificultat per fer equips esportius?No li amoïna que serà d’aquests poble dintre de 10 ó 20 anys? No té la sensació que ja ha hipotecat el futur d’aquest poble quasi de per vida? No veu que tindrem molta feina en redreçar tot això? S’està fent quelcom per aturar això o només ens preocupem de tornar a guanyar i els que vinguin detrás ja s’espavilaran ?Jo no paro de sentir a molta gent del poble la mateixa cançó: “ Com nos hem quedat!”. Que ens queixèxim està molt bé però demanem responsabilitats als que tenen els destins d’aquests poble a les seves mans i no només ens limitem a dir que les coses van com van i no s’hi pot fer res..
Jo sempre havia sentit dir “que el bon gallec emigra”, dintre de uns pocs anys la dita ens anirà com anell al dit però amb el gentilici de Flixanco. Durant aquests 20 anys s’ha fet alguna cosa per diversificar la nostra activitat econòmica?O com a mínim si acceptem que som un poble amb una història industrial ,hem estat capaços de consolidar aquesta posició? S’ha fet alguna cosa per atreure inversions? S’ha fet alguna cosa per a no dependre tant de la Fàbrica? No hem estat capaços de fer res o el que es més trist, no s’ha volgut fer. l’equip de govern ens podrà dir una llarguíssima llista d’actuacions que s’han fet per al futur d’aquets municipi, però nosaltres els podrem demostrar que els seus esforços han estat el fracàs més clamorós que podíem tenir. Només els diré una cosa :5025 hab. L’any 1991, in ara hem sembla que rondem els 4500.
Hi que diu el poble a tot això? Oh, es que no hi ha feina! I de qui es la responsabilitat? Com pot ser que sempre que tornem a Flix veiem que les Móres no paren de créixer?Veien pobles com aquests es demostra que si les coses es fan bé en pot sortir alguna cosa bona. A Móra ara construiran una fàbrica que transformarà plàstics en electricitat, a Ascó es parla de molins eòlics, a Riba – Roja d’una fàbrica per fer paper o un altra central elèctrica.... (tothom avança independentment del color de l’alcaldia) Oh, es que Móra arrossega molta comarca! I Flix, no té cap atractiu? No està ben comunicat? Que no té una Fàbrica amb més de 300 treballadors?Que no tenim un “mega”polígon com ens volen fer creure? Que potser estem a l’altra banda de món? Com es que hem passat de tenir-ho tot a quasi no tenir res en tant oc temps? Jo vaig fer la comunió amb una discoteca, una piscina olímpica, un equip d’hoquei fent-se un nom, una pista de ball immensa, amb una fàbrica “gloriosa”, i ara que vull casar-me tinc 3 piscines de pi-i-pon lo pavelló sense ningú que hi jugui, lo Flix de futbol que ha tingut temps de pujar i baixar, l´ hoquei ha passat de 1ª Catalana a Lo Flix D’abans ,ja no tenim quasi ni bàsquet ni handbol, hi ha una “quinta “ que les pubilles ja estan triades perquè només són 4 noïes(si una es fica malalta no tindrem ni banquillo!) , mostra Flix ha passat de ser anual a fer-se cada 2 anys ( de moment ), les escoles de Baix estan gràcies “a la pressió popular “ja que es volien destruir per fer una residencia d’avis(com no vots assegurats), la social ara és un succedani de la que teníem abans i el Casino ja no és ni de la Fàbrica. Fins i tot ha caigut la Benemèrita!Més tard ha tornat però no al cuartel que aquest si que queia de veritat. Tampoc tenim la nit de l’esport (si no tenim esportistes). En fi temes per Lo Flix d’abans n’hi ha 15 cada mitja hora.... ara això si ,los vingalis asfaltadets, caminarem per la circumval·lació amb ulleres de sol,2 camps de futbol 1 per quant estiguéssim a 3ª i l’altre pels veterans i per a quant tinguéssim la sort de pujar , el parc de les casetes nou, no hi ha nens però els pocs que hi ha que tinguin lloc de sobra,concursos de pescadors (amb algues però concursos),les úniques que tornen són les cigonyes de seves (a la força però les fem tornar) amb la natalitat no ens hem sortit, però les cigonyes ja les farem tornar ja!. L’únic que creix ,què és? L’arxiu, associacions per. Conservar el patrimoni històric i cosses per l’estil. L’únic que aguanta és la paret del molí d´Oriol i l’alcalde. Es culpa de l’alcalde que anéssim a menys? Noooooo! Es culpa de les circumstàncies , del de CIU , de Pujolet, del PP, del Pla Hidrològic ,de la política bel·licista de Bush, del musclo Zebra, de la Globalització, del Capitalisme agressiu, d´Artur Mas, de Campos, de Gaspart, del recalentament del planeta, del consumisme, de Van Gaal... els arguments són infinits al igual que la nostra incompetència per fer créixer el poble. En fi, sort que al frente tenim a Antoni Sabaté sinó Flix estaria pitjor no? Perdut en el temps, perdut en els llibres d’història .Sinó ens ho prenem a broma ja no ens queda res.
Aquesta manera de governar no els recorda un altre cop a Galícia? Una regió en la qual tothom té que emigrar però continuen manant els mateixos. Que farem si ens be un Prestige? Que farem si ve un altra crisi a la Fàbrica?L’any 92 Galícia ja va tenir una desgracia per l’estil, no van pendre mesures i ara que els hi ha passat per segon cop si que ja no hi ha solució .Algú d’aquells ha dimitit? Que hem fet des de que la Fàbrica va tenir la crisi curiosament també l ´any 92? Hem diversificat la nostra oferta econòmica? Que faria ara el nostre Alcalde si tornessin temps dolents?Segurament el que va fer abans, buscar advocats per denunciar a la Fàbrica i ficar-se al costat dels jubilats. I el jovent? Simple qüestió aritmètica , som menys població, menys vots.... espavileu-vos que jo ja tinc prou feina amb tot això del Parlament.Com a molt us allargaré el tren dels divendres de Móra a Flix,alguna subvenció pel grup de joves, 2 actuacions dels grups locals a les festes de Flix , els Xofars, i busqueus la feina que jo hem busco la meva. Podria crear algun lloc de treball.?Vés a Inkide I calla.
Per acabar unes paraules del seu company de partit Joaquim Nadal. En l’últim debat dels pressupostos de la Generalitat : “disminuendo,calando,mancando,morendo,smorzando,stringendo i perdentosi” no es referia a Flix? No son els mateixos arguments per anar contra vostè?No veu que aquestes paraules sortides de la boca d’un company seu de parit il·lustren perfectament l´actual estat del poble?. De moment ens ha demostrat que sap guanyar eleccions(amb oposició extremadament dèbil, tot s’ha de dir)i fins i tot per golejada. Per a que li ha servit aquesta majoria?Que n’ha fet d d’aquest marge de confiança i de maniobra tant i tant gran? Perquè es vol presentar Senyor alcalde?Perquè vol expulsar a la joventut d’aquest poble?Farà que gent com jo que només volem continuar anant al Mas dels nostres avis per a poder-lo cuidar haguéssim de marxar del poble?Continuarem veient com els pobles del voltant no paren de créixer i nosaltres ho anem perdent tot?Parli en Campos 2 dies a la setmana i potser li podrà fer classes de repàs o com a mínim petits consells per millorar la situació provocada per vostè.
Que a ningú se li corroeixi pensar que si guanyen els “sociates” les eleccions amb Maragall i Montilla al capdavant Flix pot anar a millor. Perquè? Perquè Pascualtet ja li va dir a Manel Fuentes a T5 que li molestava molt anar pels pobles perquè tenia que donar la mà a molts pueblerinos . No ens dirà senyor alcalde que parlava de manera col·loquial , perquè si es la mateixa coloquialitat de Arias Cañete dient que “el plan hidrológico saldria por huevos”encara ens pinten el futur més negre. A més vol canviar la llei electoral per a que Barcelona i l’àrea Metropolitana tingui molt més pes i molta més capacitat de decisió a l’hora de triar futurs presidents de la Generalitat , i així “pueblerinos” com nosaltres poguéssim decidir molt menys. A sobre fa pocs dies Joan Clos reclamava que les futures inversions que es realitzessin a Catalunya tinguessin molt més en comte Barcelona. Aquest es el canvi que ens espera? Aquesta gent vetllarà per nosaltres? Aquesta gent portarà inversions i feina al territori? Senyor alcalde tingui la delicadesa de no fer articles parlant de cuartos i poltrones que vostè es la persona menys indicada per fer-ho.
Un altre dia hauríem de parla de l’oposició al PHN per part de PSC,perquè el dia que CIU va fer la gran immoralitat d’aprovar-lo segur que es van alegrar més vostès que els de Mucia i Terra Mítica. No ens vulgui fer creure aquesta preocupació tant gran pel riu perquè quant Borrell va projectar un pla molt més bèstia que aquest no recordo que a vostè li tragués molt la son, a més el ple de l’ajuntament de Barcelona alhora que es diu que s’està en contra del PHN es mostren a favor de fer arribar l’aigua a Barcelona per mitjà de la conexió de la red d’aigua entre les companyies Consorci d’aigües de Tarragona i Aig:ues del Ter Llobregat . Perquè ara no es manifesta en contra de Clos? Els cuartos i les poltrones oi? Si s’estima tant el riu ha de denunciar les injustícies sempre, no només per treure rendiment electoral i derrotar a l’enemic .Tots sabem que el PSC té dos discursos un a l’àrea metropolitana i l’altre a les Terres de l´Ebre. Sinó com s’explica que al juny de l’any 2000, el PSC aprovava el transvasament de l ´Ebre a l’àrea de Barcelona amb un pacte firmat per CIU i PSC i pocs mesos després , José Montilla estigués al capdavant de la gran manifestació que va transcórrer la manifestació de Barcelona? Anar en contra del riu es lamentable però treure profit personal a costa d´ell, es immoral .Els cuartos i les poltrones....A més no oblidéssim que al parlament Europeu el PSOE es va abstindre alhora de votar una resolució per evitar el finançament d´europa en aquesta obra .Fa dos dies parlàvem que Flix tenia que mirar molt més a Lleida degut a les comunicacions(fins i tot el diari La Mañana estava a Mostra Flix) i ara som de les Terres de l ´Ebre com el qui més. Sempre fem com les branques petites dels arbres,anem segons com bufa el vent i al final acabem marejats.
No crec que hagi ofès a ningú en aquest escrit. Només volia exterioritzar la meva preocupació pel futur d’aquest poble. No ha estat en voluntat d’anar contra ningú, només s’ha escrit això per anar a favor del poble .Només espero fer pensar una mica a la gent que si de debò estimem el poble i volem ser responsables hem de triar dirigents responsables i que vetllin pel futur d’aquest. Gent com jo només vol treballar al poble i que els nostres fills gaudeixin del riu, de la barca ,de l’ermita de les faroles de la circumval·lació.... Segurament tots estar-me d’acord que Flix ens ha donat molt més que el que nosaltres li hem donat a ell.
PD: La teoria és quan se sap tot però res no funciona. La pràctica és quan tot funciona però no se sap perquè. Entre nosaltres, Teoria i Pràctica coincideixen: no funciona res i ningú sap per què. (Anònim)
Llegim en el primer número de La Veu De Flix de l’any 2003 que l´actual alcalde es presentarà per 5ª vegada a l’alcaldia de Flix,.molts joves ens preguntem, Perquè? Realment fa falta per al futur d’aquest poble? Segons es publica es diu que es presenta “... per a treballar per la vila”, i “... garantir l’èxit d’una opció que també vol ser l’alternativa de canvi a Catalunya”. Aquest segon argument només de llegir-lo ja fa malt als ulls i fins i tot està fet per a provocar perquè no es pot entendre quina mena de canvi vol garantir una persona que ja fa prop de 20 anys que regeix els destins d’un poble ,però bé això són figues d’un altre paner. A més com pot dir això un membre del PSC quant aquests al parlament de Catalunya no paren de dir que governs tant llargs són dolents fins i tot per a la mateixa democràcia? Fins i tot es diu que s’haurien de limitar els mandats! Però bé centrem-nos en coses més properes que el que més interessa a hores d’ara.
El primer motiu es el de treballar per la vila. Si es per feina rai ,perquè si alguna cosa tenim tots clara es que aquest poble fa bastant temps que no funciona i suposo que alguna cuota de responsabilitat tindrà l´actual alcalde .Hi ha molts moltíssim aspectes pels quals començar, però suposo que molts estaran d’acord amb mi que el principal, primordial i el que més ens fa ballar el cap a tots es la manera d ´ aturar l’èxode de la població i en especial la dels nostres joves. No se li fa un nus a l’estómac veure la poca vida que tenen els nostres parcs? No li amoïna veure la buidor de l’escola bressol? No li fa patir (només una mica)que amb un dia ja es puguin fer totes les comunions? No li preocupa que cada vegada i hagi més dificultat per fer equips esportius?No li amoïna que serà d’aquests poble dintre de 10 ó 20 anys? No té la sensació que ja ha hipotecat el futur d’aquest poble quasi de per vida? No veu que tindrem molta feina en redreçar tot això? S’està fent quelcom per aturar això o només ens preocupem de tornar a guanyar i els que vinguin detrás ja s’espavilaran ?Jo no paro de sentir a molta gent del poble la mateixa cançó: “ Com nos hem quedat!”. Que ens queixèxim està molt bé però demanem responsabilitats als que tenen els destins d’aquests poble a les seves mans i no només ens limitem a dir que les coses van com van i no s’hi pot fer res..
Jo sempre havia sentit dir “que el bon gallec emigra”, dintre de uns pocs anys la dita ens anirà com anell al dit però amb el gentilici de Flixanco. Durant aquests 20 anys s’ha fet alguna cosa per diversificar la nostra activitat econòmica?O com a mínim si acceptem que som un poble amb una història industrial ,hem estat capaços de consolidar aquesta posició? S’ha fet alguna cosa per atreure inversions? S’ha fet alguna cosa per a no dependre tant de la Fàbrica? No hem estat capaços de fer res o el que es més trist, no s’ha volgut fer. l’equip de govern ens podrà dir una llarguíssima llista d’actuacions que s’han fet per al futur d’aquets municipi, però nosaltres els podrem demostrar que els seus esforços han estat el fracàs més clamorós que podíem tenir. Només els diré una cosa :5025 hab. L’any 1991, in ara hem sembla que rondem els 4500.
Hi que diu el poble a tot això? Oh, es que no hi ha feina! I de qui es la responsabilitat? Com pot ser que sempre que tornem a Flix veiem que les Móres no paren de créixer?Veien pobles com aquests es demostra que si les coses es fan bé en pot sortir alguna cosa bona. A Móra ara construiran una fàbrica que transformarà plàstics en electricitat, a Ascó es parla de molins eòlics, a Riba – Roja d’una fàbrica per fer paper o un altra central elèctrica.... (tothom avança independentment del color de l’alcaldia) Oh, es que Móra arrossega molta comarca! I Flix, no té cap atractiu? No està ben comunicat? Que no té una Fàbrica amb més de 300 treballadors?Que no tenim un “mega”polígon com ens volen fer creure? Que potser estem a l’altra banda de món? Com es que hem passat de tenir-ho tot a quasi no tenir res en tant oc temps? Jo vaig fer la comunió amb una discoteca, una piscina olímpica, un equip d’hoquei fent-se un nom, una pista de ball immensa, amb una fàbrica “gloriosa”, i ara que vull casar-me tinc 3 piscines de pi-i-pon lo pavelló sense ningú que hi jugui, lo Flix de futbol que ha tingut temps de pujar i baixar, l´ hoquei ha passat de 1ª Catalana a Lo Flix D’abans ,ja no tenim quasi ni bàsquet ni handbol, hi ha una “quinta “ que les pubilles ja estan triades perquè només són 4 noïes(si una es fica malalta no tindrem ni banquillo!) , mostra Flix ha passat de ser anual a fer-se cada 2 anys ( de moment ), les escoles de Baix estan gràcies “a la pressió popular “ja que es volien destruir per fer una residencia d’avis(com no vots assegurats), la social ara és un succedani de la que teníem abans i el Casino ja no és ni de la Fàbrica. Fins i tot ha caigut la Benemèrita!Més tard ha tornat però no al cuartel que aquest si que queia de veritat. Tampoc tenim la nit de l’esport (si no tenim esportistes). En fi temes per Lo Flix d’abans n’hi ha 15 cada mitja hora.... ara això si ,los vingalis asfaltadets, caminarem per la circumval·lació amb ulleres de sol,2 camps de futbol 1 per quant estiguéssim a 3ª i l’altre pels veterans i per a quant tinguéssim la sort de pujar , el parc de les casetes nou, no hi ha nens però els pocs que hi ha que tinguin lloc de sobra,concursos de pescadors (amb algues però concursos),les úniques que tornen són les cigonyes de seves (a la força però les fem tornar) amb la natalitat no ens hem sortit, però les cigonyes ja les farem tornar ja!. L’únic que creix ,què és? L’arxiu, associacions per. Conservar el patrimoni històric i cosses per l’estil. L’únic que aguanta és la paret del molí d´Oriol i l’alcalde. Es culpa de l’alcalde que anéssim a menys? Noooooo! Es culpa de les circumstàncies , del de CIU , de Pujolet, del PP, del Pla Hidrològic ,de la política bel·licista de Bush, del musclo Zebra, de la Globalització, del Capitalisme agressiu, d´Artur Mas, de Campos, de Gaspart, del recalentament del planeta, del consumisme, de Van Gaal... els arguments són infinits al igual que la nostra incompetència per fer créixer el poble. En fi, sort que al frente tenim a Antoni Sabaté sinó Flix estaria pitjor no? Perdut en el temps, perdut en els llibres d’història .Sinó ens ho prenem a broma ja no ens queda res.
Aquesta manera de governar no els recorda un altre cop a Galícia? Una regió en la qual tothom té que emigrar però continuen manant els mateixos. Que farem si ens be un Prestige? Que farem si ve un altra crisi a la Fàbrica?L’any 92 Galícia ja va tenir una desgracia per l’estil, no van pendre mesures i ara que els hi ha passat per segon cop si que ja no hi ha solució .Algú d’aquells ha dimitit? Que hem fet des de que la Fàbrica va tenir la crisi curiosament també l ´any 92? Hem diversificat la nostra oferta econòmica? Que faria ara el nostre Alcalde si tornessin temps dolents?Segurament el que va fer abans, buscar advocats per denunciar a la Fàbrica i ficar-se al costat dels jubilats. I el jovent? Simple qüestió aritmètica , som menys població, menys vots.... espavileu-vos que jo ja tinc prou feina amb tot això del Parlament.Com a molt us allargaré el tren dels divendres de Móra a Flix,alguna subvenció pel grup de joves, 2 actuacions dels grups locals a les festes de Flix , els Xofars, i busqueus la feina que jo hem busco la meva. Podria crear algun lloc de treball.?Vés a Inkide I calla.
Per acabar unes paraules del seu company de partit Joaquim Nadal. En l’últim debat dels pressupostos de la Generalitat : “disminuendo,calando,mancando,morendo,smorzando,stringendo i perdentosi” no es referia a Flix? No son els mateixos arguments per anar contra vostè?No veu que aquestes paraules sortides de la boca d’un company seu de parit il·lustren perfectament l´actual estat del poble?. De moment ens ha demostrat que sap guanyar eleccions(amb oposició extremadament dèbil, tot s’ha de dir)i fins i tot per golejada. Per a que li ha servit aquesta majoria?Que n’ha fet d d’aquest marge de confiança i de maniobra tant i tant gran? Perquè es vol presentar Senyor alcalde?Perquè vol expulsar a la joventut d’aquest poble?Farà que gent com jo que només volem continuar anant al Mas dels nostres avis per a poder-lo cuidar haguéssim de marxar del poble?Continuarem veient com els pobles del voltant no paren de créixer i nosaltres ho anem perdent tot?Parli en Campos 2 dies a la setmana i potser li podrà fer classes de repàs o com a mínim petits consells per millorar la situació provocada per vostè.
Que a ningú se li corroeixi pensar que si guanyen els “sociates” les eleccions amb Maragall i Montilla al capdavant Flix pot anar a millor. Perquè? Perquè Pascualtet ja li va dir a Manel Fuentes a T5 que li molestava molt anar pels pobles perquè tenia que donar la mà a molts pueblerinos . No ens dirà senyor alcalde que parlava de manera col·loquial , perquè si es la mateixa coloquialitat de Arias Cañete dient que “el plan hidrológico saldria por huevos”encara ens pinten el futur més negre. A més vol canviar la llei electoral per a que Barcelona i l’àrea Metropolitana tingui molt més pes i molta més capacitat de decisió a l’hora de triar futurs presidents de la Generalitat , i així “pueblerinos” com nosaltres poguéssim decidir molt menys. A sobre fa pocs dies Joan Clos reclamava que les futures inversions que es realitzessin a Catalunya tinguessin molt més en comte Barcelona. Aquest es el canvi que ens espera? Aquesta gent vetllarà per nosaltres? Aquesta gent portarà inversions i feina al territori? Senyor alcalde tingui la delicadesa de no fer articles parlant de cuartos i poltrones que vostè es la persona menys indicada per fer-ho.
Un altre dia hauríem de parla de l’oposició al PHN per part de PSC,perquè el dia que CIU va fer la gran immoralitat d’aprovar-lo segur que es van alegrar més vostès que els de Mucia i Terra Mítica. No ens vulgui fer creure aquesta preocupació tant gran pel riu perquè quant Borrell va projectar un pla molt més bèstia que aquest no recordo que a vostè li tragués molt la son, a més el ple de l’ajuntament de Barcelona alhora que es diu que s’està en contra del PHN es mostren a favor de fer arribar l’aigua a Barcelona per mitjà de la conexió de la red d’aigua entre les companyies Consorci d’aigües de Tarragona i Aig:ues del Ter Llobregat . Perquè ara no es manifesta en contra de Clos? Els cuartos i les poltrones oi? Si s’estima tant el riu ha de denunciar les injustícies sempre, no només per treure rendiment electoral i derrotar a l’enemic .Tots sabem que el PSC té dos discursos un a l’àrea metropolitana i l’altre a les Terres de l´Ebre. Sinó com s’explica que al juny de l’any 2000, el PSC aprovava el transvasament de l ´Ebre a l’àrea de Barcelona amb un pacte firmat per CIU i PSC i pocs mesos després , José Montilla estigués al capdavant de la gran manifestació que va transcórrer la manifestació de Barcelona? Anar en contra del riu es lamentable però treure profit personal a costa d´ell, es immoral .Els cuartos i les poltrones....A més no oblidéssim que al parlament Europeu el PSOE es va abstindre alhora de votar una resolució per evitar el finançament d´europa en aquesta obra .Fa dos dies parlàvem que Flix tenia que mirar molt més a Lleida degut a les comunicacions(fins i tot el diari La Mañana estava a Mostra Flix) i ara som de les Terres de l ´Ebre com el qui més. Sempre fem com les branques petites dels arbres,anem segons com bufa el vent i al final acabem marejats.
No crec que hagi ofès a ningú en aquest escrit. Només volia exterioritzar la meva preocupació pel futur d’aquest poble. No ha estat en voluntat d’anar contra ningú, només s’ha escrit això per anar a favor del poble .Només espero fer pensar una mica a la gent que si de debò estimem el poble i volem ser responsables hem de triar dirigents responsables i que vetllin pel futur d’aquest. Gent com jo només vol treballar al poble i que els nostres fills gaudeixin del riu, de la barca ,de l’ermita de les faroles de la circumval·lació.... Segurament tots estar-me d’acord que Flix ens ha donat molt més que el que nosaltres li hem donat a ell.
PD: La teoria és quan se sap tot però res no funciona. La pràctica és quan tot funciona però no se sap perquè. Entre nosaltres, Teoria i Pràctica coincideixen: no funciona res i ningú sap per què. (Anònim)
Inaguració dellocal d'ERC de Flix
INAGURACIÓ DEL LOCAL d´ERC FLIX
El passat 1 d’octubre ERC de Flix veure realitzat un antiga i esperada fita, gaudir d’una seu social permanent al poble. L´inaguració va coincidir amb uns moments històrics per al nostre poble, amb un ERE de prop de 100 treballadors de la “fàbrica” i per si tot això no fos prou,enmig d’una estranya campanya de mitjans de comunicació sobre la contaminació per part de la mateixa Fàbrica al riu Ebre. L´inaguració va anar a càrrec del President d´ERC Josep –Lluís Carod-Rovira . Prèviament aquest ja s’havia reunit amb el comitè de treballadors i la direcció d´Erkimia per tal d’analitzar la situació i després fer un dinar de treball amb els delegats de la Generalitat de Lleida, les Terres de l´Ebre i amb d’altres càrrecs. Desprès d’un discurs d’inauguració i de l’entrega de carnet de militant al nostre Batlle Pere Muñoz, l’acte es va acabar amb un aperitiu per a tots aquells que van voler participar de la festa al mateix local situat als baixos del nº 14 del carrer Gombau.
La seu neix amb un objectiu de donar a conèixer d’una manera més propera el missatge d´ERC, ja que tot i que ara ERC està en uns moments molts importants amb responsabilitats de govern tant a Flix com a la Generalitat i fins i tot s’ha abrivat a situar el quart partit de l’estat Espanyol, aquest és un camí que comença ara i per tal d’explicar-lo amb tota claredat possible, fer-lo pedagògic i creïble un local era un instrument imprescindible. ERC fins fa poc era un partit que tot i tenir més de 70 anys d’història, tenir un president com Macià i un altre de màrtir com Companys era bastant desconegut i fins i tot arribava fer una mica de por, sobretot per desconeixement, i per tal de solventar aquests problema i dir que es realment un local era bàsic.
Una seu d’un partit polític per si sola no és res, només 4 parets i l’objectiu de la secció local es dotar-lo de vida, des de reunions pròpies de partit fins a conferències, debats, xerrades, col·loquis,venda de productes, una petita Biblioteca....Esperem que la seu sigui el cor de la secció, d’allí tenen que sortir les idees, els objectius i perquè no els somnis per a que el nostre poble sigui allò que els seus convilatans vulguin que sigui, d´allí volem que surti la força necessària per fer progressar el poble, amb l’ajuda de tothom. Un centre d’activitat permanent, tant de militants, simpatitzants o tots aquells que hi vulguin col·laborar. També volem copsar les opinions de tots aquells que viuen fora vila però que continuen col·laborant amb la vida del poble. I com no, que la seu sigui un punt d’informació permanent per tota aquella gent que vulgui aproximar-se al missatge i treball d´ERC.
Un objectiu vital per la gent d´ERC es conèixer les inquietuds de la gent del poble. Que pensa i necessita en la seva vida quotidiana. Un partit polític només serveix per a donar solucions a le gent, aquests local ens te que servir per aconseguir-ho. Un especial actiu a cuidar són el jovent, i més el del nostre poble. ERC no vol ser un partit del passat, sinó un partit de futur sense oblidar tot allò que ha estat. El primer pas sera obrir el local al públic 2 cops a la setmana.
La gent d´ERC de Flix només espera que el local ens ajudi a veure clar el rumb que té que seguir el nostre poble, ajudar a realitzar tot allò que necessita o totes aquelles mancances que pugui tenir, que la gent de Flix tingui una millor qualitat de vida i uns millors serveis,que poguéssim aconseguir les estratègies adequades i les solucions adients per sortir victoriosos de tots els reptes que ens depari el futur i que sempre es pugui dir que la màxima preocupació de la gent d’esquerra era les persones .Alhora que també lluitava per unes reivindicacions perdudes com a país.
(FOTO)
“No oblidarem mai les coses que hem aprés,
en aquests anys de fosca tramuntana;
les ribes uniran homes de pes
i obrirà solcs l’esquerra Catalana”
Joan Brossa “ 0da al President Companys” 1971
Jordi G. Secretaria d’organització
El passat 1 d’octubre ERC de Flix veure realitzat un antiga i esperada fita, gaudir d’una seu social permanent al poble. L´inaguració va coincidir amb uns moments històrics per al nostre poble, amb un ERE de prop de 100 treballadors de la “fàbrica” i per si tot això no fos prou,enmig d’una estranya campanya de mitjans de comunicació sobre la contaminació per part de la mateixa Fàbrica al riu Ebre. L´inaguració va anar a càrrec del President d´ERC Josep –Lluís Carod-Rovira . Prèviament aquest ja s’havia reunit amb el comitè de treballadors i la direcció d´Erkimia per tal d’analitzar la situació i després fer un dinar de treball amb els delegats de la Generalitat de Lleida, les Terres de l´Ebre i amb d’altres càrrecs. Desprès d’un discurs d’inauguració i de l’entrega de carnet de militant al nostre Batlle Pere Muñoz, l’acte es va acabar amb un aperitiu per a tots aquells que van voler participar de la festa al mateix local situat als baixos del nº 14 del carrer Gombau.
La seu neix amb un objectiu de donar a conèixer d’una manera més propera el missatge d´ERC, ja que tot i que ara ERC està en uns moments molts importants amb responsabilitats de govern tant a Flix com a la Generalitat i fins i tot s’ha abrivat a situar el quart partit de l’estat Espanyol, aquest és un camí que comença ara i per tal d’explicar-lo amb tota claredat possible, fer-lo pedagògic i creïble un local era un instrument imprescindible. ERC fins fa poc era un partit que tot i tenir més de 70 anys d’història, tenir un president com Macià i un altre de màrtir com Companys era bastant desconegut i fins i tot arribava fer una mica de por, sobretot per desconeixement, i per tal de solventar aquests problema i dir que es realment un local era bàsic.
Una seu d’un partit polític per si sola no és res, només 4 parets i l’objectiu de la secció local es dotar-lo de vida, des de reunions pròpies de partit fins a conferències, debats, xerrades, col·loquis,venda de productes, una petita Biblioteca....Esperem que la seu sigui el cor de la secció, d’allí tenen que sortir les idees, els objectius i perquè no els somnis per a que el nostre poble sigui allò que els seus convilatans vulguin que sigui, d´allí volem que surti la força necessària per fer progressar el poble, amb l’ajuda de tothom. Un centre d’activitat permanent, tant de militants, simpatitzants o tots aquells que hi vulguin col·laborar. També volem copsar les opinions de tots aquells que viuen fora vila però que continuen col·laborant amb la vida del poble. I com no, que la seu sigui un punt d’informació permanent per tota aquella gent que vulgui aproximar-se al missatge i treball d´ERC.
Un objectiu vital per la gent d´ERC es conèixer les inquietuds de la gent del poble. Que pensa i necessita en la seva vida quotidiana. Un partit polític només serveix per a donar solucions a le gent, aquests local ens te que servir per aconseguir-ho. Un especial actiu a cuidar són el jovent, i més el del nostre poble. ERC no vol ser un partit del passat, sinó un partit de futur sense oblidar tot allò que ha estat. El primer pas sera obrir el local al públic 2 cops a la setmana.
La gent d´ERC de Flix només espera que el local ens ajudi a veure clar el rumb que té que seguir el nostre poble, ajudar a realitzar tot allò que necessita o totes aquelles mancances que pugui tenir, que la gent de Flix tingui una millor qualitat de vida i uns millors serveis,que poguéssim aconseguir les estratègies adequades i les solucions adients per sortir victoriosos de tots els reptes que ens depari el futur i que sempre es pugui dir que la màxima preocupació de la gent d’esquerra era les persones .Alhora que també lluitava per unes reivindicacions perdudes com a país.
(FOTO)
“No oblidarem mai les coses que hem aprés,
en aquests anys de fosca tramuntana;
les ribes uniran homes de pes
i obrirà solcs l’esquerra Catalana”
Joan Brossa “ 0da al President Companys” 1971
Jordi G. Secretaria d’organització
Un altra Espanya es possible
UN ALTRA ESPANYA ES POSSIBLE?!
Molts, pensem que això es una utopia, un somni per a il·lusos o per tots aquells que volen caure en la ceguesa voluntària. Des de que vam fer el ninot a la reunió de Casp l’any 1410 i ens vam unir amb la dinastia dels Trastàmara les coses sempre han anat de mal en pitjor, i durant tots aquest segles, encara no he sabut veure que tota col·laboració amb Espanya ens hagi aportat alguna cosa bona, tret que no renunciéssim a la nostra personalitat pròpia, a la nostra manera de pensar i de fer, a la nostra expressió Nacional de l´universal com deia Rovira i Virgili.
Que va treure Macià en acceptar la Generalitat de Catalunya i deixar de banda el seu somni d’una República Catalana com estat integrant d’una Federació Ibèrica? Que 6 anys després de la mort d’aquest els avis que varem votar la República i varem restar fidels a aquesta estiguessin en camps de concentració i obligats a parlar Castellà sota el règim d’una dictadura Feixista.I això que la persona que va convèncer Macià que era Marcel-lí Domingo va dir que “ Tot el govern procurarà- fins els ministres que tenen menys contacte amb Catalunya- donar a Catalunya tot el que el català més exigent pugui demanar”, ja ho vam veure amb l’estatut de Núria com el van retallar, i la feinada que va haver per aprovar-lo. Que vàrem treure d’acceptar un pacte de Silenci en la nostra transició “model-lica”? Que només 8 anys més tard els tancs tornéssin al carrer per recordar-nos la naturalesa més rància d´Espanya. Aquell silenci només va servir per caure en l’amnèsia i en l´ignorància voluntària per als més joves. Com podem aprendre dels nostres errors si hi ha un lloc buit en la nostra memòria?Només va servir per a que quedessin impunes uns fets vergonyosos i per a que a l’any 2000 els hereus del Franquisme (als quals aquest pacte va permetre sobreviure políticament) subvencionessin la Fundación Francisco Franco i La División Azul, dos agrupacions que fan apologia explícita del Feixisme, cosa que a Europa està prohibida per llei.Com podem aprendre dels nostres errors si ens vam imposar un silenci immoral que només va servir per legitimar uns fets inhumans?que només ha servit per anomenar “período pre-constitucional” una dictadura feixista que encara matava l’any 75 i maquillar aquest règim amb sèries com “Cuéntame como pasó”?
A més no fa falta remuntar-nos tant lluny, que n’ha tret CIU de pactar primer amb el PSOE i després amb els Falangistes del PP? Que n’ha tret per a Catalunya esclar, que segur que ells s’ho van cobrar amb rèdits polítics propis. Deien que era per afavorir una suposada estabilitat, ( la seva suposo). Amb el PSOE només van esgarrapar el 15% del IRPF , gran font d’ingressos per a Catalunya que ens ha servit per a lligar els gossos amb llonganisses, però quant els hi van demanar els papers robats de Salamanca fins i tot es van manifestar en contra al·legant “ derecho de conquista” ( típic d´Espanya) I de la col·laboració de 8 anys amb els feixistes del PP?Amb aquest últims la cosa ja va ser escandalosa; li van donar la majoria absoluta amb safata de plata l’any 96, els ajuden a entrar a l´Euro, i a sobre es baixen els pantalons aprovant que ens robin l’aigua de l´Ebre per al camps de golf de Múrcia! I que n´hem tret els Catalans? Un AVE que va més lent que un Talgo, i fins a Lleida!!!.Sort que ara han perdut sinó volien imposar 2 hores més de Castellà a les escoles. I això que els de CIU es declaraven hereus del pactisme i a sobre Nacionalistes!, i ara diuen que li ficaran sentit comú. En fi la política i l’absurd sempre es solen donar la mà. Recordem que en aquesta legislatura ja han anunciat que no votaran a favor en el debat d’investidura. Per fi han vist la llum després d’anar 8 anys amb la dreta més rància tant al Parlament com al Congrés.
Sempre que demanem les dades del nostre dèficit fiscal ens titllen de mercantilistes sense cor e insolidaris, i mentrestant esperem unes dades que no tindrem mai ja som la cuarta comunitat amb nivell de vida. I això que a la meseta es deuen pensar que aquí tenim 3 chalets a Torremolinos i 2 a “l´Empordán”! Amb Montilla de ministre faran alguna cosa per corregir el dèficit?
Ara que torna a Governar el PSOE, aquets que ens demostraran que un altra Espanya es possible, ficaran com a ministre a Bono, persona gran amant de Catalunya i que admira la nostra forma de ser, i també a Caldera, regidor de Salamanca quant les manifestacions en contra de la devolució. Aquests personatge va dir que els papers eren seus per”patriotismo Salmantino”. Perquè ells poden ser patriotes i nosaltres som egoistes? També tenen a Ibarra que volia fer fora a Carod de Conseller en Cap després de parlar amb E.T.A. “Iso facto” (Ipso facto suposo) i que va demanar a Maragall que li expliqués perquè Catalunya és una nació. La història només es cíclica quant no aprenem d´ella, quant aprenem evolucionem, i el nostre cas amb Espanya es donar-nos cops contra la paret. Ho renunciem a la nostra personalitat , o no hi ha col·laboració fructífera possible. I si volem negociar sempre sortim pitjor. La prova està en que la FIRS reconeix la selecció Catalana d’hoquei i surt el Blanco (secretari d’organització del PSOE) dient que això és impossible. Un altra prova que un altra Espanya és impossible pels Segles dels Segles. Algú es creu que amb aquesta gent el Català serà oficial a Europa? Fem apostes?
Aquest Eslògan electoral de que “un altra Espanya és possible”, era del PSC. El seu “líder” es Pascual Maragall. Tots coneixem a l’avi d’aquets, Joan Maragall i els seus versos immortals. Senyor Maragall, l’opinió del seu avi respecte al tema de la col·laboració amb Espanya va quedar perfectament reflectida en un famós article titulat “Catalunya i Avant”, publicat en Castellà al Diario de Barcelona el 5 d’octubre de 1911. El seu avi ens il·luminava amb el següent argument:
Tal cosa no es possible i la prova ja és feta. Els Catalans no n’han tret res de col·laborar en la política general Espanyola ni de contribuir amb diners i homes a reforçar l’estat Espanyol. Els homes que van intentar-ho ( Pi i Margall, Balmes, Piferrer, Capmany, Milà i Fontanals) no en van treure res, van perdre el temps. En canvi , des que Catalunya començar a reivindicar la seva personalitat Nacional i a conrear la pròpia llengua, l’obra ha estat positiva; i no solament per a ella mateixa, sinó també per a Espanya. També afegeix, “ja està bé d’intents d’intervenció i d’assaigs d’imposició (per part Catalana) Allò que cal es que cada poble Ibèric treballi en la seva ànima particular fins arribar a la rel comuna, a la rel ibèrica que sens dubte existeix. Allí ens retrobarem i ens entendrem parlant cadascú la seva llengua, allí està l’ànima peninsular encara per descobrir, allí la gran civilització Ibèrica encara per fer i en funció de la qual encara podem ser alguna cosa en el món. A vostè en els mítings que fa per l’àrea Metropolitana de Barcelona li agrada fer ús del Bilingüisme ( suposo que per guanyar 4 vots estèrils, ja que no crec que sigui per promocionar els Castellà ). El seu avi ho tenia més clar, deia que Els Catalans no podem tenir la llengua Castellana com a pròpia i només ens podem fer entendre en la nostra. A més,recordem que deia Valentí Almirall:”la submissió a una llengua imposada és el signe de l’esclau”
Potser algun dia “ Honorable President”sentirà en el fons del seu cor la crida del seu Avi i per fi adoptarà el famós “Adéu Espanya” que molts, i cada dia més voldríem
“Antes España roja que rota” José Calvo Sotelo, Protomártir de la Cruzada
“Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones, que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco”
Juan Negrín, President Socialista del govern Republicà Espanyol (1937-1939)
Molts, pensem que això es una utopia, un somni per a il·lusos o per tots aquells que volen caure en la ceguesa voluntària. Des de que vam fer el ninot a la reunió de Casp l’any 1410 i ens vam unir amb la dinastia dels Trastàmara les coses sempre han anat de mal en pitjor, i durant tots aquest segles, encara no he sabut veure que tota col·laboració amb Espanya ens hagi aportat alguna cosa bona, tret que no renunciéssim a la nostra personalitat pròpia, a la nostra manera de pensar i de fer, a la nostra expressió Nacional de l´universal com deia Rovira i Virgili.
Que va treure Macià en acceptar la Generalitat de Catalunya i deixar de banda el seu somni d’una República Catalana com estat integrant d’una Federació Ibèrica? Que 6 anys després de la mort d’aquest els avis que varem votar la República i varem restar fidels a aquesta estiguessin en camps de concentració i obligats a parlar Castellà sota el règim d’una dictadura Feixista.I això que la persona que va convèncer Macià que era Marcel-lí Domingo va dir que “ Tot el govern procurarà- fins els ministres que tenen menys contacte amb Catalunya- donar a Catalunya tot el que el català més exigent pugui demanar”, ja ho vam veure amb l’estatut de Núria com el van retallar, i la feinada que va haver per aprovar-lo. Que vàrem treure d’acceptar un pacte de Silenci en la nostra transició “model-lica”? Que només 8 anys més tard els tancs tornéssin al carrer per recordar-nos la naturalesa més rància d´Espanya. Aquell silenci només va servir per caure en l’amnèsia i en l´ignorància voluntària per als més joves. Com podem aprendre dels nostres errors si hi ha un lloc buit en la nostra memòria?Només va servir per a que quedessin impunes uns fets vergonyosos i per a que a l’any 2000 els hereus del Franquisme (als quals aquest pacte va permetre sobreviure políticament) subvencionessin la Fundación Francisco Franco i La División Azul, dos agrupacions que fan apologia explícita del Feixisme, cosa que a Europa està prohibida per llei.Com podem aprendre dels nostres errors si ens vam imposar un silenci immoral que només va servir per legitimar uns fets inhumans?que només ha servit per anomenar “período pre-constitucional” una dictadura feixista que encara matava l’any 75 i maquillar aquest règim amb sèries com “Cuéntame como pasó”?
A més no fa falta remuntar-nos tant lluny, que n’ha tret CIU de pactar primer amb el PSOE i després amb els Falangistes del PP? Que n’ha tret per a Catalunya esclar, que segur que ells s’ho van cobrar amb rèdits polítics propis. Deien que era per afavorir una suposada estabilitat, ( la seva suposo). Amb el PSOE només van esgarrapar el 15% del IRPF , gran font d’ingressos per a Catalunya que ens ha servit per a lligar els gossos amb llonganisses, però quant els hi van demanar els papers robats de Salamanca fins i tot es van manifestar en contra al·legant “ derecho de conquista” ( típic d´Espanya) I de la col·laboració de 8 anys amb els feixistes del PP?Amb aquest últims la cosa ja va ser escandalosa; li van donar la majoria absoluta amb safata de plata l’any 96, els ajuden a entrar a l´Euro, i a sobre es baixen els pantalons aprovant que ens robin l’aigua de l´Ebre per al camps de golf de Múrcia! I que n´hem tret els Catalans? Un AVE que va més lent que un Talgo, i fins a Lleida!!!.Sort que ara han perdut sinó volien imposar 2 hores més de Castellà a les escoles. I això que els de CIU es declaraven hereus del pactisme i a sobre Nacionalistes!, i ara diuen que li ficaran sentit comú. En fi la política i l’absurd sempre es solen donar la mà. Recordem que en aquesta legislatura ja han anunciat que no votaran a favor en el debat d’investidura. Per fi han vist la llum després d’anar 8 anys amb la dreta més rància tant al Parlament com al Congrés.
Sempre que demanem les dades del nostre dèficit fiscal ens titllen de mercantilistes sense cor e insolidaris, i mentrestant esperem unes dades que no tindrem mai ja som la cuarta comunitat amb nivell de vida. I això que a la meseta es deuen pensar que aquí tenim 3 chalets a Torremolinos i 2 a “l´Empordán”! Amb Montilla de ministre faran alguna cosa per corregir el dèficit?
Ara que torna a Governar el PSOE, aquets que ens demostraran que un altra Espanya es possible, ficaran com a ministre a Bono, persona gran amant de Catalunya i que admira la nostra forma de ser, i també a Caldera, regidor de Salamanca quant les manifestacions en contra de la devolució. Aquests personatge va dir que els papers eren seus per”patriotismo Salmantino”. Perquè ells poden ser patriotes i nosaltres som egoistes? També tenen a Ibarra que volia fer fora a Carod de Conseller en Cap després de parlar amb E.T.A. “Iso facto” (Ipso facto suposo) i que va demanar a Maragall que li expliqués perquè Catalunya és una nació. La història només es cíclica quant no aprenem d´ella, quant aprenem evolucionem, i el nostre cas amb Espanya es donar-nos cops contra la paret. Ho renunciem a la nostra personalitat , o no hi ha col·laboració fructífera possible. I si volem negociar sempre sortim pitjor. La prova està en que la FIRS reconeix la selecció Catalana d’hoquei i surt el Blanco (secretari d’organització del PSOE) dient que això és impossible. Un altra prova que un altra Espanya és impossible pels Segles dels Segles. Algú es creu que amb aquesta gent el Català serà oficial a Europa? Fem apostes?
Aquest Eslògan electoral de que “un altra Espanya és possible”, era del PSC. El seu “líder” es Pascual Maragall. Tots coneixem a l’avi d’aquets, Joan Maragall i els seus versos immortals. Senyor Maragall, l’opinió del seu avi respecte al tema de la col·laboració amb Espanya va quedar perfectament reflectida en un famós article titulat “Catalunya i Avant”, publicat en Castellà al Diario de Barcelona el 5 d’octubre de 1911. El seu avi ens il·luminava amb el següent argument:
Tal cosa no es possible i la prova ja és feta. Els Catalans no n’han tret res de col·laborar en la política general Espanyola ni de contribuir amb diners i homes a reforçar l’estat Espanyol. Els homes que van intentar-ho ( Pi i Margall, Balmes, Piferrer, Capmany, Milà i Fontanals) no en van treure res, van perdre el temps. En canvi , des que Catalunya començar a reivindicar la seva personalitat Nacional i a conrear la pròpia llengua, l’obra ha estat positiva; i no solament per a ella mateixa, sinó també per a Espanya. També afegeix, “ja està bé d’intents d’intervenció i d’assaigs d’imposició (per part Catalana) Allò que cal es que cada poble Ibèric treballi en la seva ànima particular fins arribar a la rel comuna, a la rel ibèrica que sens dubte existeix. Allí ens retrobarem i ens entendrem parlant cadascú la seva llengua, allí està l’ànima peninsular encara per descobrir, allí la gran civilització Ibèrica encara per fer i en funció de la qual encara podem ser alguna cosa en el món. A vostè en els mítings que fa per l’àrea Metropolitana de Barcelona li agrada fer ús del Bilingüisme ( suposo que per guanyar 4 vots estèrils, ja que no crec que sigui per promocionar els Castellà ). El seu avi ho tenia més clar, deia que Els Catalans no podem tenir la llengua Castellana com a pròpia i només ens podem fer entendre en la nostra. A més,recordem que deia Valentí Almirall:”la submissió a una llengua imposada és el signe de l’esclau”
Potser algun dia “ Honorable President”sentirà en el fons del seu cor la crida del seu Avi i per fi adoptarà el famós “Adéu Espanya” que molts, i cada dia més voldríem
“Antes España roja que rota” José Calvo Sotelo, Protomártir de la Cruzada
“Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones, que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco”
Juan Negrín, President Socialista del govern Republicà Espanyol (1937-1939)
Qui contamina paga! (octubre 2004)
QUI CONTAMINA PAGA! (I PUNT)
Mira que porto setmanes sentint tonteries , bestiesses i amb mal d´estòmac, però aquesta “máxima” simplista , demagògica i absurda ja ha estat massa, i més sortint de segons quines boques o persones.
Aquesta frase l´ha dit Ramon Roig( i algú altre) portaveu de la plataforma en “defensa” de la Ribera d´Ebre, i ha vingut a dir que “ja que la responsable dels sediments contaminants es Erkimia, ella es té que fer càrrec de tota la neteja del pantà de Flix i els 20.000 milions de pessetes que es tenien que destinar a rentar el riu, que es destinin en inversions per fer créixer la Ribera”. Que vol dir això? Que vols tancar la Fàbrica (ja que saps perfectament que no pot asumir el cost) que vols que 300 llocs de treball directres desapareguin, tants d ´indirectes, matar el poble i a sobre que de la nostra mort beneficiï a tota la Ribera menys a nosaltres? Tú ets de la plataforma en defensa de l´Ebre?Tú, que segur que vas anar a Brusel-les, ara que et donen finançament per rentar el riu dius que no , que ja ho pagarà una empresa amb un deute històric, amb crisi, amb un ERE de prop de 100 treballadors, i que aquests 20.00 milions vagin a parar a no es sap on? Si tant estimes el riu estaries esbanit de tenir el capital suficient per rentar-lo.I et recordo que si tanca la Fàbrica els sediments quedaran allí on son, hauràs condemnat una part de comarca i tindrás el riu brut i sense finançament de per vida.
Tú no deies que el riu es vida? I ara que a Europa han decidit donar-li vida destinant recursos suficients per rentar-lo dius que no? Aquest es l´amor que profeses envers el riu? Dient que el renti una empresa amb un deute històric i endèmic? Aquesta es la teva preocupació pel riu? Fas més mal tú negant-li els recursos per curar-lo que les tones de residus que hi ha al fons del pantà. Amb aquesta afirmació no busques més que beneficiar-te d´uns diners que anàven per al riu? No vols beneficiar –te de la desgràcia del riu i de tot un poble? Has estat 4 anys demanant una “nova cultura de l´aigua “ i ara que tens els diners destinats per aquesta nova cultura els vols per a un altra cosa que no aclareixes? Quins objectius buscaves realment? Perque ens acabes de demostrar a tots que el riu no t´ha importat mai.Creus que li fas algun favor al riu negant-li aquesta oportunitat històrica?Vols criminalitzar i responsabilitzar a tot un poble i part de la comarca dels actes d´uns directius? Tens valor per a buscar i perseguir els veritables responsables, o ets tant oportunista que només saps fer llenya de l´arbre caigut?Vols dir que no estás condemnant el riu de per vida?
Tú ets de la plataforma en defensa de la Ribera d´Ebre?Tancar la Fàbrica es anar a favor de la comarca?Que no treballa gent d´Ascó, La torre i Riba-Roja a la Fàbrica?O es que no és Ribera d´Ebre aquells que treballen a la Indústria? On està escrit que la Ribera auténtica és la dels pagejos?Que el nostre treball no es digne? Vols fer créixer la comarca a base de la desgràcia dels de Flix? Perqué recorda que si algú ha tret rendiment econòmic de la contaminació són els de dalt de tot i no els que van a torn ni els dels tallers, i encara menys els foràneos.Vols culpar-nos de la contaminació com si nosaltres fossim cómplices i autors amb coneixement de causa?Tú no saps que molts de nosaltres ni sabíem que tocàvem productes radioactius?Si vols tancar la Fàbrica, qui continuarà cuidant els nostres masos?. Perqué aquí, no se si ho saps però no som gent que nomes treballem a la indústria i després mirem la TV.Aquí també tenim masos i els cultivem.Vols dir que només t´interessa una part de la comarca que es a la qual pertanys tú?Si tant et preocupes pel futur de la comarca, com es que no busques maneres més imaginatives i no només dir no a les térmiques i que pagui Erkimia?No ets un oportunista que només surt quant hi ha “marro”? On són les teves propostes per a la comarca?Que et fa nosa o li tens mania a aquesta part? Vols dir que l´únic que busques es aprofitar-te dels milions que anàven destinats al riu pel qual tant vas lluitar? No es el riu una excusa per a tenir un micròfon davant teu?Ets de la Plataforma en defensa de la Ribera d´Ebre, o només d´una part de la Ribera d´Ebre?Sinó com es que només busques el progrés d´una part de la Ribera a partir de la desgracia de l´altra meitat? Com es que només et recordes dels d´aquí dalt quant hi ha rebombori? On ets l´altra part de l´any?
I saps perqué paguen les administracions? Perque possiblement són més culpables elles que la fàbrica. Perqué la Fàbrica l´únic que ha fet es fer el que feïa tothom a tots els llocs de Catalunya, de les Espanyes i del món.Si la Fàbrica feïa es perqué la deixàben fer mal que et pesi.Per això tampoc ells han fet massa soroll, perqué les lleis les fan ells, i les seves lleis potser tenien defectes que possibilitàven que passéssin coses com aquestes.Dit d´una altra marera feïa perque es espodia fer encara que no ho acceptis. Perqué hem de ser els únics en pagar les consequéncies d´aquestes lleis permisives i els altres es tenen que beneficiar?Et recordo que nosaltres només treballem a Fàbrica, les decisisons les prenen uns altres , i la part grossa del beneficis també.Perqué ens criminalitzes de les seves accions i decisions?
I això de la responsabilitat moral també està molt bé. Ets tú responsable moral de totes les piles que has llançat al llarg de la teva vida? Pagues per la contaminació que provoca el teu cotxe? Ets sents responsable moral pel trosset de capa d´ozó que esgarrapa el teu cotxe? O es que ets tant ecologiste que tu no contamines? Paguen els pagesos quant el seu tractor contamina? Veritat que no? .Hem de pagar nosaltres els plats trencat d´unes lleis antigues i permisives? Que les lleis les feïa Erkimia?Hem de ser victimes de la llei, i a sobre pagar? A tú quant et jutgen, com ho fan? Segons les lleis de l´estat Espanyol o segons les lleis Europees? Prou feina tenim en produir que a sobre hem d ´estar pendent de totes les lleis de l´univers , perqué?Els pagesos de la Ribera per quina llei es regeixen? Per quines lleis se´ls jutja?Que els permisos se´ls otorgava Erkimia ella soleta? Perque no poden pagar les administracions que otorguen els permisos? Perqué vols que només pagui Erkimia?Qui es més culpable, qui fa les lleis, o qui es rexeix per aquestes lleis?Que no es peca també per omissió?Perque vols que només paguem nosaltres?
.
Recorda que si algú s´ha forrat i a tret guanys econòmics han estat els directius no els de “mono”.I et recordo que ra mateix tenen el sou cogelat durant 5 anys. No vulguis tancar la Fàbrica tant ràpidament que ja es tancarà ella soleta. Aquestes afirmacions només poden ser fruit de l´odi i sobretot sobretot de l´ignorància. Si vols que la teva comarca progressi no ho facis a través de les desgràcies de Flix sinó a base d´ideees i treball, no amb declaracions oportunistes.Són els pagesos responsables dels pesticides que aboquen als camps? Els hem de fer pagar per això? I et recordo que els pesticides surten de la indústria.Per que de la nostra desgràcia només es pot beneficiar una part de la comarca i nosaltres no?Paguen les elèctriques tots els costos d´uns incendi, o només paguen una multa? Has buscat els culpables de la contaminació del musclo Zebra?I et recordo que el musclo ja el tens quasi a Mequinenza.
I al senyor Visa només preguntar-li perqué vol condemnar al seu poble a una mort lenta i dolorosa, quant les úniques alternatives que ens ofereix als més joves és acavar disfressant-me de pagés per als “pixapins” que vinguinn els caps de setmana o acavar amb una ploma al cap i fent la dansa de la pluja per la Serra de la Fatarella. Perqué aquests llenguatje tipus “fòrum” de “sostinimilitat”, “nous models d´actuació humana”,” noves espectatives”,”passius ambientals”, “reconversions económico –socials” i coses per l´estil ja me´l conec, potser estarà molt de moda, es molt bonic i sona bé, però per dintre està buit.Diuen que a Flix hem estat molt poc imaginatius, és imaginatiu anar en contra de tot i voler aprofitar-se d´uns 20.000 milions que venen d´una desgràcia i repartir-los per una part del territori? Es sostenible ficar totes les Fàbriques a Barcelona i cap a comarques? Es sostenible tenir un país de 6 milions que 4 están en una àrea Metropolitana? Que hem de fer els que no ens hem tret una carrera? Fer de típic home de la Ribera per als que venen de ciutat a veure el riu en cap de setmana? Fer un llaut per a que el vegin els de ciutat i passejar-los a 6 euros el viatje? Vosté parla molt de la Ribera, però s`oblida de l´`anima dels Riberencs que són els únics que la poden fer progresar i créixer, o com a mínimd´una part de les ànimes.Senyor Visa no ens interessa saber en tot allò que estar en contra, volem saber que proposa per donar vida al seu poble i territori. Diu que lluite contra la monodependéncia. Preferim tenir monodependéncia que no tenir –ne cap.Perque vol privar a professors com vosté de tenir alumnes en un futur no gaire llunyà?No vol sostentar l´economia al d´una sola empresa, per això la vol tancar? Això ja es portar les idees a l´extrem.Quina mentalitat es més dolenta, la “nostra” tant pasiva, o la seva que s´oposa a tot?Diu que l´Ebre marcarà el nostre futur, doncs perqué no el volen rentar?Així volen salvar el riu?Aquesta es la seva pedagogia? En el seu llibre deïa que als anys 80 Flix va viure una “fantasia económica”. Prefereim fantasies económiques que fantasies ecològiques. Diu que no vol tancar la Fàbrica però vol que pagui 20.000 milions....cuidado que la cultura del NO, del ANTI, i del CONTRA sempre acava en fracás per una senzilla raó, perque només volen segar i no sembren res, més que malestar, autoodi e insatisfacció permanent, i si vol temir una Ribera alegre ja pot començar a sembrar enlloc d´anar arrancant i tancant....
“Agua de la que no has de beber, dejala correr....”
Jordi Gonzàlez Garcia.
Mira que porto setmanes sentint tonteries , bestiesses i amb mal d´estòmac, però aquesta “máxima” simplista , demagògica i absurda ja ha estat massa, i més sortint de segons quines boques o persones.
Aquesta frase l´ha dit Ramon Roig( i algú altre) portaveu de la plataforma en “defensa” de la Ribera d´Ebre, i ha vingut a dir que “ja que la responsable dels sediments contaminants es Erkimia, ella es té que fer càrrec de tota la neteja del pantà de Flix i els 20.000 milions de pessetes que es tenien que destinar a rentar el riu, que es destinin en inversions per fer créixer la Ribera”. Que vol dir això? Que vols tancar la Fàbrica (ja que saps perfectament que no pot asumir el cost) que vols que 300 llocs de treball directres desapareguin, tants d ´indirectes, matar el poble i a sobre que de la nostra mort beneficiï a tota la Ribera menys a nosaltres? Tú ets de la plataforma en defensa de l´Ebre?Tú, que segur que vas anar a Brusel-les, ara que et donen finançament per rentar el riu dius que no , que ja ho pagarà una empresa amb un deute històric, amb crisi, amb un ERE de prop de 100 treballadors, i que aquests 20.00 milions vagin a parar a no es sap on? Si tant estimes el riu estaries esbanit de tenir el capital suficient per rentar-lo.I et recordo que si tanca la Fàbrica els sediments quedaran allí on son, hauràs condemnat una part de comarca i tindrás el riu brut i sense finançament de per vida.
Tú no deies que el riu es vida? I ara que a Europa han decidit donar-li vida destinant recursos suficients per rentar-lo dius que no? Aquest es l´amor que profeses envers el riu? Dient que el renti una empresa amb un deute històric i endèmic? Aquesta es la teva preocupació pel riu? Fas més mal tú negant-li els recursos per curar-lo que les tones de residus que hi ha al fons del pantà. Amb aquesta afirmació no busques més que beneficiar-te d´uns diners que anàven per al riu? No vols beneficiar –te de la desgràcia del riu i de tot un poble? Has estat 4 anys demanant una “nova cultura de l´aigua “ i ara que tens els diners destinats per aquesta nova cultura els vols per a un altra cosa que no aclareixes? Quins objectius buscaves realment? Perque ens acabes de demostrar a tots que el riu no t´ha importat mai.Creus que li fas algun favor al riu negant-li aquesta oportunitat històrica?Vols criminalitzar i responsabilitzar a tot un poble i part de la comarca dels actes d´uns directius? Tens valor per a buscar i perseguir els veritables responsables, o ets tant oportunista que només saps fer llenya de l´arbre caigut?Vols dir que no estás condemnant el riu de per vida?
Tú ets de la plataforma en defensa de la Ribera d´Ebre?Tancar la Fàbrica es anar a favor de la comarca?Que no treballa gent d´Ascó, La torre i Riba-Roja a la Fàbrica?O es que no és Ribera d´Ebre aquells que treballen a la Indústria? On està escrit que la Ribera auténtica és la dels pagejos?Que el nostre treball no es digne? Vols fer créixer la comarca a base de la desgràcia dels de Flix? Perqué recorda que si algú ha tret rendiment econòmic de la contaminació són els de dalt de tot i no els que van a torn ni els dels tallers, i encara menys els foràneos.Vols culpar-nos de la contaminació com si nosaltres fossim cómplices i autors amb coneixement de causa?Tú no saps que molts de nosaltres ni sabíem que tocàvem productes radioactius?Si vols tancar la Fàbrica, qui continuarà cuidant els nostres masos?. Perqué aquí, no se si ho saps però no som gent que nomes treballem a la indústria i després mirem la TV.Aquí també tenim masos i els cultivem.Vols dir que només t´interessa una part de la comarca que es a la qual pertanys tú?Si tant et preocupes pel futur de la comarca, com es que no busques maneres més imaginatives i no només dir no a les térmiques i que pagui Erkimia?No ets un oportunista que només surt quant hi ha “marro”? On són les teves propostes per a la comarca?Que et fa nosa o li tens mania a aquesta part? Vols dir que l´únic que busques es aprofitar-te dels milions que anàven destinats al riu pel qual tant vas lluitar? No es el riu una excusa per a tenir un micròfon davant teu?Ets de la Plataforma en defensa de la Ribera d´Ebre, o només d´una part de la Ribera d´Ebre?Sinó com es que només busques el progrés d´una part de la Ribera a partir de la desgracia de l´altra meitat? Com es que només et recordes dels d´aquí dalt quant hi ha rebombori? On ets l´altra part de l´any?
I saps perqué paguen les administracions? Perque possiblement són més culpables elles que la fàbrica. Perqué la Fàbrica l´únic que ha fet es fer el que feïa tothom a tots els llocs de Catalunya, de les Espanyes i del món.Si la Fàbrica feïa es perqué la deixàben fer mal que et pesi.Per això tampoc ells han fet massa soroll, perqué les lleis les fan ells, i les seves lleis potser tenien defectes que possibilitàven que passéssin coses com aquestes.Dit d´una altra marera feïa perque es espodia fer encara que no ho acceptis. Perqué hem de ser els únics en pagar les consequéncies d´aquestes lleis permisives i els altres es tenen que beneficiar?Et recordo que nosaltres només treballem a Fàbrica, les decisisons les prenen uns altres , i la part grossa del beneficis també.Perqué ens criminalitzes de les seves accions i decisions?
I això de la responsabilitat moral també està molt bé. Ets tú responsable moral de totes les piles que has llançat al llarg de la teva vida? Pagues per la contaminació que provoca el teu cotxe? Ets sents responsable moral pel trosset de capa d´ozó que esgarrapa el teu cotxe? O es que ets tant ecologiste que tu no contamines? Paguen els pagesos quant el seu tractor contamina? Veritat que no? .Hem de pagar nosaltres els plats trencat d´unes lleis antigues i permisives? Que les lleis les feïa Erkimia?Hem de ser victimes de la llei, i a sobre pagar? A tú quant et jutgen, com ho fan? Segons les lleis de l´estat Espanyol o segons les lleis Europees? Prou feina tenim en produir que a sobre hem d ´estar pendent de totes les lleis de l´univers , perqué?Els pagesos de la Ribera per quina llei es regeixen? Per quines lleis se´ls jutja?Que els permisos se´ls otorgava Erkimia ella soleta? Perque no poden pagar les administracions que otorguen els permisos? Perqué vols que només pagui Erkimia?Qui es més culpable, qui fa les lleis, o qui es rexeix per aquestes lleis?Que no es peca també per omissió?Perque vols que només paguem nosaltres?
.
Recorda que si algú s´ha forrat i a tret guanys econòmics han estat els directius no els de “mono”.I et recordo que ra mateix tenen el sou cogelat durant 5 anys. No vulguis tancar la Fàbrica tant ràpidament que ja es tancarà ella soleta. Aquestes afirmacions només poden ser fruit de l´odi i sobretot sobretot de l´ignorància. Si vols que la teva comarca progressi no ho facis a través de les desgràcies de Flix sinó a base d´ideees i treball, no amb declaracions oportunistes.Són els pagesos responsables dels pesticides que aboquen als camps? Els hem de fer pagar per això? I et recordo que els pesticides surten de la indústria.Per que de la nostra desgràcia només es pot beneficiar una part de la comarca i nosaltres no?Paguen les elèctriques tots els costos d´uns incendi, o només paguen una multa? Has buscat els culpables de la contaminació del musclo Zebra?I et recordo que el musclo ja el tens quasi a Mequinenza.
I al senyor Visa només preguntar-li perqué vol condemnar al seu poble a una mort lenta i dolorosa, quant les úniques alternatives que ens ofereix als més joves és acavar disfressant-me de pagés per als “pixapins” que vinguinn els caps de setmana o acavar amb una ploma al cap i fent la dansa de la pluja per la Serra de la Fatarella. Perqué aquests llenguatje tipus “fòrum” de “sostinimilitat”, “nous models d´actuació humana”,” noves espectatives”,”passius ambientals”, “reconversions económico –socials” i coses per l´estil ja me´l conec, potser estarà molt de moda, es molt bonic i sona bé, però per dintre està buit.Diuen que a Flix hem estat molt poc imaginatius, és imaginatiu anar en contra de tot i voler aprofitar-se d´uns 20.000 milions que venen d´una desgràcia i repartir-los per una part del territori? Es sostenible ficar totes les Fàbriques a Barcelona i cap a comarques? Es sostenible tenir un país de 6 milions que 4 están en una àrea Metropolitana? Que hem de fer els que no ens hem tret una carrera? Fer de típic home de la Ribera per als que venen de ciutat a veure el riu en cap de setmana? Fer un llaut per a que el vegin els de ciutat i passejar-los a 6 euros el viatje? Vosté parla molt de la Ribera, però s`oblida de l´`anima dels Riberencs que són els únics que la poden fer progresar i créixer, o com a mínimd´una part de les ànimes.Senyor Visa no ens interessa saber en tot allò que estar en contra, volem saber que proposa per donar vida al seu poble i territori. Diu que lluite contra la monodependéncia. Preferim tenir monodependéncia que no tenir –ne cap.Perque vol privar a professors com vosté de tenir alumnes en un futur no gaire llunyà?No vol sostentar l´economia al d´una sola empresa, per això la vol tancar? Això ja es portar les idees a l´extrem.Quina mentalitat es més dolenta, la “nostra” tant pasiva, o la seva que s´oposa a tot?Diu que l´Ebre marcarà el nostre futur, doncs perqué no el volen rentar?Així volen salvar el riu?Aquesta es la seva pedagogia? En el seu llibre deïa que als anys 80 Flix va viure una “fantasia económica”. Prefereim fantasies económiques que fantasies ecològiques. Diu que no vol tancar la Fàbrica però vol que pagui 20.000 milions....cuidado que la cultura del NO, del ANTI, i del CONTRA sempre acava en fracás per una senzilla raó, perque només volen segar i no sembren res, més que malestar, autoodi e insatisfacció permanent, i si vol temir una Ribera alegre ja pot començar a sembrar enlloc d´anar arrancant i tancant....
“Agua de la que no has de beber, dejala correr....”
Jordi Gonzàlez Garcia.
Estremida memòria ("cal saboner" de Cornudella)
ESTREMIDA MEMÒRIA.
D’aquí a poc temps, sinó es que ha passat ja, un poblet del Priorat com Cornudella Del
Montsant perdrà un dels edificis més emblemàtics i estimats d’aquesta petita vila, l´his-
tòrica“ Fonda Montsant” més coneguda per “ Cal Saboner”.Aquí a Flix ja vam patir un
episodi mes o menys semblant amb les Escoles de Baix .Sort que en aquest cas l’edifici
era de titularitat pública i gràcies a la gent del poble es va fer entrar en raó als governants del moment que allò que volien fer era una bestiesa , i tot per un grapat de vots. Per a la gent que no coneix o no ha vist ( i difícilment veurà sinó s’espavila) la casa en qüestió és un edifici situat al davant del Cafè “ La Renaixença “ i al costat del Celler Cooperatiu de Cornudella, de l’any 1901 i que en els seus inicis va funcionar com a fàbrica de sabor, d’aquí li ve el nom de “ Cal Saboner “ ,ja que en aquella època la comarca del Priorat patia una greu crisi econòmica a causa de la Fil·loxera que havia arribat l’any 1894. Això va poder representar una certa esperança per poder frenar una mica la greu crisi del municipi i evitar així la gran davallada demogràfica que van patir els diferents pobles de la zona. Més tard , a la dècada dels 30 l’edifici ja va passar a ser una fonda, d’aquí el seu nom. En els anys 80 un cop la Fonda es va clausurar l’edifici va passar a ser només vivenda familiar. Tot i això l’activitat es va reempendre l’any 1981 quant Miquel Bufet (fill) va inaugurar el Pub Montsant, als baixos del mateix edifici, que més tard canviaria el nom per Pub Nexus .Durant aquests 102 anys la casa sempre ha estat propietat de la mateixa família, la família Butet–Gomà.
Si aquest és un edifici tant històric, tant emblemàtic, que representa en certa manera l’historia mateixa del municipi, com es que l’esborraran del mapa? Doncs pel motiu de sempre, per l’especulació dels trons,just en aquest lloc aniran 2 blocs de pisos. Ara molta gent es pregunta com podia ser que el planteixament urbanístic del municipi no protegia l’edifici. Com es que els Ajuntaments no s’interessen per la situació dels seus monuments històrics? Algú els tindria que dir a determinats alcaldes que encara que manin ells, al poble no poden fer el que vulguin ja que detrás d’ells en vindran més. Pensaran que amb l’historia no es guanyen eleccions.
L´actual i recent alcalde el Republicà Josep Maria Castan ja ha dit que faran tot el possible per parar aquesta obra ja que l’edifici es “ patrimoni del poble”, però dubto molt que ho puguin aconseguir, ja que quant els diners estan pel mig, el seny i el Romanticisme poc poden influir. El projecte va ser aprovat per l’antic equip de Govern ( CIU ). Però el més indignant del tema es que la promotora va aconseguir la llicència setmanes abans de les pasades eleccions. Senyors, no es podien esperar a que passessin les eleccions per concedir la llicència? Si tornen a guanyar després tindrien més legitimitat per atorgar o no llicències. Doncs no, les coses es tenien que fer depressa i corrents i sense dir res per si de cas les eleccions donaven uns resultats diferents als que volia la promotora. M’imagino el mal de cap d’aquesta setmanes anteriors a les eleccions. Les eleccions a sobre i la llicència que no arriba..... i si no guanyen els nostres? dubto molt que l’obtinguessin només a base de paraules. I els responsables de l’ajuntament insensibles al poble, insensibles a l’historia insensibles al mateix edifici a atorgar la llicència. Per quins criteris es van diguer guiar per atorgar-la? Pel bé del poble? Per l’integrés comú? Hi ha a Cornudella una demanda tant gran de pisos?No hi ha més lloc en tot el terme que just al mateix lloc on hi ha un edifici de més de 100 anys d’història s’han de fer 2 blocs de pisos? Que ens deu estar passant que votem alcaldes que no els interessa l’historia del poble del qual han sortit. De quina pasta deuen estar fets aquests governants que la vida només els ha ensenyat a destruir i no a crear?.Que ambicionen aquesta classe de persones? Que volen fer d’aquest món aquesta classe de governants i empresaris que no respecten res? Sort que el poble el 25 de Maig amb els seus vots van demostrar que ja no volien aquesta mena de persones.
Podríem ficar molts exemples d’edificis que han estat comprats pels ajuntaments als propietaris o com a mínim han estat declarats béns d’interès nacional i així protegir- los del perill que suposa l’especulació , perquè recordem que amb el negoci de l’especulació només guanyen 4 i surten perdent 1000. Al mateix Priorat els Cellers Cooperatius de la Mateixa Cornudella i de Falset dissenyats per Cèsar Martinell ( Valls, 1888-Barcelona, 1973) deixeble de Gaudí construïts els anys 1919 i 1920 respectivament. han estat declarats béns d’interès nacional juntament amb els de Gandesa i el Pinell De Brai obra del mateix arquitecte. A Falset el Palau dels Comtes d´Atzahara ja té projecte per ser rehabilitat. Allí es pretén realitzar equipaments socioculturals que inclourien una sala d’exposicions, un museu i una sala polivalent. En el mateix complex s’habilitaria també la denominada sala noble, en la qual es farien els plens del Consell Comarcal. Fins i tot estaria preparada per realitzar espectacles de caire musical, i a la part alta de l’edifici es situarien algunes dependències del Consell Comarcal. Fins i tot es vol restaurar el mateix castell de Siurana
A Tarragona tenim 2 exemples claríssims de com la compra de dos edificis per part de l’ajuntament als seus propietaris pot resultar perfectament rentables, hem refereixo a la casa Canals i a la Casa Castellarnau. La Casa Castellarnau ja fa temps que està rehabilitada i es perfectament visitable I la casa Canals està sent actualment condicionada per mitjà d’una escola Taller, una cosa semblant com vam fer aquí amb el Mas de Director de Sebes. A Barcelona ara l’ajuntament vol fer un pla per salvar el poc patrimoni industrial que queda a Poblenou.
Per als d´ERC ens hem emportat una alegria al conèixer que ja està totalment rehabilitada tota la casa on hi havia la taberna propietat de la Família Irla, a Sant Feliu De Guíxols,que ara ha estat reconvertida amb un centre de debat polític i cultural. La inversió ha permès disposar d’un espai polifuncional destinat a espectacles, conferències, reunions exposicions i seminaris. Allí també es dipositarà uns fons de documentació sobre la Figura d´Irla.De la mateixa taberna s’han conservat les premses de vi, les bótes així com els mostrador i el mobiliari, i com no els elements arquitectònics de la façana. Exemples com aquests n’hi ha moltíssim.
Que volem demostrar amb tots aquests exemples? Que molt sovint el més bell es allò que es tendeix a ignorar. Que per a que una cosa sigui rentable no fa falta que doni el màxim de diners amb el mínim de temps possible. Que si continuem sent víctimes dels “Tamayos i Sáez “ de torn quant jo arribi als 50 no quedarà res de l’obra dels meus avantpassats. Aquest ja van estar 40 anys sense poder-se expressar amb llibertat, si ara a sobre per un grapat de diners esborrem edificis com aquets, estem esborrant les poques petjades que els han deixat ficar en aquest món. Que deuen pensar els nostres avis quant veuen que el seu temps no ha servit per a res? Uns temps tant difícils que els han tocat viure i de mica en mica els hi anem borrant tot. Enderrocant edificis com aquests ,testimonis muts d’una època, d’un temps, d’una manera determinada de pensar i de viure, d’una manera d’entendre la vida estem faltant al respecte a tot allò que ens ha fet tal com són . Quant enderroquem edificis com “ Cal Saboner “ no esborrem l’edifici, esborrem tot el que representa. Els nens que a partir d’ara neixin o passin per Cornudella els serà molt més difícil saber que era la fil·loxera, les crisis i les penúries del poble, les grans famílies dels pobles, les obres o les persones que han contribuït a escriure l’historia del seu poble, o simplement aquell que visitin. Si deixem que l’especulació ens guanyi només tindrem accés al passat pel treball desinteressat d’uns pocs, els quals hauran de tenir un amor més gran envers les pedres que cap als bitllets de color lila ,aquets ens tindran que dir d´on venim. Un edifici en certa manera és un testimoni. Per saber qui som, en molts casos només fa falta mirar al passat i recordar, però si els diners ens esborren les nostres petjades, no podrem seguir el rastre que anem deixant ,ni el de tots aquells que ens han precedit i ens han fet tal com són. Les fronteres del nostre ésser cada cop seran més difuses i cada cop tindrem que buscar més al fons per poder trobar-nos a nosaltres mateixos, per entendre’ns a nosaltres mateixos, per saber d´on venim i que s’espera de nosaltres.
Hem de pensar que molts pobles s’estan quedant pràcticament buits degut a l’absorció de les grans ciutats. Si a sobre ara aquests mateixos pobles, en els quals manquen llocs de treball també són víctimes de l’especulació, quin atractiu els quedarà per explotar?Si degut a l’especulació i a la insensibilitat dels seus governants els esborren les cases de pagès, quin atractiu turístic podran oferir? De quins actius podran disposar? Desgraciadament a la gent de més edat no els quedarà ni els seus fills que ja hauran marxat i a sobre per un grapat de diners que s’hauran embutxacat uns quants també els hauran robat els seus records, els seus llocs d’infància. Amb l’especulació només guanyen els ajuntaments ,uns quants afortunats i els bancs, però perd tot un poble. Els pobles també tenen dret a conèixer la seva història local.
“ Cal saboner” no és un conjunt de pedres. En l’arquitectura d’aquell edifici , com en la majoria d’aquests tant emblemàtics hi ha una manera de ser, una manera d’entendre la vida del moment. Els 2 blocs de pisos que aniran allí esborraran per sempre el testimoni d’un temps , d’un poble, d’un país. Una manera d’entendre la vida es l’arquitectura. Cada temps comporta una manera de pensar, i l’arquitectura ens diu molt de com pensaven els nostres avis, el seu gust per l’estètica, quins valors perseguien, en canvi nosaltres amb actes com aquests només donem valor als diners..l arquitectura també es un reflex de l’historia, de l’ànima dels homes.
Hem resisteixo a acabar aquests article amb un aire de tristesa, i prefereixo pensar que de la mateixa manera que davant de “ Cal saboner hi ha el Bar “La Renaixença”algun dia espero que reneixin homes i dones que donaran valor a la seva història, que donaran valor al lloc d´on venen i que no estimaran només les seves butxaques i si l’obra dels seus avis i avantpassats. Espero que entre la gent que vingui algú expliqui als nens de Cornudella que” La Fonda Montsant” va salvar el poble de la Fil·loxera, que es el que pasaba a Cornudella l’any 1901 i que al Pub Nexus es va fabricar la senyera que penjava del campanar del poble on hi ficava Visca Catalunya per desig del mateix mossèn. En fi suposo que coses com aquestes en cent anys n’hi ha un munt. Espero que l’enderrocament no se les emporti totes juntes juntament amb les pedres, i que sobretot algú les pugui salvar de l’oblit. Llàstima que l’avarícia o la insensibilitat d’uns quants permeti arribar a casos com aquests. Un rumor deia que la façana estava protegida i que per lo tant l’edifici no es podia enderrocar, però aquest rumor era falç, tant falç com l’amor que pregonaven els governants envers el poble. A més no solament no enderrocaran l’edifici sinó que a sobre el que ja han eliminat són els arbres característics que envoltaven la casa. Els diners de la promotora no solament no han esborrat part de l’historia del poble sinó que a sobre han esborrat la natura. Si aquests arbres portaven cent anys m’imagino l’alçada que devien tenir.
Tots els pobles tenen els seus racons històrics aquells en els quals en molts casos queda reflectit l’esser de les persones que van viure un moment determinat de la història del poble. L’historia no es només un conjunt d’actes o successos al llarg del temps. Hem d’entendre que tots aquests actes venen derivats i determinats per una manera determinada de pensar i d’entendre la vida. En l’arquitectura molts cops queda reflectida aquesta manera de ser, d’actuar i de fer. Espero que a partir d’ara enlloc d’enderrocar els nostres edificis,els restauréssim i els ensenyéssim al món sencer per a que aquests pugui conèixer quina es la nostra manera de ser, de que està format el nostre ésser, i d´on venim. Perquè en els nostres edificis d’ara, deixen algun testimoni? Amb actes com aquests només demostrem que pensem que és més rentable guanyar el sòl, que el cel.
Per al meu avi natural de Cornudella. Espero poder seguir sempre els teus valors, i no els d’aquests descerebrats que no tenen cor.
“ Vèncer l’oblit es vèncer la mort “.
Jordi Gonzàlez.
D’aquí a poc temps, sinó es que ha passat ja, un poblet del Priorat com Cornudella Del
Montsant perdrà un dels edificis més emblemàtics i estimats d’aquesta petita vila, l´his-
tòrica“ Fonda Montsant” més coneguda per “ Cal Saboner”.Aquí a Flix ja vam patir un
episodi mes o menys semblant amb les Escoles de Baix .Sort que en aquest cas l’edifici
era de titularitat pública i gràcies a la gent del poble es va fer entrar en raó als governants del moment que allò que volien fer era una bestiesa , i tot per un grapat de vots. Per a la gent que no coneix o no ha vist ( i difícilment veurà sinó s’espavila) la casa en qüestió és un edifici situat al davant del Cafè “ La Renaixença “ i al costat del Celler Cooperatiu de Cornudella, de l’any 1901 i que en els seus inicis va funcionar com a fàbrica de sabor, d’aquí li ve el nom de “ Cal Saboner “ ,ja que en aquella època la comarca del Priorat patia una greu crisi econòmica a causa de la Fil·loxera que havia arribat l’any 1894. Això va poder representar una certa esperança per poder frenar una mica la greu crisi del municipi i evitar així la gran davallada demogràfica que van patir els diferents pobles de la zona. Més tard , a la dècada dels 30 l’edifici ja va passar a ser una fonda, d’aquí el seu nom. En els anys 80 un cop la Fonda es va clausurar l’edifici va passar a ser només vivenda familiar. Tot i això l’activitat es va reempendre l’any 1981 quant Miquel Bufet (fill) va inaugurar el Pub Montsant, als baixos del mateix edifici, que més tard canviaria el nom per Pub Nexus .Durant aquests 102 anys la casa sempre ha estat propietat de la mateixa família, la família Butet–Gomà.
Si aquest és un edifici tant històric, tant emblemàtic, que representa en certa manera l’historia mateixa del municipi, com es que l’esborraran del mapa? Doncs pel motiu de sempre, per l’especulació dels trons,just en aquest lloc aniran 2 blocs de pisos. Ara molta gent es pregunta com podia ser que el planteixament urbanístic del municipi no protegia l’edifici. Com es que els Ajuntaments no s’interessen per la situació dels seus monuments històrics? Algú els tindria que dir a determinats alcaldes que encara que manin ells, al poble no poden fer el que vulguin ja que detrás d’ells en vindran més. Pensaran que amb l’historia no es guanyen eleccions.
L´actual i recent alcalde el Republicà Josep Maria Castan ja ha dit que faran tot el possible per parar aquesta obra ja que l’edifici es “ patrimoni del poble”, però dubto molt que ho puguin aconseguir, ja que quant els diners estan pel mig, el seny i el Romanticisme poc poden influir. El projecte va ser aprovat per l’antic equip de Govern ( CIU ). Però el més indignant del tema es que la promotora va aconseguir la llicència setmanes abans de les pasades eleccions. Senyors, no es podien esperar a que passessin les eleccions per concedir la llicència? Si tornen a guanyar després tindrien més legitimitat per atorgar o no llicències. Doncs no, les coses es tenien que fer depressa i corrents i sense dir res per si de cas les eleccions donaven uns resultats diferents als que volia la promotora. M’imagino el mal de cap d’aquesta setmanes anteriors a les eleccions. Les eleccions a sobre i la llicència que no arriba..... i si no guanyen els nostres? dubto molt que l’obtinguessin només a base de paraules. I els responsables de l’ajuntament insensibles al poble, insensibles a l’historia insensibles al mateix edifici a atorgar la llicència. Per quins criteris es van diguer guiar per atorgar-la? Pel bé del poble? Per l’integrés comú? Hi ha a Cornudella una demanda tant gran de pisos?No hi ha més lloc en tot el terme que just al mateix lloc on hi ha un edifici de més de 100 anys d’història s’han de fer 2 blocs de pisos? Que ens deu estar passant que votem alcaldes que no els interessa l’historia del poble del qual han sortit. De quina pasta deuen estar fets aquests governants que la vida només els ha ensenyat a destruir i no a crear?.Que ambicionen aquesta classe de persones? Que volen fer d’aquest món aquesta classe de governants i empresaris que no respecten res? Sort que el poble el 25 de Maig amb els seus vots van demostrar que ja no volien aquesta mena de persones.
Podríem ficar molts exemples d’edificis que han estat comprats pels ajuntaments als propietaris o com a mínim han estat declarats béns d’interès nacional i així protegir- los del perill que suposa l’especulació , perquè recordem que amb el negoci de l’especulació només guanyen 4 i surten perdent 1000. Al mateix Priorat els Cellers Cooperatius de la Mateixa Cornudella i de Falset dissenyats per Cèsar Martinell ( Valls, 1888-Barcelona, 1973) deixeble de Gaudí construïts els anys 1919 i 1920 respectivament. han estat declarats béns d’interès nacional juntament amb els de Gandesa i el Pinell De Brai obra del mateix arquitecte. A Falset el Palau dels Comtes d´Atzahara ja té projecte per ser rehabilitat. Allí es pretén realitzar equipaments socioculturals que inclourien una sala d’exposicions, un museu i una sala polivalent. En el mateix complex s’habilitaria també la denominada sala noble, en la qual es farien els plens del Consell Comarcal. Fins i tot estaria preparada per realitzar espectacles de caire musical, i a la part alta de l’edifici es situarien algunes dependències del Consell Comarcal. Fins i tot es vol restaurar el mateix castell de Siurana
A Tarragona tenim 2 exemples claríssims de com la compra de dos edificis per part de l’ajuntament als seus propietaris pot resultar perfectament rentables, hem refereixo a la casa Canals i a la Casa Castellarnau. La Casa Castellarnau ja fa temps que està rehabilitada i es perfectament visitable I la casa Canals està sent actualment condicionada per mitjà d’una escola Taller, una cosa semblant com vam fer aquí amb el Mas de Director de Sebes. A Barcelona ara l’ajuntament vol fer un pla per salvar el poc patrimoni industrial que queda a Poblenou.
Per als d´ERC ens hem emportat una alegria al conèixer que ja està totalment rehabilitada tota la casa on hi havia la taberna propietat de la Família Irla, a Sant Feliu De Guíxols,que ara ha estat reconvertida amb un centre de debat polític i cultural. La inversió ha permès disposar d’un espai polifuncional destinat a espectacles, conferències, reunions exposicions i seminaris. Allí també es dipositarà uns fons de documentació sobre la Figura d´Irla.De la mateixa taberna s’han conservat les premses de vi, les bótes així com els mostrador i el mobiliari, i com no els elements arquitectònics de la façana. Exemples com aquests n’hi ha moltíssim.
Que volem demostrar amb tots aquests exemples? Que molt sovint el més bell es allò que es tendeix a ignorar. Que per a que una cosa sigui rentable no fa falta que doni el màxim de diners amb el mínim de temps possible. Que si continuem sent víctimes dels “Tamayos i Sáez “ de torn quant jo arribi als 50 no quedarà res de l’obra dels meus avantpassats. Aquest ja van estar 40 anys sense poder-se expressar amb llibertat, si ara a sobre per un grapat de diners esborrem edificis com aquets, estem esborrant les poques petjades que els han deixat ficar en aquest món. Que deuen pensar els nostres avis quant veuen que el seu temps no ha servit per a res? Uns temps tant difícils que els han tocat viure i de mica en mica els hi anem borrant tot. Enderrocant edificis com aquests ,testimonis muts d’una època, d’un temps, d’una manera determinada de pensar i de viure, d’una manera d’entendre la vida estem faltant al respecte a tot allò que ens ha fet tal com són . Quant enderroquem edificis com “ Cal Saboner “ no esborrem l’edifici, esborrem tot el que representa. Els nens que a partir d’ara neixin o passin per Cornudella els serà molt més difícil saber que era la fil·loxera, les crisis i les penúries del poble, les grans famílies dels pobles, les obres o les persones que han contribuït a escriure l’historia del seu poble, o simplement aquell que visitin. Si deixem que l’especulació ens guanyi només tindrem accés al passat pel treball desinteressat d’uns pocs, els quals hauran de tenir un amor més gran envers les pedres que cap als bitllets de color lila ,aquets ens tindran que dir d´on venim. Un edifici en certa manera és un testimoni. Per saber qui som, en molts casos només fa falta mirar al passat i recordar, però si els diners ens esborren les nostres petjades, no podrem seguir el rastre que anem deixant ,ni el de tots aquells que ens han precedit i ens han fet tal com són. Les fronteres del nostre ésser cada cop seran més difuses i cada cop tindrem que buscar més al fons per poder trobar-nos a nosaltres mateixos, per entendre’ns a nosaltres mateixos, per saber d´on venim i que s’espera de nosaltres.
Hem de pensar que molts pobles s’estan quedant pràcticament buits degut a l’absorció de les grans ciutats. Si a sobre ara aquests mateixos pobles, en els quals manquen llocs de treball també són víctimes de l’especulació, quin atractiu els quedarà per explotar?Si degut a l’especulació i a la insensibilitat dels seus governants els esborren les cases de pagès, quin atractiu turístic podran oferir? De quins actius podran disposar? Desgraciadament a la gent de més edat no els quedarà ni els seus fills que ja hauran marxat i a sobre per un grapat de diners que s’hauran embutxacat uns quants també els hauran robat els seus records, els seus llocs d’infància. Amb l’especulació només guanyen els ajuntaments ,uns quants afortunats i els bancs, però perd tot un poble. Els pobles també tenen dret a conèixer la seva història local.
“ Cal saboner” no és un conjunt de pedres. En l’arquitectura d’aquell edifici , com en la majoria d’aquests tant emblemàtics hi ha una manera de ser, una manera d’entendre la vida del moment. Els 2 blocs de pisos que aniran allí esborraran per sempre el testimoni d’un temps , d’un poble, d’un país. Una manera d’entendre la vida es l’arquitectura. Cada temps comporta una manera de pensar, i l’arquitectura ens diu molt de com pensaven els nostres avis, el seu gust per l’estètica, quins valors perseguien, en canvi nosaltres amb actes com aquests només donem valor als diners..l arquitectura també es un reflex de l’historia, de l’ànima dels homes.
Hem resisteixo a acabar aquests article amb un aire de tristesa, i prefereixo pensar que de la mateixa manera que davant de “ Cal saboner hi ha el Bar “La Renaixença”algun dia espero que reneixin homes i dones que donaran valor a la seva història, que donaran valor al lloc d´on venen i que no estimaran només les seves butxaques i si l’obra dels seus avis i avantpassats. Espero que entre la gent que vingui algú expliqui als nens de Cornudella que” La Fonda Montsant” va salvar el poble de la Fil·loxera, que es el que pasaba a Cornudella l’any 1901 i que al Pub Nexus es va fabricar la senyera que penjava del campanar del poble on hi ficava Visca Catalunya per desig del mateix mossèn. En fi suposo que coses com aquestes en cent anys n’hi ha un munt. Espero que l’enderrocament no se les emporti totes juntes juntament amb les pedres, i que sobretot algú les pugui salvar de l’oblit. Llàstima que l’avarícia o la insensibilitat d’uns quants permeti arribar a casos com aquests. Un rumor deia que la façana estava protegida i que per lo tant l’edifici no es podia enderrocar, però aquest rumor era falç, tant falç com l’amor que pregonaven els governants envers el poble. A més no solament no enderrocaran l’edifici sinó que a sobre el que ja han eliminat són els arbres característics que envoltaven la casa. Els diners de la promotora no solament no han esborrat part de l’historia del poble sinó que a sobre han esborrat la natura. Si aquests arbres portaven cent anys m’imagino l’alçada que devien tenir.
Tots els pobles tenen els seus racons històrics aquells en els quals en molts casos queda reflectit l’esser de les persones que van viure un moment determinat de la història del poble. L’historia no es només un conjunt d’actes o successos al llarg del temps. Hem d’entendre que tots aquests actes venen derivats i determinats per una manera determinada de pensar i d’entendre la vida. En l’arquitectura molts cops queda reflectida aquesta manera de ser, d’actuar i de fer. Espero que a partir d’ara enlloc d’enderrocar els nostres edificis,els restauréssim i els ensenyéssim al món sencer per a que aquests pugui conèixer quina es la nostra manera de ser, de que està format el nostre ésser, i d´on venim. Perquè en els nostres edificis d’ara, deixen algun testimoni? Amb actes com aquests només demostrem que pensem que és més rentable guanyar el sòl, que el cel.
Per al meu avi natural de Cornudella. Espero poder seguir sempre els teus valors, i no els d’aquests descerebrats que no tenen cor.
“ Vèncer l’oblit es vèncer la mort “.
Jordi Gonzàlez.
Petit homenatge
PETIT HOMENATGE.
No sé si algú s’haurà adonat que en aquestes últimes eleccions les escoles de Baix, tot i estar sense alumnes i sense activitat han estat més o menys protagonistes en alguns dels programes electorals dels diferents grups polítics. Uns volien fer un centre cívic – hotel d’entitats amb uns serveis comuns (telèfon, fotocopiadora...), i un aula de música lliure i uns altres també un hotel d’entitats per a l’associació de Dones, Casal Del jove, Grups de música, i fins i tot adequar l’entorn per a tenir un espai a l’aire lliure on es poguessin fer actes lúdics de tot tipus.
Com podia ser que unes escoles que s’havien d’enderrocar, que no valien per a res, que estaven a un lloc on s’havia de fer un altre complexe totalment diferent al d’ara, fossin el millor lloc del poble per fer tot tipus d’actes relacionats amb la vida social? Com podia ser que aquells maons passessin de ser simple aglomeracions de pedres a convertir-se en història viva del nostre poble?.A que era degut aquest canvi d’opinió tant radical? Que els havia fet canviar d’opinió? A que es devia aquesta metamorfosi dels qui manaven? Doncs Que la cultura havia passat de ser un entreteniment a convertir-se en vots. Perquè? Què havia passat?
Remenant les veus de Flix vaig descobrir que hi va haver un grapat de gent que havia escrit i sobretot argumentat el perquè no es podien enderrocar un edifici tant emblemàtic i fins i tot tant estimat(després de llegir els escrits) com aquell. La majoria era gent anònima (no tots) on expressaven els seu pesar per la destrucció d’un edifici tant recordat per gent de totes les edats.. En aquells escrits alguna gent, sobretot gran, escrivien els seus records i expressaven el seu estat de preocupació pel futur de l’edifici. Aquesta gent va aconseguir no solament que avui en dia les escoles encara estiguin al seu lloc sinó que a sobre hagin estat motiu de preocupació per a l a majoria de candidats que volien governar el poble (inclòs aquells que les volien enderrocar.) la seva veu ja no era una mera opinió, aquells escrits van contagiar a la majoria del poble, i ara la seva opinió s’havia convertit en vots, massa vots per obviar-los A aquesta gent ningú li donarà les gràcies, però m’imagino la seva sorpresa i després la seva gran satisfacció en veure que les seves quatre ratlles ( o bastants més en alguns casos) s’havien filtrat per la ment de la gent i després cap als qui manaven., perquè recordem que primer el projecte havia estat en exposició pública i ningú havia obert boca, però a partir dels escrits tot va canviar.
Això ens hauria de servir d’experiència i sobretot de lliçó.. Que mai més a cap govern se li ocorri buscar vots en detriment de la nostra cultura i encara molt menys en detriment de la nostra història i encara molt menys a un poble com Flix que tampoc anem tant sobrats de monuments i llocs emblemàtics. Que mai mes ningú vulgui fer oblidar els nostres records, perquè molt sovint en aquesta vida i sobretot quant les coses van maldades no ens queda res més que el record per tirar endavant, per donar-nos forces, i sinó que li diguin a la gent gran, que molt sovint ells sense el record no són res, que seria de la nostra mateixa vida sense records? Que el nostre amor envers el poble sigui font de vots, que el nostre amor pel poble i per tot allò que conté sigui més fort que els propòsits interessats d’uns pocs, que es sàpiga i els governants tinguin en comte que la gent de Flix es una gent orgullosa i que defensa el seu poble. Amb la cultura i la història dos dels trets més importants que defineixen tant el caràcter com la personalitat d’un poble, d’una comunitat , d’un país o d´ una persona el que s’ha de fer es potenciar-la i sobretot divulgar-la .On s’ha vist un país que enderroqui els seus monuments? On s’ha vist un país que oblidi la seva història? Els monuments són per aprofitar-los, i si algun dia passen a ser simbòlics, si ells mateixos ja han passat a formar part del mateix paisatge i si fins i tot sembla que tinguin vida pròpia a llavors els hem de cuidar i mimar millor que mai. Les guerres les podrem perdre, l’historia ens la podran reescriure o fins i tot se la podran inventar, però els records aquests si que són indestructibles i sobretot mai, mai ningú ens els podrà prendre i més quant són bons, quant formen part del nostre mateix ésser. Que ara sàpiguen els nostres polítics que la cultura també pot ser una font de vots.
Que hagués passat si les persones no haguessin escrit a favor de les escoles? Que hagués passat si no haguessin fet ús de la seva rebeldía? Que hagués passat sinó haguessin fet ús dels seu esperit crític? I sobretot que hagués passat sinó haguessin expressat el seu amor pel poble? Per sort això ja no ho sabrem mai. Aquesta gent va aconseguir no solament que les escoles continuïn dretes sinó que a sobre en les següents eleccions tot els polítics les tinguessin com a font de vots. Un poble adormit potser permetria aquests abusos, però sort que hi ha gent anònima que encara que no es faci veure fa que les seves opinions es tinguin tant en compte com les altres.
En les escoles es demostren tantes i tantes coses. Abans el seu enderrocament podia ser o com a mínim es pensaven vots assegurats i 3 anys més tard els vots era tot el contrari , allò que sempre havien representat, cultura, coneixement, història,els escrits d’aquella gent van fer entrar en raó als qui manaven i als que no per a fer entendre que qui perd els orígens perd l´identitat..Si no donem valor als nostres orígens, no ens estem donant valor a nosaltres mateixos. Suposo que es va demostrar un cop més que en aquesta vida l’arma més poderosa ha estat i serà sempre la paraula, sobretot per fer entrar en raó.
En aquells escrits penso que es va sentir la veu de Flix, la veu de les escoles. En resum podríem dir que gràcies a la gent, gràcies a Flix no solament hem aconseguit salvar les escoles sinó que a més a més i de rebot tots els partits polítics li donaran un altre sentit a la seva llarga e intensa vida. Ja se sap que el punt dèbil dels polítics són els vots. Fem que per sempre a Flix la cultura i la nostra història siguin per sempre font de vots. La clau la tenim a les nostres mans... com sempre.
Que seria d’una joventut sense rebeldía? Que seria d’una vida sense dignitat? Francesc Macià.
Jordi.
No sé si algú s’haurà adonat que en aquestes últimes eleccions les escoles de Baix, tot i estar sense alumnes i sense activitat han estat més o menys protagonistes en alguns dels programes electorals dels diferents grups polítics. Uns volien fer un centre cívic – hotel d’entitats amb uns serveis comuns (telèfon, fotocopiadora...), i un aula de música lliure i uns altres també un hotel d’entitats per a l’associació de Dones, Casal Del jove, Grups de música, i fins i tot adequar l’entorn per a tenir un espai a l’aire lliure on es poguessin fer actes lúdics de tot tipus.
Com podia ser que unes escoles que s’havien d’enderrocar, que no valien per a res, que estaven a un lloc on s’havia de fer un altre complexe totalment diferent al d’ara, fossin el millor lloc del poble per fer tot tipus d’actes relacionats amb la vida social? Com podia ser que aquells maons passessin de ser simple aglomeracions de pedres a convertir-se en història viva del nostre poble?.A que era degut aquest canvi d’opinió tant radical? Que els havia fet canviar d’opinió? A que es devia aquesta metamorfosi dels qui manaven? Doncs Que la cultura havia passat de ser un entreteniment a convertir-se en vots. Perquè? Què havia passat?
Remenant les veus de Flix vaig descobrir que hi va haver un grapat de gent que havia escrit i sobretot argumentat el perquè no es podien enderrocar un edifici tant emblemàtic i fins i tot tant estimat(després de llegir els escrits) com aquell. La majoria era gent anònima (no tots) on expressaven els seu pesar per la destrucció d’un edifici tant recordat per gent de totes les edats.. En aquells escrits alguna gent, sobretot gran, escrivien els seus records i expressaven el seu estat de preocupació pel futur de l’edifici. Aquesta gent va aconseguir no solament que avui en dia les escoles encara estiguin al seu lloc sinó que a sobre hagin estat motiu de preocupació per a l a majoria de candidats que volien governar el poble (inclòs aquells que les volien enderrocar.) la seva veu ja no era una mera opinió, aquells escrits van contagiar a la majoria del poble, i ara la seva opinió s’havia convertit en vots, massa vots per obviar-los A aquesta gent ningú li donarà les gràcies, però m’imagino la seva sorpresa i després la seva gran satisfacció en veure que les seves quatre ratlles ( o bastants més en alguns casos) s’havien filtrat per la ment de la gent i després cap als qui manaven., perquè recordem que primer el projecte havia estat en exposició pública i ningú havia obert boca, però a partir dels escrits tot va canviar.
Això ens hauria de servir d’experiència i sobretot de lliçó.. Que mai més a cap govern se li ocorri buscar vots en detriment de la nostra cultura i encara molt menys en detriment de la nostra història i encara molt menys a un poble com Flix que tampoc anem tant sobrats de monuments i llocs emblemàtics. Que mai mes ningú vulgui fer oblidar els nostres records, perquè molt sovint en aquesta vida i sobretot quant les coses van maldades no ens queda res més que el record per tirar endavant, per donar-nos forces, i sinó que li diguin a la gent gran, que molt sovint ells sense el record no són res, que seria de la nostra mateixa vida sense records? Que el nostre amor envers el poble sigui font de vots, que el nostre amor pel poble i per tot allò que conté sigui més fort que els propòsits interessats d’uns pocs, que es sàpiga i els governants tinguin en comte que la gent de Flix es una gent orgullosa i que defensa el seu poble. Amb la cultura i la història dos dels trets més importants que defineixen tant el caràcter com la personalitat d’un poble, d’una comunitat , d’un país o d´ una persona el que s’ha de fer es potenciar-la i sobretot divulgar-la .On s’ha vist un país que enderroqui els seus monuments? On s’ha vist un país que oblidi la seva història? Els monuments són per aprofitar-los, i si algun dia passen a ser simbòlics, si ells mateixos ja han passat a formar part del mateix paisatge i si fins i tot sembla que tinguin vida pròpia a llavors els hem de cuidar i mimar millor que mai. Les guerres les podrem perdre, l’historia ens la podran reescriure o fins i tot se la podran inventar, però els records aquests si que són indestructibles i sobretot mai, mai ningú ens els podrà prendre i més quant són bons, quant formen part del nostre mateix ésser. Que ara sàpiguen els nostres polítics que la cultura també pot ser una font de vots.
Que hagués passat si les persones no haguessin escrit a favor de les escoles? Que hagués passat si no haguessin fet ús de la seva rebeldía? Que hagués passat sinó haguessin fet ús dels seu esperit crític? I sobretot que hagués passat sinó haguessin expressat el seu amor pel poble? Per sort això ja no ho sabrem mai. Aquesta gent va aconseguir no solament que les escoles continuïn dretes sinó que a sobre en les següents eleccions tot els polítics les tinguessin com a font de vots. Un poble adormit potser permetria aquests abusos, però sort que hi ha gent anònima que encara que no es faci veure fa que les seves opinions es tinguin tant en compte com les altres.
En les escoles es demostren tantes i tantes coses. Abans el seu enderrocament podia ser o com a mínim es pensaven vots assegurats i 3 anys més tard els vots era tot el contrari , allò que sempre havien representat, cultura, coneixement, història,els escrits d’aquella gent van fer entrar en raó als qui manaven i als que no per a fer entendre que qui perd els orígens perd l´identitat..Si no donem valor als nostres orígens, no ens estem donant valor a nosaltres mateixos. Suposo que es va demostrar un cop més que en aquesta vida l’arma més poderosa ha estat i serà sempre la paraula, sobretot per fer entrar en raó.
En aquells escrits penso que es va sentir la veu de Flix, la veu de les escoles. En resum podríem dir que gràcies a la gent, gràcies a Flix no solament hem aconseguit salvar les escoles sinó que a més a més i de rebot tots els partits polítics li donaran un altre sentit a la seva llarga e intensa vida. Ja se sap que el punt dèbil dels polítics són els vots. Fem que per sempre a Flix la cultura i la nostra història siguin per sempre font de vots. La clau la tenim a les nostres mans... com sempre.
Que seria d’una joventut sense rebeldía? Que seria d’una vida sense dignitat? Francesc Macià.
Jordi.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)